• Jaume Lozano

Què sabem del MEDE, el fons de rescat amb “mala fama” de la UE?

Actualizado: abr 11

El Mecanisme Europeu d’Estabilitat és una de les possibles vies per resoldre la crisi econòmica del coronaviurs que afecta la Unió Europea


Nil Marbà, estudiant de periodisme


Els líders dels vint-i-set segueixen amb l’estira-i-arronsa per decidir si emetran els títols de deute conjunt batejats com a “coronabons”. Fins ara, els pesos pesants de la Unió Europea s’han mostrat reticents a aquesta proposta que perceben com “pagar els plats trencats” dels membres del club més dèbils. “Recomano prudència quan apareixen conceptes presumptament genials que són el retorn d’altres idees que s’han rebutjat en un passat”, deia el ministre d’Economia de l’executiu d’Angela Merkel, Peter Altmeier, al diari Handelsblatt. Espanya i Itàlia han teixit un front comú per reivindicar aquesta possibilitat de finançament.

Els “coronabons” són la millor solució per Espanya, segons l’analista econòmic i professor d’EAE Business School Juan Carlos Higueras. En cas contrari, el nostre país acudiria als mercats de capitals amb altres economies europees per emetre nou deute. Tindria un desavantatge clar: “que estan millor que la nostra i tenen més solidesa”.


Una alternativa: el MEDE


Font: EsadeEcPol Insight (2020)


En paral·lel, el Mecanisme Europeu d’Estabilitat Econòmica (MEDE) agafa protagonisme com a segona via davant un possible fracàs dels “coronabons” o com a opció complementària a l’emissió de deute conjunt. Estudis com el d’EsadeEcPol Insight aposten per aquest fons de rescat. Destaquen que podria ajudar a Espanya a estalviar-se prop de 150.000 milions d’euros en interessos acumulats.

El MEDE disposa de 410.000 milions d’euros per prestar i una estructura preparada per fer-ho. El 2010, en plena etapa d’alt nivell d’endeutament i una onada de desconfiança per part dels mercats envers el deute sobirà, es va veure necessària la creació de tres organismes que ajudessin als països que havien quedat fora de joc. Així va néixer el Fons Europeu d’Estabilitat Financera (FEEF) i el Mecanisme Europeu d’Estabilitat Financera (MEEF). Tots dos substituïts el 2012 pel MEDE.



*S’inclouen dades del Mecanisme Europeu d’Estabilitat Financera (MEEF) i el Fons Europeu d’Estabilitat Financera (FEEF), ja que el MEDE els va substituir el 2012.

Font: Elaboració pròpia


El juliol del d’aquell mateix any, Espanya sol·licitava ajuda al fons de rescat per recapitalitzar la banca iniciant un programa que va durar divuit mesos. El cas més sonat va ser el de Grècia, que va ser rescatada amb la condició que apliqués fortes mesures d’austeritat. Irlanda, Portugal i Xipre també van rebre ajuda financera.



Font: Elaboració pròpia

0 vistas
HEBES WEB-04.png

HEBES MEDIA 2019

Universitat Autònoma de Barcelona

Qui som

  • Twitter Icono blanco
  • Blanco Icono de YouTube
  • Blanco Icono de Instagram
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now