• Laura Hernández Rojas

La supervivència del llibre


La imatge és obra de Juanjo Sáez, publicada al Diari ARA el 31 de maig de 2020.

Jordi Cardero, Daniel Silva, Cristian García, Jordi Tomàs i Pau Ortiz, estudiants de tercer de Periodisme


Pròleg:
Deien Magí Camps i Xavi Ayén a La Vanguardia que “escriure del sector del llibre en ple auge del coronavirus és el més semblant, per un periodista cultural, a redactar cròniques de desastre nuclear”

Segons Coòpolis, el març del 2019 es van vendre 800.000 llibres només a Catalunya. Això suposa que, per cada dia que les llibreries no poden apujar la persiana, 30.000 exemplars deixen d’arribar a les mans del seu comprador.

Amazon, La Casa de Libro, Fnac o La Central, amb la persiana abaixada, van seguir repartint llibres, però la gran majoria de les llibreries van ser preses d’un món que ni Aldous Huxley ni George Orwell podrien haver imaginat. En general, els càlculs més optimistes afirmaven que, fins a final del mes de març, es va seguir venent un 20% respecte a l’habitual. La Calders o Nollegiu van suspendre les seves activitats perquè era “posar en risc als treballadors precaritzats que fan els repartiments”, mentre que d’altres, com La Central, van seguir venent respectant les mesures de seguretat necessàries.


El coronavirus, en forma de drac, va amenaçar més que mai a Sant Jordi. Només l’espasa dels lectors van deixar amb vida al cavaller i les llibreries. Un mes abans de la cita, quan ja s’havia anunciat que l’esdeveniment es desplaçaria, la cooperativa cultural Som i l’agència Mortensen van llançar la campanya Llibreries Obertes. L’objectiu era ben senzill: preservar la cultura donant vida a les llibreries. Així doncs, a través de llibreriesobertes.cat, el comprador podia fer-se amb el llibre que escollís d’una de les llibreries adherides. Pagant la meitat del preu al moment i la resta en el moment de l’entrega del llibre. Així, els establiments podien seguir fent front a les despeses fixes. Gloria Arquillo, sòcia de la llibreria La Inexplicable, explica que “aquesta mesura ens va permetre tenir líquid per pagar el lloguer i altres subministraments”.

Les llibreries han protagonitzat, d’alguna forma, Relat d’un nàufrag de Gabriel García Márquez. Resistint dia a dia, sense veure la llum -o la costa- al final del túnel, cada llibre venut era una píndola d’esperança que les permetia seguir creient. El 18 d’abril, Òmnium Cultural va assumir el projecte per fer més forta la campanya Regala un llibre per Sant Jordi. El 8 de maig, donant per finalitzada la campanya de Llibreries Obertes, Òmnium va anunciar que s’havien venut més de 51.200 llibres, els quals van suposar una suma propera al milió d’euros. Aquest, però, va ser només un dels projectes que es van fer per mantenir amb vida l’economia de les llibreries.


La Covid-19, l’antagonista

La Covid-19 s’ha convertit en un maldecap per l’economia mundial. Ha generat una situació de col·lapse i aturada total en alguns sectors sense precedents des de fa més d’un segle. Entre els més afectats es troba el sector del llibre i tots els actors que aglutina al seu voltant: llibreries, biblioteques, editorials, escriptors i distribuïdors. Els antecedents, la situació en què es trobava i les dificultats per mantenir l’activitat durant les setmanes de confinament domiciliari fan que la salut del gremi llibreter sigui més fràgil que mai.


Primerament, s’ha de tenir en compte que el llibre ja s’havia vist colpejat durament per la darrera crisi financera. Es calcula que entre el 2008 i el 2013 es van perdre més de 1.000 milions d’euros de facturació a tota Espanya, segons les dades de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya. Tot i que les vendes van tornar a créixer en acabar la crisi financera les seqüeles en el sector han estat irreparables. D’altra banda, la crisi sanitària ha aparegut de cop sense temps per l’elaboració de plans alternatius que poguessin mitigar d’alguna manera les conseqüències del xoc en l’economia de les diverses parts involucrades. El caràcter inesperat del fenomen ha provocat que les reaccions tant internes com de les administracions hagin generat dubtes i confusió.


