EL FUTUR DE LA MODA SOSTENIBLE  A CATALUNYA I ESPANYA

Fast fashion, la moda d’usar i tirar

És inevitable preguntar-se com pot ser que una samarreta tingui un preu de només 10 euros, o menys. Darrere d’aquesta peça de roba es troben molts processos productius com ara el disseny, la maquinària que s’usa en la seva fabricació, la matèria primera amb la qual es fabrica, el transport fins als punts de venda... La fast fashion és la resposta al fet que es pugui vendre roba a un preu tan baix.

LA FAST FASHION ÉS LA RESPOSTA AL FET QUE ES PUGUI VENDRE ROBA A UN PREU TAN BAIX

La fast fashion és el que coneixem com a moda comercial que busca vendre un gran volum de roba. És un paradigma de producció de peces de vestir basades en l'aplicació del concepte d’ “usar i tirar” al món de la moda. Sorgeix de la mà de grans firmes internacionals de la moda, especialment aquelles que tenen presència en totes les grans ciutats. Els avantatges de les marques que utilitzen aquest sistema és que, en vendre els seus productes a preus molt baixos, augmenten de forma considerable les seves vendes i, per tant, els seus beneficis.

El model industrial fast fashion, ha anat en creixement en els últims anys.

L'any 2010, el consum mundial tèxtil arribava al seu màxim amb 69,7 milions de tonelades de roba. Aquest nombre suposava un augment del 212% respecte al consum tèxtil deu anys abans. Dividint-lo entre tots els habitants del món, això es tradueix  en què pertoquen uns deu quilos de roba per persona, quan l'any 2003 en pertocaven 6,7 kg.

El model industrial fast fashion, ha anat en creixement en els últims anys.

L'any 2010, el consum mundial tèxtil arribava al seu màxim amb 69,7 milions de tonelades de roba. Aquest nombre suposava un augment del 212% respecte al consum tèxtil deu anys abans.

ACTUALMENT, ENS PERTOQUEN UNS DEU QUILOS DE ROBA PER PERSONA

Dividint-lo entre tots els habitants del món, això es tradueix  en què pertoquen uns deu quilos de roba per persona, quan l'any 2003 en pertocaven 6,7 kg.

Per la seva banda, segons l’Associació Ibèrica de Reciclatge Tèxtil (Asirtex), el consum de roba a Espanya no para de créixer en els anys posteriors a la crisi econòmica que ha patit el país.Tot i això, encara no arriben a les xifres anteriors a la recessió, ja que actualment els espanyols gasten en el sector tèxtil uns 608,6 euros de mitjana, mentre que fa uns anys cada persona gastava 723,3 euros.

La producció mundial de roba ha passat de 50.000 milions de peces l’any 2000 a 100.000 milions el 2018, segons l'estudi A New Textiles Economy: Redisigning Fashion's Future (2017) de la Fundació Ellen McArthur .

El seu ús, en canvi, s'ha reduït a la meitat, d'acord amb l'informe Time Out for Fashion de Greenpeace. Avui dia, utilitzem les prendes menys de 160 cops de mitjana abans de desfer-nos d'elles.

 

A Espanya, cada ciutadà gasta uns 600 euros anuals de mitjana per renovar el seu armari i genera entre 12 i 14 quilos de residus tèxtils. De tots aquests residus, es recicla un 20% en un procés que es complica quan en la confecció de les peces es barregen fibres naturals i sintètiques.

Aquest 20% es troba molt lluny de l'objectiu del 50% que va fixar el Pla Estatal Marc de Gestió de Residus (PEMAR) pel 2020.

A ESPANYA, CADA CIUTADÀ GASTA UNS 600 EUROS ANUALS PER RENOVAR EL SEU ARMARI, I GENERA ENTRE 12 I 14 QUILOS DE RESIDUS TÈXTILS

L’informe Puntadas tóxicas: el oscuro secreto de la moda de Greenpeace, exposa que el 20% dels abocaments tòxics a l'aigua procedeixen del sector tèxtil. A més, segons l’informe, la fibra de polièster triga 200 anys a descompondre’s i la producció de cotó acapara l'11% dels pesticides i el 24% dels insecticides utilitzats en el món. Els materials que més s’utilitzen en el tèxtil són polièster i cotó. No obstant això, cada vegada més productors opten per teixits i processos de producció més sostenibles, ja que en l'elecció d'un teixit orgànic o reciclable es pot evitar el 80% de l'impacte de les peces.

