• Maria Giménez Baeza

Verificació de VERGÜENZA: El País blanquea al IBEX

Actualizado: abr 22

Logotip del projecte Octuvre. Font: octuvre.cat

Edgar Hans, Adrià León, Bruna Casas i Ignasi López, estudiants de tercer de Periodisme


La plataforma Octuvre va néixer arran dels fets d'octubre de 2017 amb l'objectiu de lluitar contra les informacions, comunicades pels grans mitjans de comunicació, que amaguen realitats que les empreses que els financen no volen que se sàpiguen. La iniciativa és un projecte de l'associació Cafèambllet, una revista fundada l'any 2014 per Marta Sibina i Camps, infermera i activista per la sanitat publica que, a més, va esdevenir diputada al congrés per En Comú Podem, i Albano Dante Fachin, diputat de Catalunya Sí Que Es Pot entre 2015 i 2017 i secretari general de Podem a Catalunya entre 2016 i 2017.


El 26 de març de 2020, Octuvre va publicar un vídeo al seu compte de Youtube sobre una notícia del diari El País. La notícia en qüestió informava de la donació que les empreses BBVA, Iberdrola, Inditex, Santander i Telefónica havien fet a la sanitat pública amb causa de la crisi del coronavirus. En el vídeo, però, es presenten dades que demostren els interessos econòmics d'aquest diari amb les empreses esmentades a la peça, a més d'informar de les activitats fraudulentes d'aquestes, que El País no menciona.


EL PAÍS

Per començar, el vídeo assegura que, el 2014, dos dels bancs que es mencionen a la notícia, el BBVA i el Santander van entrar a l'accionariat de El País, el que significa que el diari que informa de "la bondat" dels bancs, tal com es diu al vídeo, pertany a aquests.


Aquestes dades són correctes. El 2012 el Banco Santander, Caixa, HSBC i Telefónica van injectar a PRISA (propietari del diari El País) 435 milions d'euros per saldar un 10% del deute del grup editorial. Aquesta inversió es va fer en forma de bons, de manera que, al venciment d'aquests el juliol de 2014, els bons que no s'haguessin convertit es convertirien en accions ordinàries classe A, tal com explica el periodista Alberto Lardiés en Vózpopuli. D'aquesta manera, el 2014, Caixa, Santader, HSBC i Telefónica van obtenir un 29,7% de l'accionariat de PRISA.


Pel que fa a la relació entre BBVA i PRISA, està clar que BBVA formava part de l'accionariat, perquè, a una notícia de Vózpopuli de 2013, el redactor de la notícia Manuel L. Torres assenyalava que el banc havia patit pèrdues des de la seva entrada a PRISA, però no queda clar les dates, ja que Octuvre senyala que succeeix el 2014, igual que el Banco Santander, quan la notícia esmentada parla de les accions de BBVA a PRISA el 2013.


BBVA

Al vídeo s'explica que, el 2012, BBVA comptava amb 33 societats en paradisos fiscals, i que estava implicat al cas Villarejo per la seva relació amb aquest. A més, s'indica que aquest banc espanyol és el que més diners inverteix en armes, i que es va beneficiar en els anys més durs de la crisi, ja que va facturar 23.201 milions d'euros nets entre 2008 i 2014.


A l'Observatori de Responsabilitat Social Corporativa de 2012 trobem les dades que asseguren que, efectivament, BBVA comptava amb 33 societats en paradisos fiscals (el 2014 ja eren 52). A més a més, mitjans com eldiario.es també van fer eco d'aquesta notícia.


La implicació de BBVA al cas Villarejo també és certa, i ha estat demostrada a través de gravacions i testimonis del mateix excomissari. Mitjans com Público van desvelar que BBVA havia contractat a l'empresa de Villarejo el 2014 per fer front un xantatge per part d'Ausbanc. La gestió que suposadament va dur a terme va ser gravar rodes de premsa d'Ausbanc per obtenir plans sobre els presumptes xantatges de Luis Pineda per cobrar pel seu silenci sobre el cas Nóos mitjançant pagaments en publicitat.

El BBVA també és l'entitat bancaria espanyola que més inverteix en armes. Diversos mitjans, com El Salto, han informat d'això, ja que a la pàgina 17 de l'informe Banca Armada d'Espanya s'observa com el BBVA és el banc que més inverteix amb un 31% del total, que correspon a 2.673.026.368,28 euros.