El confinament de la població, el tancament de les llibreries i l’aturada general de l’estructura gremial han soscavat les previsions inicials per l’exercici 2020 i condicionaran les dels anys vinents. La pèrdua d’ingressos i llocs de treball ja és una realitat. Josep Lafarga, secretari general del Gremi d’Editors de Catalunya, apunta que en l’àmbit general la facturació per vendes ha disminuït un 75% aquest abril respecte l’abril passat. A més, la part més dura i més restrictiva de l’estat d’alarma aplicat a Espanya ha coincidit amb el moment més rellevant de la temporada, el mes d’abril, a causa de la celebració de Sant Jordi. Suposa el mes més prolífic de l’any pels llibreters, juntament amb el Nadal.


Si bé és cert que el 23 d’abril es va aconseguir triplicar les vendes online respecte a la resta de dies del mes, el comerç en línia suposa una part molt marginal de la facturació total de les llibreries. De fet, Marià Marín, secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya, argumenta que “la facturació online és del 8%, llavors duplicar això en 3 dies està molt bé però dintre d’un mes significarà recuperar uns tres o quatre punts del 92% que hem perdut”. El mateix punt de vista té Margarita Codina, autora de Dones de Ferro (Efadós, 2019), que afirma que “sense promoció física és molt difícil vendre el llibre”. Des de la llibreria La Inexplicable de Barcelona expliquen que tot i que el volum de feina es va accelerar a mesura que s’apropaven a Sant Jordi les vendes han disminuït a la meitat en aquesta data en comparació amb l’exercici anterior. Glòria Arquillo, una de les sòcies de la llibreria, explica que no han gestionat les vendes a través de cap plataforma i això ha provocat que hagin d’estar “en contacte amb els clients mitjançant correus electrònics”. Segons diu, aquest fet va fer molt més complexes les vendes, ja que s’hi havia de dedicar molt més temps.


Amb resignació Marín explica que les xifres de Libridata, el sistema que utilitzen per mesurar la facturació de les llibreries catalanes, mostren una caiguda del 51% al març i del 92% a l’abril. Per la seva part, l’Associació de Cambres del Llibre d’Espanya (FEDECALI) ha publicat un informe amb les dades d’una enquesta sobre la situació del gremi a escala estatal realitzada entre el 15 i el 30 d’abril, on ha consultat tant a editorials, a llibreries com a distribuïdores. Els resultats mostren que el 56,8% de les empreses han patit una caiguda superior al 85% de la facturació i un 18,5% entre el 70% i el 85%. En especial, destaca l’afectació a les llibreries perquè el 77,9% de les enquestades han experimentat una disminució per sobre dels 85 punts.


Montserrat Ayats, membre de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana i directora de l’Editorial Eumo, expressa la seva preocupació per les petites llibreries. “Crec que tots els sectors s’han vist molt afectats, però la cara visible són les petites llibreries. És com una cadena: si els llibreters no reben els ingressos per les vendes, no poden pagar als distribuïdors i els autors i les editorials no reben la seva part dels ingressos, tampoc” assegura Ayats. Lafarga escenifica la situació amb el mateix exemple que Ayats: “d’això se’n diu una cadena de valor. (...) Si les llibreries no venen, que són les que venen el 65% del gruix del mercat que és la ficció, l’autor que és en aquest primer pas de la cadena ho acaba patint igualment i l’editor i els distribuïdors i els comercials també”.


