• Maria Giménez Baeza

VERIFICACIÓ: Les retallades que van ser... ¿i les que vindran?


Fotografia d'estris presents en la consulta d'un metge. (Font: Pixabay)

Cristian García, Marc Parayre, Michelle Barrientos i Pol Julià, estudiants de tercer de Periodisme


El catedràtic en economia i política pública, Germà Bel, tracta d'explicar en un article al diari Ara perquè considera que les retallades en Sanitat no han obstaculitzat la gestió de la crisi. Per tal de fer-ho, analitza els pressupostos de la Generalitat pel que fa a la seva despesa sanitària des del 2008 al 2019.


COMPARACIÓ D'ESPANYA AMB ALTRES PAÏSOS

En primer lloc, Bel assegura que s'ha de desmentir la idea que les retallades en Sanitat han contribuït a agreujar aquesta crisi per diverses raons. La primera d'aquestes, i en la que no vol aprofundir, és que les diferències en la gestió de la crisi segons el país no tenen relació amb el grau de despesa sanitària dels darrers anys. Així, compara la situació de països com Grècia i Alemanya amb una gestió realment positiva respecte a la de Bèlgica, Espanya i Itàlia.


L'elecció d'aquests països no és aleatòria sinó que permeten mostrar com es pot realitzar una gestió a temps de la crisi sanitària amb sistemes sanitaris que han experimentat grans retallades o el contrari. De fet, segons el document Panorama de la Salut 2019 de l'Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), Grècia ha experimentat una disminució del 9,4% en la despesa sanitària per càpita anual entre 2008 i 2018. Mentre que a Espanya i a Itàlia la disminució en aquest període ha sigut d'un 1,4% i un 0,9%, respectivament. Tot i això, la resposta del govern grec a la crisi del coronavirus ha sigut molt més ràpida i efectiva. Per aquest motiu, Bel explica que el més rellevant és la gestió i previsió de la crisi i no la inversió destinada a la Sanitat.


Creixement anual de despesa sanitària per càpita entre 2008 i 2018. (Font: OCDE)

AUGMENT DE LA DESPESA SANITÀRIA

En segon lloc i tal com tracta de demostrar en la resta de l'article, Bel afirma que la despesa sanitària de la Generalitat de Catalunya el 2019 és superior en euros corrents que la de 2009 i pràcticament igual en euros constants. Per demostrar-ho, compara la liquidació del pressupost i les obligacions reconegudes i observa que entre el 2009 i el 2010 es produeix una disminució.


Segons Bel, les obligacions reconegudes passen de 12.000 milions d'euros a 9.500 milions d'euros. És a dir una reducció del 21% del 2010 respecte al 2009. Aquestes dades però, no coincideixen amb les que ofereix la Generalitat en el document relatiu al Servei Català de la Salut i entitats gestores de la Seguretat Social de l'exercici del 2010, que està enllaçat al mateix article. Encara que no es pot considerar una manipulació informativa, ja que Bel en comptes d'oferir els nombres sencers, els aproxima als milers de milions.


D'aquesta forma, el que trobem al document de la Generalitat sobre l'estat d'execució del pressupost del Servei Català de la Salut, en l'apartat de despeses, és que l'any 2009 les obligacions reconegudes eren d'11.853 milions d'euros. Mentre que el 2010 baixaven fins als 9.361 milions. Evidentment, les dades no són les que ofereix Bel perquè aquestes s'han aproximat per fer més fàcil la lectura de l'article. Pel que fa a el percentatge de reducció del 2010 respecte al 2009, succeeix exactament el mateix. Si calculem amb les xifres de l'article, la reducció seria d'un 20,83%. Si calculem les dades oficials, la reducció seria d'un 21,12%. Per tant, Germà Bel simplement aproxima el percentatge a les unitats per fer-ho més entenedor.


Ivan Planas, director de l'àrea econòmica del Servei Català de la Salut presenta, en una entrevista al Diari Ara, les dades de despesa en salut corresponents als anys 2009 i 2019. Pel que fa a les dades del 2009, es remet als documents oficials presentats pel mateix Departament de Salut. Podem veure que les dades donades per Ivan Planas s'adeqüen a la realitat tot i estar presentades de manera aproximada pel mateix director. En termes referents al 2019, no existeix encara cap informe publicat pel mateix departament. Així, Bel es guia per les dades que ofereix Ivan Planas.


Tenint en compte les dades de 2019 podem afirmar el creixement de la corba de la despesa en Salut en els darrers anys, que es troba en augment des de l'any 2014. Analitzant les dades i els gràfics de l'informe del Departament de Salut es pot deduir i comprovar com la despesa meritada de 2019, i fins i tot 2018, és superior a la del 2009.

Pressupost i despesa meritada de 2007 fins a 2018. (Font: Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya)

Amb tot això, Germà Bel pot ratificar la seva tesi i afirmar, basant-se en les xifres oficials, que la principal problemàtica derivada del covid-19, ha estat ocasionada per la mala gestió de les Administracions públiques i no pas per les retallades. Així, demostra que malgrat que la despesa meritada de 2019 va ser superior a la de 2009, previ a les grans retallades del govern, la manca de planificació ha estat causant de l'impacte de la crisi sanitària.


OPINIÓ PÚBLICA SOBRE LES RETALLADES

Com a advertència, Bel apel·la a l'opinió pública, que assegura, és molt reticent a les retallades de pressupost en les branques en què s'articula l'estat del benestar i entre la qual està estesa la percepció que les retallades segueixen vigents. Segons l'Informe Anual del Defensor del Pueblo, les denúncies per qüestions sanitàries només han fet que augmentar per causes com les llistes d'espera, la manca de professionals o el copagament farmacèutic. L'any 2018 es van presentar fins a un 60% més de reclamacions per qüestions sanitàries respecte a l'any anterior. Tot i haver augmentat el pressupost, com demostra Bel en la gràfica, la percepció de la ciutadania, i també la dels professionals ha seguit sent molt crítica.


Germà Bel fa una crida a deixar de centrar la visió en les retallades, que amb la caiguda dràstica d'impostos, de finançament autonòmic i, crítica inclosa, la inexistència d'un concert propi, seran inevitables. La gestió dels recursos, la consciència de les limitacions, com ha estat el cas grec, però també la planificació prèvia a les properes crisis que puguin venir, segons mostren les dades, seran molt determinants en els mesos vinents.

12 vistas
HEBES WEB-04.png

HEBES MEDIA 2019

Universitat Autònoma de Barcelona

Qui som

  • Twitter Icono blanco
  • Blanco Icono de YouTube
  • Blanco Icono de Instagram
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now