Violències masclistes

La dona s'empodera

contra el masclisme

el concepte de violència de gènere al s.xxi

“Un home de 38 anys agafa una escopeta de caça i dispara des de la finestra del seu habitatge contra la seva família política, que eren al carrer. Així, va impactar a dues de les seves cunyades, Lisette F.J., de 35 anys, que ha rebut trets en coll i tòrax i ha mort; i a Montserrat F.J., de 23, que va sofrir un altre impacte en l'abdomen i va morir 24 hores després.”

“Elena P.G., 47 anys. El seu marit, Juan R.M., de 57 anys, exmilitar i aficionat a la caça, hauria agafat una de les armes de foc que tenia i es va dirigir a l'habitatge en la qual estava la seva dona. Es trobava a la terrassa, al costat de tres persones més, quan l'home va apuntar cap a ella i va disparar, acabant així amb la seva vida. Després, va sortir corrent i posteriorment es va suïcidar amb una arma de foc, presumptament amb el mateix rifle amb el qual havia assassinat a la seva dona.” 

(Incidents reals extrets de Feminicidio.net)

El cas de Lisette i Montserrat i el d'Elena són només dos exemples dels més de 90 feminicidis (assassinat d'una dona pel fet de ser dona), concretament 99, que hi van haver durant l'any 2017, segons el portal feminicidio.net.

No obstant, les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) informen que en el mateix any, no hi van haver tants crims, i que només es van cometre 51 assassinats per violència de gènere.

La diferència de resultats s'explica perquè l'INE només comptabilitza els casos oficials de violència de gènere, i aquests, segons la llei espanyola, són: “Tot acte de violència (…) que, com a manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, s'exerceix sobre aquestes per part dels qui siguin o hagin estat els seus cònjuges o dels qui estiguin o hagin estat lligats a elles per relacions similars d'afectivitat, encara sense convivència (…) que tingui o pugui tenir com a resultat un mal o sofriment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces de tals actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si es produeixen en la vida pública com en la vida privada.”, explica la 'Ley orgánica 1/2004 Artículo 1 de Protección Integral contra la Violencia de Género'.

 

Per tant, i seguint l'article 1, a Espanya entenem per violència de gènere aquelles que tenen o han tingut una relació sentimental entre les dues persones. Una interpretació polèmica, on els mateixos experts de la matèria han volgut opinar.

Un exemple és l'advocada i llicenciada en Dret i en Ciències Polítiques i especialista en dret penal, civil i de família Júlia Humet que ha comentat que “en el seu moment (2004) va suposar un avenç molt important”. Tot i això, assegura que “necessitem no quedar-nos parats, hem de fer més passos” pel que “ és evident fer una reforma legislativa”, ha reconegut en una entrevista radiofònica a Hebes Media.

D'aquesta manera, el cas d'Elena P.G sí és una xifra oficial perque Juan R.M era el seu marit. En canvi, “l'home de 38 anys” que dispara contra “dues de les seves cunyades”, Lissette F.J i Montserrat F.J no comptabilitzen com a xifra oficial de violència de gènere.

crònica 25n: barcelona es mobilitza contra la violència masclista

Són les 18:30 hores. Els manifestants, majoritàriament dones, esperen al fet que comenci la manifestació en celebració del dia internacional contra la violència de gènere. Segons avança el temps, el violeta comença a donar color a Jardinets de Gràcia.

 

El morat és present tant a les pancartes i cartells com a les cares i la roba, representant la lluita pels drets de les dones. De sobte, bombos i xiulets sonen de fons. És el col·lectiu Novembre Feminista, de l’associació Ca la Dona, el qual s’ha convertit en una figura important en la lluita per l’eradicació de les violències masclistes després de portar a terme diverses accions des de diferents àmbits. Es troben a primera línia, com a entitat convocant de l’acte reivindicatiu, amb una pancarta que té com a lema “Contra les violències masclistes, autoorganització feminista”. Els carrers es van omplint de gent de totes les edats i ètnies, tot i que en major part de rostres joves, formant una marea morada de 10.000 persones, segons la Guàrdia Urbana. Els manifestants es comencen a moure amb càntics com “Els carrers seran feministes” o “Si toquen a una, ens toquen a totes”.

