Un Lannister sempre paga els seus deutes —entre ells, ser més reconegut pel teu nom a una sèrie que pel real—

Nikolaj Coster-Waldau apareix a la red carpet del Sitges Film Festival per presentar "Suicide tourist", el nou film del director Jonas Alexander

La mort de la Princesa Shireen va ser la més impactant per a Nikolaj Coster-Waldau, també conegut pel seu alter ego en pantalla, Jaime Lannister. Mirem enrere: cinquena temporada de l'aclamada saga. Melisandre d'Asshai convenç a Stannis Baratheon que la millor manera de sortir triomfal de la batalla és cremant a la seva pròpia filla com a ofrena per al Senyor de la Llum. A l'actor li impacta especialment perquè "una línia de pensament extremista et porta a fer coses horribles". Precisament d’extrems —en concret de vida o mort— tracta "Suicide Tourist", el film que el director danès Jonas Alexander estrena avui a la meca del cinema fantàstic a Catalunya.

 

Un home atordit per la situació terminal en què es troba, pateix una crisi existencial que, mitjançant l'evolució dels esdeveniments, fan que acabi en un hotel on "l'ajudaran a resoldre el seu problema". Teòricament en un indret tranquil i idíl·lic. Teòricament.


 

"Sembla que per a Coster-Waldau és una prioritat desmarcar-se per no passar a ser simplement "aquell actor de Joc de Trons" 

Atrapat tant de manera física com psicològica, segons Coster-Waldau, a Max, el seu personatge, només li queda "confiar en l'amor". El mateix amor que els seus fans li declaraven a la seva entrada a l'hotel Melià per inaugurar la projecció del film amb magnificència: crits, crits, i més crits. No obstant això, l'ombra dels Lannister és allargada i persegueix a l'actor allà on va. De fet escoltant converses alienes de manera ràpida es detecta que parlen d’ell com a “el Jaime”. A simple vista es pot comprovar que una gran part dels fans congregats llueixen samarretes de “Game of Thrones” i fotografies de la mateixa per a signar, a més d'una gran quantitat variada de merchandising de la sèrie insígnia d'HBO. Èxtasi i tragèdia és el que es respira en l'ambient: una dona eufòrica mostra la seva estatueta del personatge concebut per George R. R. Martin amb l'autògraf tan somiat. Simplement uns metres més enllà, a l'altre costat de la catifa, una noia que ha declarat obertament el seu amor cap a l'actor —literalment li crida: Nikolaj, I love you— pateja una tanca a la vora d'un atac de nervis: el danès ha entrat ja a l'auditori i ella no ha obtingut ni la signatura ni la selfie que tant esperava. Comença a plorar desesperadament i llença la seva motxilla a terra mentre marxa buscant el seu tabac compulsivament . Entre alegries i decepcions, la moqueta que tant prestigi dóna a qui passa per sobre —i que en èpoques anteriors només estava a disposició dels déus—, queda desèrtica. Ja en el 458 a.C, Èsquil va esmentar la instal·lació d’una catifa vermella per narrar la magnitud de la benvinguda a l'heroi Agamèmnon de la guerra de Troia. Aquest mateix heroi que, com si es tractés d'una sèrie d'HBO, havia manat sacrificar a la seva filla com a ofrena a canvi que "el vent bufés a favor del seu destí".

 

Sembla que per a Coster-Waldau és una prioritat desmarcar-se per no passar a ser simplement "aquell actor de Joc de Trons": de fet descriu aquest paper com un treball més. Una autèntica Ilíada per a l'actor tenint en compte que de moment el seu fandom es compon majoritàriament per devots del seu rol en la sèrie. Potser interpretar a Max ara, recentment acabat el fenomen GOT sigui una odissea. Del que no queda dubte és que el danès rema contra-corrent per trobar la seva anhelada Ítaca.

HEBES WEB-04.png

HEBES MEDIA 2019

Universitat Autònoma de Barcelona

Qui som

  • Twitter Icono blanco
  • Blanco Icono de YouTube
  • Blanco Icono de Instagram
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now