Finalment, sobre els beneficis del BBVA entre 2008 i 2014, sumant els beneficis d'aquests anys la xifra ascendeix a 23.362 milions d'euros, no 23.201 com s'indica al vídeo. Segons les dades en premsa, el BBVA va guanyar 5.020 milions a 2008, 4.210 en 2009 i 4.606 en 2010. En 2011 i 2012, els beneficis van disminuir a 3.004 milions i 2.676 milions respectivament. El 2013 es va recuperar, guanyant 2.228 milions, acabant el període amb un benefici de 2.618 al 2014.


IBERDROLA

Al vídeo, Octuvre assenyala que el 2017 anticorrupció va acusar Iberdrola de manipular el preu de la llum i de tenir portes giratòries, ja que va contractar a Ángel Acebes, exministre d'Aznar. A més, dóna les dades dels beneficis que va rebre en els anys més durs de la crisi, que van ser de 19.099 milions nets entre 2008 i 2014, i acusa l'empresa de tenir 12 societats a paradisos fiscals.


Sobre la manipulació del preu de la llum, el 2017 el fiscal d'anticorrupció Antonio Romeral, va multar la companyia elèctrica amb 15 milions d'euros per, precisament, haver alterat el peu de la llum durant l'onada de fred de l'hivern de 2013, obtenint uns beneficis de 20 milions d'euros. Tanmateix, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va determinar que Iberdrola havia alterat el mercat de forma fraudulenta alterant el preu de l'oferta de les centrals dels rius Duero, Sil i Tajo. La notícia va sortir a El Periódico i El País.


Respecte a les portes giratòries, és cert que va contractar a algú proper a Aznar, ja que Angel Acebes, que va ser durant set anys dins el consell d'administració d'Iberdrola, és considerat la mà dreta de José María Aznar. El 2012 va entrar a Iberdrola gràcies a la seva relació amb José Ignacio Sánchez Galan, president i conseller d'Iberdrola, però després de set anys van prescindir d'Acebes a causa de la seva implicació al judici de Bankia.


En referència a les 12 societats en paradisos fiscals, ho podem verificar amb el mateix document amb el qual hem verificat les de BBVA, ja que a la pàgina 51 veiem com Iberdrola tenia 12 societats en paradisos fiscals el 2012.


Per últim, no hem pogut verificar al 100% els beneficis d'Iberdrola perquè a la seva pàgina web només deixa remuntar fins al 2015 i, respecte a les seves notes de premsa sobre els beneficis, hi ha algunes que no hem pogut trobar. Les que no hem aconseguit a la web, les hem agafat de notícies de El Economista, concretament els beneficis de 2008 i 2013. Els beneficis de l'empresa són bastant iguals. El 2008 va aconseguir 2.860 milions d'euros. El 2009 els beneficis van baixar fins a 2.824 milions, tot i que el 2010 van aconseguir inclús superar els de 2008 amb 2.870. El 2011 van tornar a descendir fins a 2.805 milions. El 2012 els beneficis es van tornar a equilibrar amb 2.840. A partir d'aquí, els beneficis han descendit notòriament: el 2013 van aconseguir 2.572 milions d'euros i, el 2014, encara menys, amb 2.327 milions. Si fem la suma dels beneficis d'aquest període, els beneficis arriben fins als 19.098 milions d'euros. Tenint en compte que les dades de El Economista no eren oficials i que potser s'ha menyspreat algun decimal, podem dir que les dades que dóna Octuvre al vídeo són correctes.


INDITEX

Octuvre acusa Inditex de tenir 19 societats en paradisos fiscals en 2012 i d'aplicar un ERTO a 25.000 treballadors.


Respecte a les 19 societats a paradisos fiscals, gràcies a l'estudi de l'Observatori de Responsabilitat Social Corporativa, podem verificar aquestes dades (el 2015 les societats a paradisos fiscals d'Inditex ja ascendien a 74 segons Economia Digital).