L'ambient, per moments, és festiu, fins i tot, amb diferents cançons sonant per altaveus distribuïts al llarg del recorregut. Un grup marxa com si es tractés d’una processó, portant sobre les espatlles una vagina gegant i vestint amb caputxes de color rosa de la mateixa manera que els natzarens, com a denúncia per les dones que van ser jutjades pel succés del “Coño Insumiso” en la Setmana Santa sevillana de 2014.

Entre la multitud, un cartell s’alça per sobre de la resta. “1.028 feminicidios desde enero de 2003, no quiero morir por ser mujer”, porta escrit. I és que des que es van començar a registrar el nombre de víctimes, 1.028 és l’esgarrifosa xifra de dones assassinades a mans de les seves parelles o exparelles. El cartell arriba a la Casa Batlló, que es tenyeix de morat per donar suport a la causa feminista.  En els seus carrers, ressonen els crits: “Cap agressió sense resposta”

Els càntics feministes no s’aturen. “La lucha habitante por una vida digna, que entiedan los fascistas, la lucha feminista serà siempre antifascista”, comença a entonar-se al ritme dels cops de tambor. Els manifestants s’adrecen a la formació d’ultradreta VOX, que té entre les seves polítiques el rebuig a l’etiqueta de violència de gènere. Mentre continuen direcció Plaça de Catalunya, els milers d’assistents esclaten amb crits de “Dones al carrer, assassins a la presó” i “Jueces y fiscales también son culpables”, demanant la llibertat de polítiques i activistes, així com de detingudes en diverses mobilitzacions.

 

Tot seguit, l’acte es deté a l’altura del carrer de Casp, on es troba el Consolat General de Turquia. Un grup de joves col·loca imatges en l’aparador d’una botiga del costat i mostra una pancarta amb la frase: “La invasió al Nord de Síria és també violència patriarcal”, per denunciar les operacions militars. La gent contesta amb un sonor aplaudiment.

 

Davant dels seus ulls, es troben les imatges de Ceren Gunes, Hevrin Khalaf, Sakine Cansiz i Aynur Ada, dones que han mort en els atacs. Després de gairebé dues hores, la capçalera de la manifestació arriba a Plaça de Catalunya. Una de les batucades es reanima i amb elles, tothom. L’ambient continua sent festiu, però, immediatament, es produeix un solemne silenci. Comença la projecció d’un vídeo de testimonis. “Esta estan acostumats al fet que no actuem, per vergonya o por”, senyala una d’elles, per acabar: “Ens hem convertit en dones transformadores de la societat, exercim la nostra ciutadania”.

El discurs desperta l’ovació del públic. Seguidament, es llegeix un manifest amb un contundent missatge: “Les violacions, les agressions sexuals, l'assetjament, els feminicidis, ja siguin a casa, al carrer, a l'escola, en el treball, en Internet, en les institucions o en grups religiosos, socials i polítics, no són fets aïllats, sinó que responen a un mandat patriarcal basat en les desigualtats relacionis de poder”. És el torn de la companyia de teatre La Melancòmica, que afegeix sentit de l’humor a l’acte reivindicatiu amb l’obra Elles sobre els estereotips de gènere.

 

A l’acabar, els milers de feministes es dispersen al voltant de Plaça Catalunya, però la lluita contra la violència de gènere no finalitza.

EL 25N en imatges

EL SEGUIMENT DE LA JORNADA A LES XARXES SOCIALS

El nombre de dones assassinades a causa de la violència masclista va començar el recompte l'any 2003, any en què es va decidir el comença a calcular-lo.

 

Aquest any, el 2019, encara no ha acabat i per això no es descarta que tornin a morir assassinades més dones. En el gràfic es pot apreciar com el numero canvia per anys i no és estable, fet que provoca que cada any surtin més dones al carrer a demanar justícia i consciència social a través d'una educació basada en el feminisme.

