ENTREVISTA A TONI RIGO

“El periodisme que es fa a televisió és un periodisme molt ràpid, anem a contrarellotge sempre”, Toni Rigo 

Les diferències entre les televisions nacionals i les autonòmiques

Per Marc Abelló i Carla Altadill

19 de desembre de 2020

Huawei-P-Smart-Plus.jpg

Toni Rigo és un periodista mallorquí graduat per la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 2017. Des de ben petit ha tingut clar que volia treballar en el món del periodisme, més concretament, a la televisió. És per aquest motiu que va decidir fer les pràctiques curriculars del grau a Mediaset, fent com a redactor a Telecinco i a Cuatro. Una vegada finalitzat el conveni va començar a treballar per Mediaset i va estar a la productora un total de cinc mesos. Allà va aprendre a fer connexions en directe, la primera de totes va ser a Cuatro. El maig del 2017 va començar a treballar com a reporter al programa “Connexió Directe” a l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, després a partir de l’octubre d’aquell mateix any va passar a formar part del magazín “5 dies” de la mateixa cadena de televisió. La seva experiència a IB3 va durar 3 mesos, fins que l’any 2019 va tornar a treballar com a redactor a Mediaset Espanya, fent de reporter als Informatius de Telecinco i a Cuatro al Día. Actualment, fa cinc mesos treballa com a redactor al programa “Juntos” de Telemadrid, el programa no informatiu de més audiència de la cadena. Les seves tasques són fer connexions des de la redacció i ampliar temes des de plató. 

Clica i descobreix 
molt més!

Connexió en directe de Toni Rigo des de la redacció de Telemadrid 

Connexió en directe de Toni Rigo des de plató de Telemadrid 

La història de Toni Rigo 

Mapa interactiu fet per Carla Altadill

Els inicis de Toni Rigo 

Vídeo editat per Marc Abelló i Carla Altadill

Consells per a la televisió 

Vídeo editat per Marc Abelló i Carla Altadill

Les televisions autonòmiques 

Vídeo editat per Marc Abelló i Carla Altadill

La televisió 

La televisió comença a formar part de la vida quotidiana de les persones en el segle XX. El seu antecedent és la invenció del “disc de Nipkow”, l’any 1884, un disc metàl·lic juntament amb una font de llum que projectava els objectes sobre làmines de seleni. Aquest invent va ser el primer dispositiu mecànic capaç de convertir una imatge en una sèrie d’impulsos elèctrics. 

 

El “disc de Nipkow” va servir com a base de la televisió electromecànica. L’any 1925, John Logie Baird va aconseguir sincronitzar dos “discs de Nipkow”, va utilitzar un com a transmissor i l’altre com a receptor, això va permetre transmetre la imatge del cap d’un maniquí a 14 quadres per segon. Aquesta va ser la primera experiència televisiva

 

El primer aparell de recepció televisiva que es va comercialitzar es va crear un any després de l’invent de Baird. Era un dispositiu mecànic que es va començar vendre a partir de l’any 1928 a Estats Units, Regne Unit i l’URSS. Eren uns aparells similars a les ràdios que tenien un tub de neó darrere del “disc de Nipkow”. Després d’aquest aparell la tecnologia va anar evolucionant i es van crear altres invents com l’iconoscopi de Vladimir Zvorykin l’any 1931 o el sistema de tubs de raigs catòdics l’any 1934. 

 

La primera emissió televisiva la va fer Baird al seu laboratori, no va ser fins a l’any 1921 que la BBC va produir les primeres emissions de programació. L’any 1930 es va produir la primera transmissió simultània d’imatge i so en blanc i negre. Un any més tard es va crear la primera emissora de televisió a Alemanya. I a partir de 1932 es va començar a emetre regularment a París

 

L’etapa daurada de la televisió es dóna a mitjans del s. XX. La televisió es va començar a difondre per tot el món i es van crear diferents estacions d’emissió a quasi tots els països. L’any 1948 es va crear el Sistema Seqüencial de Camps que va permetre emetre en color, tot i això fins als anys 70 no es va acabar d’aplicar. La popularitat de la televisió va créixer ràpidament i va fer minvar la presència de la ràdio. Una de les característiques que més va agradar de la televisió era la immediatesa i una major convicció a l’hora de donar les informacions. La informació és molt més visual i fa més fàcil la seva comprensió a l’espectador, i alhora augmenta la credibilitat. 