Pel que fa a l'ERTO, és cert que Comissions Obreres va comunicar el 19 de març que Inditex havia fet saber als sindicats que l'empresa planejava presentar expedients de regulació temporal d'ocupació a causa de la crisi provocada per la pandèmia del coronavirus (el mateix dia que feien públics els beneficis que havien aconseguit el 2019, de 3.639 milions d'euros. Els millors de la seva història). Tot i això, un compte oficial de Zara va contestar vàries vegades a missatges de Twitter amb una fotografia en la qual es comunica que Inditex no planeja fer un ERTE ara mateix, sinó que és s'aplicarà si les botigues romanen tancades més enllà del 15 d'abril, i només a la plantilla de botiga. Tot i això, l'empresa assegura en aquest comunicat a les xarxes socials que la retribució salarial serà del 100% i que el lloc de treball estarà garantit. Per aquest motiu, no podem dir que les dades donades per Octuvre al vídeo sobre l'ERTO d'Inditex siguin 100% reals.


SANTANDER

Al vídeo, s'acusa el Banco Santander de tenir 79 societats a paradisos fiscals el 2012. A més, s'accentua que, per l'òrgan del banc, han passat Rodrigo Rato, Isabel Tocino i Abel Matutes, tots exministres d'Aznar, pel que es pot entendre que suposa una porta giratòria, igual que a Iberdrola. A més, inculpa al banc d'utilitzar massivament clàusules abusives a les seves hipoteques.


Tal com s'indica entre les pàgines 635 i 637 de l'informe de lObservatori de Responsabilitat Social Corporativa publicat el 2012, aquesta informació és correcte (segons l'informe de 2014 del mateix l'Observatori, els paradisos fiscals del Santander ja ascendien a 235).


Respecte als exministres d'Aznar, confirmem que van estar dins les files de l'entitat bancaria. En el cas de Rodrigo Rato, va firmar amb el Banco a finals de 2013 per ser un dels 12 membres del consell assessor internacional, tot i que només va estar un any a causa de la desarticulació del consell per l'escàndol de les Targetes Black, com indica El Confidencial. En el cas d'Isabel Tocino, treballa al banc des de 2007. Fins a l'últim trimestre de 2017 va ser consellera externa independent del Consell d'administració del banc. Des de llavors, ocupa el càrrec de vicepresidenta del Consell de Santander Espanya. Per últim, Abel Matutes va entrar al banc en 2002, però va ser destituït, igual que Rato, a finals de 2014 quan era membre del consell assessor internacional.

Si parlem de les clàusules abusives, és cert que va utilitzar-ne el 2018. La Sala 6 del Jutjat del Mercantil de Madrid ho va confirmar després de declarar nul·les sis clàusules de la denominada "hipoteca tranquil·litat" del Banesto, integrat al Banco Santander.


TELEFÓNICA

Per últim, Octuvre parla de l'empresa Telefónica. En concret, assenyala que l'empresa, juntament amb Repsol i Iberdrola, van rebre ajudes públiques per valor de 470 milions d'euros el 2016. A més, apunta a una porta giratòria al seu consell, per on han passat Rodrigo Rato i Iñaki Urdangarin.


Per una part, parlant de les ajudes públiques, és cert que al marc del Programa de compra de deute corporativa del Banc Central Europeu (BCE) de 2016, les tres empreses (Telefónica, Repsol i Iberdrola) juntament amb Gas Natural, Red Eléctrica de de Espanya (REE), Enagas, Abertis, Mapfre i Redexis, van beneficiar-se de la compra de deute per part del Banc d'Espanya en nombre del BCE. No obstant això, el BCE no va especificar la quantitat exacta que va comprar de cada emissió, pel que es desconeix el volum de deute de cada empresa. Això fa que la procedència i veracitat de la dada oferia per Octuvre sobre el valor de la compra de deute corporativa a les tres empreses esmentades (470 milions d'euros) sigui dubtosa.

Per una altra banda, la informació sobre que Rodrigo Rato i Iñaki Urdangarín han passat pel consell d'administració de Telefónica és certa. Concretament, Rato va perdre el seu lloc al consell en 2015 arran dels escàndols en els quals es va veure implicat, mentre Urdangarín va abandonar el seu lloc a Telefònica Brasil en 2012.

0 vistas
HEBES WEB-04.png

HEBES MEDIA 2019

Universitat Autònoma de Barcelona

Qui som

  • Twitter Icono blanco
  • Blanco Icono de YouTube
  • Blanco Icono de Instagram
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now