Milers de manifestants es van concentrar en diverses ciutats arreu del país per mostrar el seu rebuig a les violències masclistes.

 

En el següent mapa us mostrem on es van convocar les marxes en què va participar més gent: entre aquestes, les més concorregudes van ser les que es van dur a terme a València, Madrid, Barcelona, Sevilla, Màlaga i Palma de Mallorca.

Dones Assassinades

Manifestacions més multitudinàries a Espanya

TRENDING TÒPIC A ESPANYA #25N

Les paraules que més es van repetir a les xarxes socials, concretament a Twitter, mostren clarament l'impacte que va tenir les diferents reivindicacions i manifestacions del 25N.

 

Des de les polèmiques declaracions d'Ortega Smith, membre de Vox, fins a les frases escollides com a eslògans de la manifestació, totes les persones que van participar mínimament en els actes convocats van opinar sobre aquest dia, el dia contra la violència masclista.

TRENDING TÒPIC A mundial #25N

El 25 de novembre van abundar els tuits de rebuig cap a la violència de gènere arreu del món. En el següent mapa hi ha marcats alguns dels països en què hashtags relacionats amb el Dia Internacional contra la Violència de Gènere es van convertir en Trending Tòpic i quin va ser el més comentat a cadascun.

 

El més repetit va ser #OrangeTheWorld, relacionat amb la campaña de la UNESCO en contra de la violència cap a les dones.

cobertura del twitter d'hebes media: 25N

Aquest va ser el seguiment que vam fer durant tota la jornada del 25 sobre la violència de gènere.

Manifestació contra

la Manada de Manresa el 25N

El 25 de Novembre, mig miler de persones han sortit per manifestar-se pel dia Internacional contra la violència envers les dones, gairebé un mes després de fer-se pública la sentència pel cas de la Manada de Manresa.

Per entendre millor els aspectes jurídics i legals referents a la violència de gènere, parlem amb Júlia Humet, advocada especialitzada en aquest àmbit. 

La legislació actual, el masclisme al sistema jurídic espanyol o els casos de les "Manades" són alguns dels temes que tractem en aquesta entrevista.

Júlia Humet: una visió feminista del sistema judicial

generació z: conscienciació o repetició de patrons?

Violència masclista a les discoteques de Barcelona

Les noies moltes vegades s’han sentit incòmodes a les discoteques pel comportament d’alguns nois. A més, sovint han tingut por tornant a casa després d’una festa.  

 

A Barcelona, segons les últimes dades de la Guàrdia Urbana, s’ha produït un augment d’agressions sexuals en la majoria dels districtes de la ciutat, en concret aquells on es concentra l’oci nocturn.

S’utilitza a les noies com un producte a les discoteques? La portaveu d’Igualtat del PSOE en el Congrés dels Diputats, Ángeles Álvarez, remarca que en cap situació s’hauria d’utilitzar la figura femenina com a reclam publicitari per atreure als homes.

la violència de gènere des d’una mirada jove

Andrea Ruedas, Andrea Lladó i Paula Brines protagonitzen la tertúlia a la UAB sobre el 25N. Les tres ponents, totes elles membres de col·lectius o institucions feministes, fan un anàlisi de la realitat actual des de la perspectiva dels joves. Tracten temes com els micromasclismes, la quantitat de víctimes i el procés de recuperació.

Les cançons masclistes i de violència de gènere protagonitzen el debat radiofònic d’Hebes Media

Degut a la celebració del 25N en contra la violència masclista, aquest dimarts ha tingut lloc a la Universitat Autònoma un programa radiofònic centrat en les lletres masclistes que s’amaguen darrere de les cançons més conegudes des dels 80 fins l’actualitat.

HEBES WEB-04.png

HEBES MEDIA 2019

Universitat Autònoma de Barcelona

Qui som

  • Twitter Icono blanco
  • Blanco Icono de YouTube
  • Blanco Icono de Instagram
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now