Slow fashion

La sostenibilitat està de moda

SLOW FASHION, LA TENDèNCIA DE LA MODA SOSTENIBLE 

La producció mundial de roba s’ha duplicat en els últims quinze anys, passant de 50.000 milions de peces a 100.000 milions. El seu ús, en canvi, s’ha reduït a la meitat, segons la Fundació Ellen McArthur. De tots els milions de peces produïdes, solament el 20% es recicla, un percentatge inferior al de la mitjana de la Unió Europea i lluny de l’objectiu del 50% fixat pel Pla Estatal Marco de Gestió de Residus (PEMAR) per al 2020.

 

En contraposició, neix el concepte Slow Fashion de la mà de Kate Fletcher, activista i escriptora. Proposa un sistema de producció respectuós amb els treballadors i la naturalesa, on prevalgui la qualitat del producte enfront de l’ambició per vendre més i guanyar més. En aquest sistema, ja que les peces seran més cares donada la seva qualitat, els consumidors han de ser conscients que compraran menys productes que, en compensació, els seran útils durant més temps.

 

En altres paraules, no es basa en el temps, sinó en la qualitat. Kate Fletcher planteja que és possible produir roba i vestir-nos de manera responsable. És un enfocament diferent, en el qual els dissenyadors, compradors, detallistes i consumidors són més conscients dels efectes dels productes en els treballadors i els ecosistemes. 

 

Entenem com a Slow Fashion, la filosofia de consum responsable de la roba, que educa a la societat sobre l’impacte de les peces de vestir en l’entorn, l’esgotament de recursos i l’impacte de la indústria tèxtil en la societat. Es tracta d’un moviment conscienciat amb el medi ambient, l’antítesi del conegut com moda industrialitzada, és a dir, adquirir grans quantitats de roba barata i de baixa qualitat. Com bé explica un dels fundadors i soci de Hemp and Love, Joan Marc Moreu, “és fer moda de forma conscient i respectant el medi ambient, intentant utilitzar tots els recursos que estiguin a les nostres mans perquè l’impacte que generem al desenvolupar el nostre negoci sigui el més positiu possible”.

 

Els requisits indispensables perquè una marca es consideri com a sostenible són els materials orgànics i reciclats, un baix impacte ecològic, una emissió de carboni mínima i el respecte per les condicions econòmiques i laborals dels treballadors que han participat des de la matèria primera fins al punt de venda. 

 

Els materials fomentats per la moda sostenible són productes que no contaminen el medi ambient i que són biodegradables. 

Darrere d'aquests teixits sostenibles hi ha confeccions a partir de fibres naturals, com per exemple la llana que ofereixen races d'ovella com la merina, entre moltes altres. Els materials emprats han de ser susceptibles d’unir-se posteriorment a la cadena de reciclatge. Si no es transformen en noves peces, una altra opció per a donar-li una segona vida a la roba és l'intercanvi, el préstec o la donació.

Noemí Claveries, sobre la sostenibilitat de les peces

La moda sostenible lluita davant les grans conseqüències de l'actual sistema de producció de la indústria tèxtil. Un procés marcat per elaborar productes barats i, a vegades, de baixa qualitat perquè siguin venuts en grans quantitats i de forma massiva. “El temps és només un factor de producció, juntament amb la mà d'obra, el capital i els recursos naturals, que són espremuts en la cerca de guanys màxims”, indica Noemí Claveries, professora de l'Escola Llotja de disseny de Barcelona.

El model industrial que impera actualment té grans inconvenients per la societat, com l'abús dels recursos naturals i el fet de ser responsable del 20% dels tòxics que s’aboquen a l'aigua i que l'ha col·locat com a segona indústria més contaminant del planeta, segons les Nacions Unides.

A més, les grans empreses apliquen la deslocalització per aprofitar les pèssimes condicions dels seus treballadors i destinar pocs diners a la mà d'obra, principalment a l'Àsia, on Bangladesh se situa com a segon major exportador de la indústria tèxtil, segons dades del 2018 de l'Oficina de Promoció d'Exportacions de Bangladesh. “Si les empreses de moda ens mostressin realment com està feta la roba que portem, en quines condicions, on i per qui, estic convençuda que hi hauria molta gent que deixaria de comprar en les grans superfícies i optaria per altres marques”, exclama Noemí Claveries. 