El polièster, derivat del petroli, representa el 60% dels materials usats. "En ficar-ho a la rentadora, desprèn microplàstics que acaben en rius i mars i d'aquí entren a la cadena alimentària”, declara Gema Gómez, directora de la plataforma Slow Fashion Next. La fundació Ellen MacArthur calcula que es llençaran al mar 22 milions de tones de microplàstics d'aquí a 2050. En menys de vint anys, del 2000 al 2018, el consum d'aquesta fibra sintètica, que triplica les emissions de CO2 del cotó, s'ha incrementat un 157%.

ES CALCULA QUE ES LLENÇARAN AL MAR 22 MILIONS DE TOnES DE MICROPLÀSTICS D’AQUÍ A 2050

Perquè la moda sigui sostenible s'han d'emprar tints naturals en comptes de químics, reduir el consum d'aigua i recórrer a fibres conreades sense pesticides o herbicides, com el cotó o el cànem. Existeixen articles creats a partir de la cel·lulosa dels arbres, “bosses fetes amb les restes de les fulles de pinya, faldilles que provenen de les peles de taronja i sabatilles realitzades amb bolets”, explica Gómez. I, fins i tot, roba de bany sostenible confeccionada amb econyl, un teixit fabricat a partir d'escombraries plàstiques recollides del mar.

Fibres sintètiques vs fibres naturals

La contaminació i la precarietat laboral: els principals inconvenients del fast fashion

Per poder dur a terme el model fast fashion, és necessària també una explotació insostenible de recursos ambientals i humans. La indústria tèxtil és la segona més contaminant, només superada per la indústria petrolífera. És tant l'impacte ambiental que les conseqüències mediambientals d'aquesta indústria no tenen solució a curt termini. El procés que segueix qualsevol peça de roba no sostenible és el següent:

Aquest procés es repeteix constantment per una elevada quantitat d'empreses que segueixen el model del fast fashion i, conseqüentment, afavoreixen a la contaminació ambiental. La producció tèxtil mundial, liderada per marques com Zara i H&M, s'ha duplicat en l’última dècada. Cada any es produeixen 100.000 milions de peces de roba. A més, ja no només hi ha col·leccions anuals, sinó que les botigues renoven les seves col·leccions cada poques setmanes, fet que obliga a les fàbriques a incrementar la seva producció i, per consegüent, contaminar més.

Anualment, cada espanyol genera catorze quilograms de residus tèxtils, segons s’indica desde la Asociación Ibérica de Reciclaje Téxtil. Així doncs, tenint en compte que Espanya supera els 47 milions d’habitants, en total es formaran més de 658.000 tones de residus téxtils en un any.  Encara més roba tiren els alemanys o els britànics, arribant a un milió de tones de roba anuals en total. El país que lidera el llistat són els Estats Units, arribant a desprendre's de 13 milions de tones de roba, quantitat equivalent al pes de gairebé 2.000 creuers.

D’altra banda, pel que fa als recursos humans, la indústria tèxtil dona treball a més de 60 milions de persones en el món, la majoria gent amb baixa qualificació, migrants i professionals poc organitzats, segons dades de l'Organització Mundial del Treball. Així, la producció a gran escala de roba té aquesta doble vessant: d'una banda genera molta ocupació i és el motor d'algunes economies, però per una altra els alts nivells de producció requerits fan que els treballadors i treballadores es trobin en condicions que arriben a tocar l'esclavisme.

La gran majoria dels empleats de les fàbriques tèxtils se situen en països com la Xina, Cambodja, Bangladesh, l'Índia, el Marroc, Turquia, Filipines, Egipte o Sri Lanka. Els treballadors ubicats en aquests països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament no treballen directament per a les grans marques, sinó per a empreses subcontractades. La transparència per conèixer com treballaven els proveïdors de la roba fast fashion ha estat molt escassa fins fa poc, la qual cosa propiciava que moltes companyies es desentenguessin per complet de les condicions de vida d'aquests empleats.

La situació es mantenia clandestinament, fins que l'any 2013 va ocórrer la major catàstrofe viscuda en les fàbriques de les indústries tèxtils: l’ensorrament de l'edifici Rana Plaza, a Bangladesh, un país molt atractiu per a la indústria pels seus baixos salaris. Aquest accident va acabar amb la vida de 1.127 persones i va deixar ferides a més de 2.500.