En els seus inicis el senyal de la televisió anava a través de satèl·lits, una tecnologia que va permetre facilitar la recepció i l’enviament de les emissions. Els satèl·lits també van permetre la possibilitat de veure programació d’altres zones geogràfiques, ampliant la zona de cobertura. No és fins als anys 80 que la televisió comença a digitalitzar-se, gràcies a la digitalització es va augmentar la capacitat de transmissió de dades i la qualitat d’imatge. Actualment, la societat ha canviat la televisió lineal per les plataformes de contingut audiovisual a la carta.  Segons l’Enquesta d’Hàbits i Pràctiques Culturals a Espanya 2018-2019 feta pel Ministeri de Cultura i Esport, un 52,2% dels enquestats afirma estar subscrits a plataformes digitals. La majoria d’aquestes persones que en fan ús tenen entre 18 i 34 anys. 

Imatge interactiva feta per Carla Altadill

Les televisions autonòmiques 

La primera televisió autonòmica es va crear el 31 de desembre de 1982, sis anys després de la mort de Franco, va ser la televisió basca ETB. Era la primera vegada que un canal de televisió espanyol emetia en una altra llengua, en aquest cas va ser l'euskera. El primer que van veure els espectadors van ser les presentadores María Jose Insausti i Elene Lizarralde, que  van donar la benvinguda al nou canal. Posteriorment el lehendakari Carlos Garaikoetxea va fer un discurs d'inauguració.

 

Gairebé un any després, el setembre de 1983 la televisió pública catalana TV3 va començar a emetre en proves i el gener de 1984 van iniciar les emissions regulars. El primer que van veure els espectadors catalans va ser l'actor Joan Pera, doblador de Woody Allen, després d'ell van anar apareixent avenços del contingut que es podria anar veient a la cadena.

 

Al 24 de juliol de 1985 va aparèixer TVG, la televisió gallega, la periodista Dolores Bouzón va ser l'encarregada de donar la benvinguda a l'audiència.

 

La televisió andalusa, Canal Sur, va sorgir al finals dels anys vuitanta, concretament al 27 de febrer de 1989. Després de presentar el logotip de la cadena, es va emetre un documental sobre Andalusia que narrava l'actor Paco Valladares.

 

El 2 de maig del 1989 va ser el torn de l'estrena de la televisió de la comunitat de Madrid, Telemadrid. L'encarregada de donar la benvinguda del canal va ser la presentadora Isabel Prinz, just aquell mateix dia van emetre una correguda de toros des de la Plaça de Las Ventas, un documental sobre personatges il·lustres de la regió i la pel·lícula Ben-Hur.

 

La darrera televisió sorgida als vuitanta va ser el Canal 9, la televisió pública valenciana. Era el 9 d'octubre de 1989, la van inaugurar el dia de la Comunitat Valenciana. La benvinguda la va donar l'actor Diego Braguinsky i just després els valencians van presenciar un discurs del president de la Generalitat, un informatiu del dia de la comunitat valenciana i el documental “Ja tenim d'això”, que explicava el naixement del nou canal públic valencià. 

 

Wake Up (2) (1).jpg

Infografia feta per Marc Abelló

El 2013 la Generalitat Valenciana va anunciar el tancament de Canal 9, acumulava un deute de 1200 milions d'euros a causa de la mala gestió política. En el tancament es va acomiadar a gairebé 1.000 treballadors i ho van fer mitjançant un ERO il·legal. El 9 de maig del 2016 les Corts Valencianes van aprovar una llei per la creació d'un nou conglomerat de ràdio i televisió pública anomenat Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) i un nou canal de televisió, À punt. La nova cadena valenciana segueix activa en l'actualitat.Al llarg d'aquestes darreres dècades han anat sorgint noves televisions regionals a les comunitats autònomes.

 

La majoria de les CC.AA. disposen de televisions públiques tot i que també n'hi ha d'algunes de caràcter privat com per exemple: Radio y Televisión Castilla y León, a Castella i Lleó; Navarra Televisión, a Navarra; o Rioja Televisión, a la Rioja.

Imatge interactiva feta per Àgata Lasheras