• Laura Hernández Rojas

Un desconfinament no pas ‘mediterrani’

Amb l’inici del procés de desescalada, el sector serveis comença a pagar el rebut de l’aturada global produïda pel coronavirus


Anunci Estrella Damm 2010. (Font: Damm SA)

Antonio Salvador, estudiant de tercer de Periodisme


Una de les senyes d’identitat de la cultura mediterrània és l’alt nivell de socialització produït en ambients públics. El clima suau sense tendència als extrems que ens brinda el Mare Nostrum, ni molt de fred, ni molt de calor, fa proliferar el contacte humà, molt per sobre de cultures com les dels països veïns del nord d’Europa, i el centre de reunió mediterrani per excel·lència és, sense dubte, el bar.


És així que la cervesera Damm SA ha promès a l’hostaleria la reposició gratuïta de tota la cervesa en barril que hi havia als locals en el moment en què el govern va decretar el tancament dels establiments de restauració. L’empresa d’origen barceloní s’ha volgut posicionar al costat dels seus compradors, ja que una vegada oberts, els barrils de cervesa han de respectar una data de consum preferent, i la no utilització prolongada dels tiradors necessaris per servir el producte poden fer malbé la maquinària.


L’oferiment de 3,5 barrils de cervesa gratuïts (uns 18 milions de canyes) no és més que una mesura per reactivar un sector vital pel desenvolupament econòmic espanyol. De la mà, òbviament, de la supervivència de la mateixa Damm SA.



Planta Estrella Damm a El Prat de Llobregat. (Font: Gastronomistas).

La importància del consum de begudes alcohòliques, com la cervesa a Espanya, totalment lligades a un ambient més aviat recreatiu i, en aquest cas, a la cultura mediterrània, es reflecteix en les dades que ofereix la Organització de Consumidors i Usuaris (OCU): “segons l'associació espanyola de supermercats, les compres de cervesa durant la quarantena s'ha incrementat fins a un 78%”, aprofitant per gaudir d’aquesta ja sigui per compte propi, en companyia, o en la companyia virtual d’una videotrucada.


A Mèxic, on la situació de confinament encara es troba un parell de setmanes endarrerida en relació a l'espanyola, han aparegut problemes greus respecte aquest tema: amb la no inclusió de la indústria de begudes alcohòliques dins de els activitats essencials i, per tant, el tancament de les plantes per la malaltia, la situació de desproveïment de cervesa ha arribat fins al límit. La majoria dels supermercats ja pengen un cartell anunciant: “no hay cerveza”, fet encara més curiós si observem que Mèxic es tracta del principal exportador de cervesa al món, aclaparant un 26,9% del mercat mundial.


La situació als bars

Un dels sectors encarregats de satisfer la imparable demanda de cervesa és el dels serveis, també una de les faccions més castigades per la pandèmia del Covid-19.

Amb l’aplicació del procés de desconfinament, arriben també els problemes per l’hostaleria, que no acaba de rebre amb conformitat les mesures proposades pel Govern. Aquesta va haver de frenar totalment la seva activitat laboral i s’enfronta a una apertura a mig gas que no assegura la supervivència d’una gran part de negocis.



El president Pedro Sánchez anunciant les mesures de desconfinament. (Font: Diario de Avisos)

Jose Luis Yzuel, president d’Hosteleria de España, una patronal que representa a més de 270.000 empreses, assegura que les mesures anunciades per Sánchez aquest dimarts, a més de “tremendament confuses”, suposaran la “ruïna del sector”. Però, quines són aquestes mesures?.


Segons el procés de desconfinament en quatre fases, la primera (que pels bars i restaurants s’inicia el dilluns 4 de maig i tindrà una durada mínima de sis dies) permetrà als establiments servir menjar a domicili. La segona fase permetrà la retornada de les terrasses, però amb una limitació d’aforament del 30% de la seva capacitat. La tercera permetria l’entrada a l’interior, també sota la restricció del 30% d’aforament. I finalment, la quarta fase (que no és pas la final, ni molt menys la desitjada pels empresaris) augmentaria l’aforament al 40%.


Yzuel explica que les mesures són “inviables per la supervivència del sector”, ja que a banda que la gran majoria no estan preparats pel model de negoci take-away, l’apertura parcial dels seus negocis suposaria una pèrdua de diners enorme. Segons Hosteleria de España, el pla de reobertura del Govern abocarà al tancament del 30% dels establiments, uns 85.000 locals.


Per exemple, a Santa Coloma de Gramenet, la família Santamaría regenta des de fa dos anys la Taberna Santamaría. Tot i que la situació encara no ha portat a plantejar el tancament, les exigències del pla de desconfinament han portat l’establiment a adaptar-se al comerç take-away, havent de contractar a la coneguda empresa Just Eat per començar a treballar: “l’empresa obté una comissió, i per tant haurem d’encarir tots els productes per poder adaptar-nos”, explica Pol Santamaría, treballador del local i fill del propietari, Jose Luis Santamaría.


Vivim de la nostra barra i no la podem utilitzar. I com el local és petit, per utilitzar dues taules és millor no obrir”. I és que no tots els locals compleixen els estàndards que contemplen les mesures de desconfinament. Sense terrassa i amb un espai petit per atendre al públic “no surt a compte pagar ni cuinera ni cambrers”, assegura Pol.


Davant d’aquesta situació, Teresa Ribera, vicepresidenta quarta del Govern i ministra per la Transició Ecològica ha explicat que les mesures proposades “no obliguen a ningú”, i “que els locals que no se sentin còmodes, no han d’obrir”. I és d’aquesta forma que molts establiments decidiran prendre’s un descans fins haver passat el procés de desescalada. Un procés que, malauradament, no s’enfronta mediterràniament a la situació excepcional que se’ns presenta.

HEBES WEB-04.png

HEBES MEDIA 2019

Universitat Autònoma de Barcelona

Qui som

  • Twitter Icono blanco
  • Blanco Icono de YouTube
  • Blanco Icono de Instagram
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now