• Laura Hernández Rojas

"He donat tots els meus estalvis per tal de cobrir el primer mes"

Actualizado: abr 19

Mireia Alonso, empresària del gremi de la restauració des de fa 11 anys, reconeix no tenir garantides unes entrades de diners dignes


Mireya Alonso, el dia de la reobertura de Dtaping, a l'ocubre, davant del logotip de la firma. (Mireya Alonso)

Laia Gairí, estudiant de tercer de Periodisme


Dins d’aquest escenari tan inestable de milers d’afectats trobem a la Mireya Alonso (Molins de Rei, 1984), diplomada en turisme i actualment autònoma de les empreses Dtaping i Dgustam, dos restaurants ubicats a Sant Andreu de la Barca, amb un concepte molt cosmopolita i una clientela fidel que ara no pot satisfer. No va tardar però, en abaixar les persianes dels seus dos negocis. “El 14 de març es va iniciar l’estat d’alarma, però nosaltres ja havíem pres la decisió de tancar un dia abans”. Des de les 18 hores del mateix dia es va finalitzar el servei de cafeteria, el menú diari, el sopar, les copes, les festes… tot el que ja estava programat es va quedar en res, sense saber el que vindria. “S’estava posant tot molt lleig, i no tenia la necessitat, entre cometes, de posar en risc la salut dels meus clients i treballadors”, explica, detallant que els seus locals tenen un aforament d’unes 100 persones.

Els dos restaurants van tancar amb una infraestructura de 28 treballadors en total. Les 4 últimes incorporacions però, no se’ls hi va poder renovar el contracte. “La situació no ho ha permès” lamenta, “ens hem quedat amb 24 persones a dia d’avui, les quals pel cessament d’activitat estan amb ERTO”. No troba solució millor,”no hem tingut mai present la idea de muntar de qualsevol manera un take away”. Però ara, els seus ingressos són 0, i tot així, ha de seguir pagant les despeses laborals: el lloguer, els impostos, els proveïdors, els subministraments, els préstecs; tot, multiplicat per dos… i després estan les despeses personals.


I sí, tot ho pot posposar, però ho haurà de pagar tard o d’hora, i “amb les ajudes que et donen no et permet pagar absolutament res. Clar, tot això et menja” afirma, “la incertesa, el malestar, la preocupació i la responsabilitat que ens toca viure als empresaris és molt dura”, explica, sostenint que els requisits per acollir-t’he a les ajudes es fan quasi impossibles. “Si l’Estat es mulla a mitges, acabarà com acabarà”. Ara per ara però, ni té entrades de diners, ni té estalvis perquè fa sis mesos va fer una inversió enorme a un dels restaurants. “Havíem facturat un 20% més, i passa això, i a mi en particular em pilla”. O li concedeixen un ICO o no podrà fer front als deutes; i en línies de finançament no depèn de ningú, ni tan sols la família es troba en situació de donar un cop de mà.

“Considero que serem els últims en obrir, serà una mica el dir, l’oci ens el podem estalviar”. Però prefereix no pensar més enllà del que hi ha avui dia, tot i ser conscient del que vindrà, “haurem de mirar una mica d’adaptar-nos tots per tal de sobreviure, i els meus treballadors ho tenen molt clar”. Sempre han estat un equip fort, amb èpoques de tota classe, amb un esperit innovador i amb molt optimisme, encara que els pròxims mesos li produeixin una profunda angoixa. “Veus que està fotut, i estarà molt fotut, però hi ha gent que no podrà ni obrir, nosaltres ens en sortirem” explica donant unes gotes d’il·lusió, “continuarem recordant per les xarxes socials el que som”.


Situació dels autònoms espanyols davant la COVID-19. (Laia Gairí)

39 vistas
HEBES WEB-04.png

HEBES MEDIA 2019

Universitat Autònoma de Barcelona

Qui som

  • Twitter Icono blanco
  • Blanco Icono de YouTube
  • Blanco Icono de Instagram
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now