L'Slow Fashion lluita amb l'objectiu de minimitzar l'impacte mediambiental, millorar la salut del planeta, garantir els drets laborals i deixar d'apostar per un sistema purament quantitatiu. I és que la moda sostenible s'interessa per una economia basada en el creixement eficient, qualitatiu i innovador dels processos industrials gràcies a una filosofia 'zero waste', que es basa en aprofitar el màxim de teixit possible i evitar grans residus, i 'Cradle to Cradle', la qual utilitza materials amb impactes positius, siguin teixits orgànics o reutilitzats per facilitar el posterior reciclatge.

Tal com explica un dels fundadors de Hemp and Love, Arnau Sanmartí, “una empresa que obre d’una manera conscient, ètica i responsable genera moltes externalitats positives a qualsevol actor que participa dins el procés productiu. Així com a la pròpia venda de productes de l’empresa i al consumidor final”.

El terme Slow Fashion va guanyar més notorietat a la societat al 2013, després de la tragèdia a l’edifici Rana Plaza, una indústria tèxtil a Bangladesh. La fàbrica, que no complia amb les mesures bàsiques de seguretat segons van denunciar les organitzacions per la defensa dels treballadors tèxtils a Bangladesh, es va esfondrar deixant més de 1.100 morts i més de 2.000 persones ferides.

La tragèdia va tenir un gran impacte arreu del món i va afavorir a l'avenç de diferents iniciatives per millorar les condicions laborals de la indústria tèxtil. A més, els consumidors i les empreses es van adonar de la situació i el moviment Slow Fashion va augmentar.

Un cas seria Ecoalf, organització espanyola que treballa amb el compromís de deixar de consumir els recursos naturals d'aquest planeta d'una forma indiscriminada i sent innovadors a través de la inversió en I+D i la recerca col·laborativa per aconseguir la millor qualitat en els nous materials, teixits i processos de fabricació.

Un altre exemple seria Coraliness, fundada per Coral Cassallarch, que té en compte des que es planta i es conrea el cotó fins que la samarreta arriba al client. Coral Cassallarch ha demostrat que “fent les coses més lentament es pot tenir més delicadesa; es pot cuidar més els detalls en tots els sentits perque més seguretat en la producció implica menys contaminació”. Tot i això, és conscient d’algunes dificultats que pot tenir un negoci de moda sostenible: “El producte, al tenir diferents factors en compte, provoca que el cost sigui més elevat. Un exemple serien peces úniques, pintades a mà, amb el que el temps de producció és molt major”. 

El mercat de la indústria tèxtil ha trobat un nou camí que no s’ha de confondre amb una tendència o una simple moda, ja sigui efímera o atemporal. L’Slow Fashion està comportant un canvi de mentalitat en consumidors, empresaris, mercats i avenços en els drets laborals dels països en vies de desenvolupament. Per això, s’ha d’entendre com una realitat innovadora, basada en la producció a petita escala, que aposta per la sostenibilitat i els productes locals, i que prioritza l’ètica i el compromís amb el medi ambient, per sobre d’un sistema econòmic i quantitatiu.

Els estudiants de la Universitat Autònoma destaquen per la seva implicació en moviments de canvi social, per exemple el canvi climàtic. El corrent Slow Fashion és una tendència que defuig de la sobreexplotació de la indústria tèxtil i aposta per una praxis més sostenible.

Estan els estudiants de la UAB conscienciats també amb aquest moviment?

"més seguretat en la producció implica menys contaminació"

EXPLORA

SLOW FASHION

VS

FAST FASHION

- Els secrets de l'Slow Fashion

- Video innovació

- Què pensen els joves? (IGTV )

- El futur de la moda sostenible

JOVENTUT I TENDÈNCIES

DE CONSUM A LA MODA

 Entrevista a Gema Gomez directora i fundadora de Slow Fashion Next 

- ¿Com funciona una botiga slow fashion?

SLOW FASHION A 

CATALUNYA I ESPANYA

HEBES WEB-04.png

HEBES MEDIA 2019

Universitat Autònoma de Barcelona

Qui som

  • Twitter Icono blanco
  • Blanco Icono de YouTube
  • Blanco Icono de Instagram
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now