• Maria Giménez Baeza

"No hi havia ningú a l'Estació de Sants. Rebíem un client cada tres hores"

Actualizado: abr 22

Dídac Mas, dependent a l’Enrique Tomás, creu que el tancament de les botigues i l’establiment de l’ERTO, haurien d’haver arribat abans


Adrià León, estudiant de tercer de Periodisme


En Dídac Mas té vint anys i és un apassionat per la música. Resideix a Barcelona, cursa el Grau Superior de Tècnic de So i també és tabaler dels diables del Clot. Aquest Nadal, amb la intenció de buscar-se una feina temporal d'horari reduït, comença a treballar a l'Enrique Tomás, una de les cadenes d'embotits curats més reconegudes del món. Fa 80  hores al mes en horaris de caps de setmana a la botiga de l'Estació de Sants, on es viu en una constant hora punta de clients i moviment.


L'ALTRA QUARANTENA

Quan falten trenta dies aproximats per acabar el seu contracte, es proclama l'Estat d'Alarma al territori espanyol amb motiu del covid-19. El missatge és clar: han de romandre obertes només les botigues encarregades de cobrir necessitats bàsiques, i en aquest cas, en Dídac es veu obligat a assistir a l'Estació de Sants aquest primer cap de setmana de quarantena. La seva, és una de les poques botigues de la cadena que obren. La resta de comerços de l'estació, tampoc se la juguen. L'afluència de gent comença a ser mínima i les vendes cauen en picat.





“A la botiga treballem tres o quatre, depenent del torn. A partir del dia 14, entre nosaltres ja hi ha un clima de precaució”, explica en Dídac. “Per nosaltres és com un dia de feina normal, amb el mateix horari i procediment. Tenim bones condicions com a treballadors, però la comunicació entre responsables de botiga, supervisors i treballadores és bastant superficial tot i que ens veiem sovint. No sabem què passa, però hem de fer la nostra feina”.


En Dídac marxa aquell diumenge sense notícies del pròxim cap de setmana, és a dir, de moment, l'Enrique Tomás de l'Estació de Sants resisteix. No tanca. “El tracte dels clients a vegades no era el més adient. Es notava molt nerviosisme. Això sí, quan arriba el divendres 21, ja sí que ens adonem que seguir treballant no té cap mena de sentit”.


Les condicions del segon cap de setmana de quarantena són més extremes: pocs trens i menys viatgers i els únics entrepans que es venen són a altres treballadors de manteniment de l'estació. ”En quant a higiene, ja estàvem més preparats que la primera setmana: guants, mascaretes, gels per les mans i distàncies de seguretat”.


La botiga acaba tancant el diumenge 22 de març, però la realitat és que en Dídac i la resta de companys no saben res fins al 23. “Em truca la responsable de recursos humans per dir-me que hem entrat a l'ERTO i que no cal que torni a treballar, perquè l'empresa no genera diners. M'envien un correu conforme estic d'acord amb l'ERTO i el signo. No hi ha res més a fer”.


En Dídac acaba el seu contracte el 22 d'abril. Deixarà de cobrar l'ERTO i, en quant finalitzi l'Estat d'Alarma, podrà buscar-se una nova feina temporal. Ni ell ni cap dels seus companys ha patit cap dels símptomes del virus durant aquest primer més de quarantena, que ara mateix, és el que compta. En Dídac ho té clar, #EllEsQuedaACasa.

HEBES WEB-04.png

HEBES MEDIA 2019

Universitat Autònoma de Barcelona

Qui som

  • Twitter Icono blanco
  • Blanco Icono de YouTube
  • Blanco Icono de Instagram
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now