Però, el cert és que aquesta tragèdia no va ser pròpiament un accident.

Slow Fashion: Una moda més conscient

El 2013 més de 1.000 persones van morir en esfondrar-se la fàbrica tèxtil de Bangladesh, un edifici industrial que no complia amb les mesures bàsiques de seguretat. Arran d'aquest fet, les empreses i els consumidors van prendre consciència de la situació i la moda sostenible va experimentar un important ascens. Cada vegada són més els que opten per comprar peces de comerç just i amb més qualitat, en detriment de les peces a preus assequibles però realitzades en cadena i amb materials nocius pel medi ambient.

La moda sostenible o slow fashion reivindica l'alentiment de l'actual cicle industrial, conegut com fast fashion, que basa el seu model productiu en una ràpida captura de les tendències per transformar-les en productes barats i d'escassa qualitat perquè siguin venuts de forma massiva. Per contra, el moviment slow fashion pretén aconseguir una reducció de la producció per tal d'evitar la sobreexplotació dels recursos naturals i humans i una disminució del consum mitjançant l'elongació de la vida útil de les peces. Per tant, com a contracorrent a la tòxica acceleració, la moda sostenible es posiciona com una via de futur per a la indústria de la moda i pel medi ambient.

La slow fashion reforça l'economia local a través de centres de producció pròxims al consumidor, mentre que la moda industrialitzada es basa en la deslocalització de la producció cap a països en desenvolupament amb precàries condicions de seguretat i higiene dels treballadors.

Segons l'Índex Global dels Drets (Confederació Sindical Internacional, 2017), entre els deu pitjors països del món pels treballadors es troben Turquia i Bangladesh, dos importants proveïdors tèxtils a Espanya. També, la moda sostenible busca l'economia circular, és a dir, un nou model de disseny i producció de peces amb la finalitat de tornar a ser utilitzades i garantir una major durabilitat.

 

D'altra banda, segons l’informe Una nueva economía de los textiles: rediseñar el futuro de la moda de la Fundació Ellen MacArthur, el model lineal actual causa pèrdues econòmiques de gairebé 500 mil milions d’euros entre deixalles de producció, recursos ambientals i roba d'un sol ús.

EL MODEL LINEAL ACTUAL CAUSA PÈRDUES ECONÒMIQUES DE GAIREBÉ 500 MIL MILIONS D’EUROS

Les xifres de l'informe The sustainability imperative (Nielsen, 2015) mostren una tendència notòria del consumidor cap a un comportament cada vegada més sostenible, el qual pressiona a les empreses a adquirir nous hàbits en la fabricació del producte i en tota la cadena de valor. Actualment, la moda està immersa en un moment de canvi davant les demandes dels consumidors i, per tant, marques espanyoles com Nabari, Ecoalf, Genuins o Lifegist ja dissenyen tots els seus productes amb materials reciclats.

Les marques de moda sostenible a Barcelona

En els darrers anys, la moda sostenible ha crescut de forma considerable. L’alarma social del canvi climàtic ha arribat a les marques de fast fashion, amb línies que pretenen ser ètiques. És el cas de l’espai de moda sostenible de H&M o de la col·lecció orgànica de banyadors fets amb plàstics reciclats de Oysho. A més, cada cop neixen més marques la iniciativa de les quals és fer productes exclusivament reciclats. En Pedro Marín, un treballador de l’empresa de moda sostenible Ecoalf des dels inicis d’aquesta marca, explica què la diferencia de la resta de marques.

pedro marín, treballador d'ecoalf

EXPLORA

CASES D'APOSTES I JOCS D'ATZAR

- Història d'un ludòpata

- Els tipsters, especialistes que viuen de les apostes

-  Crònica d’una tarda de joc i addicció

MENORS, ADULTS JOVES I APOSTES

- La ludopatia, cada cop més present entre els joves

EXPLORA

SLOW FASHION

VS

FAST FASHION

- Els secrets de l'Slow Fashion

- Video innovació

- Què pensen els joves? (IGTV )

JOVENTUT I TENDÈNCIES

DE CONSUM A LA MODA

 Entrevista a Gema Gomez directora i fundadora de Slow Fashion Next 

- ¿Com funciona una botiga slow fashion?

HEBES WEB-04.png

HEBES MEDIA 2019

Universitat Autònoma de Barcelona

Qui som

  • Twitter Icono blanco
  • Blanco Icono de YouTube
  • Blanco Icono de Instagram
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now