Pel que fa al sector dels autors, visiblement molt castigat, les pèrdues del mes d’abril sense grans fires com Sant Jordi poden ser molt grans, especialment per autors debutants. “Del preu d’un llibre l’autor s’emporta entre el 8% i el 10%, el llibreter el 30% i l’editorial la resta”, afirma Margarita Codina, queixant-se de que la figura de l’autor està molt poc reconeguda entre els interessos econòmics.


L’editorial EUMO ha mantingut la feina durant els darrers mesos mitjançant el teletreball però registren una caiguda dels beneficis del 50%. Tot i això, s’han adherit a Libelista, una plataforma de venda en línia de les llibreries independents. “És una necessitat actualitzar-se a les realitats del segle XXI. És el que els diem a les petites llibreries, que a part de la venda a mà també tinguin una web per potencials clients que no es puguin traslladar o les noves generacions, que estan més adaptades a les lectures per pantalles que per paper”, argumenta Ayats.


Davant d’un panorama tan devastador el món del llibre s’ha vist obligat a reaccionar amb celeritat i establir contacte amb les administracions per confeccionar un pla de recuperació. En aquesta ocasió, a diferència d’antigues crisis sectorials, aquesta era de caràcter general i les comunicacions amb el poder polític han estat més complicades que mai. El Gremi de Llibreters ha confeccionat un pla amb 3 eixos d’actuació: la gestió econòmica i laboral, la gestió administrativa i el futur immediat. Marín destaca en el primer bloc que una de les accions més necessàries és l’aportació de liquiditat a les empreses. Assegura a més, que “quan l'Estat es va mobilitzar donant crèdits avalats per pagar impostos, no només el nostre sector sinó tots els sectors empresarials i comercials, ens vam aixecar en peu de guerra per dir que no m’has de donar un crèdit per pagar l'impost”. Ell optava per moratòries, ajornaments o exempcions. Finalment, es van decidir per l’opció de les moratòries fiscals pels autònoms.


El sector dels autors queda també en un núvol d’incertesa en els aspectes més econòmics. Pel que fa als ingressos, es veuran perjudicats segur. Margarita Codina pateix especialment per la fiscalitat, ja que “a partir d’uns ingressos no et permeten tenir guanys per una altra activitat i ara mateix ens quedem en l’aire si no podem promocionar i vendre. “Les iniciatives socials que s’han vist estan molt bé, però estan transmetent la idea de que la cultura es genera sola i gratuïtament, i no és així”, afirma l’autora amb contundència, que creu que la Generalitat hauria d’haver accelerat el sistema de crèdits per a la creació cultural dins el pla de contingència de la crisi que ha generat la Covid-19.


Pel que fa al marc administratiu, es proposa mantenir les línies i pressupostos vigents a tot el sector. D’aquesta manera, el món del llibre tracta de garantir que tot allò que s’havia acordat pel 2020 no salti pels aires per culpa de la crisi sanitària. Així, també exigeix que el pla de xoc per a la reactivació econòmica sigui d’aportacions extraordinàries de l’administració i, per tant, no es desviï part dels pressupostos ja aprovats, ja que això suposarà treure finançament de sectors que el necessiten per sobreviure. Per això és necessari assolir una gestió administrativa des dels consistoris, govern autonòmic i estatal que es desenvolupi amb més flexibilitat i velocitat de les habituals.


El proper capítol

Amb la nova situació, les petites llibreries s’hauran d’adaptar per poder seguir venent. Una de les opcions més clares és optar per la venda en línia. Glòria Arquillo, de La Inexplicable, i Montse Ayats, directora de l’Editorial Eumo i membre de l’Associació d’Editors, coincideixen en aquesta idea. “Les llibreries han de fer l’esforç d’adaptar-se als nous temps i oferir altres possibilitats als clients”, afirma Ayats. Des de La Inexplicable, també es valora diversificar el negoci, amb la venda de marxandatge literari com samarretes o objectes relacionats amb els llibres.


Diferents actors institucionals, econòmics i socials han marcat el 23 de juliol com a data per celebrar el dia del llibre. Tot el sector veu amb bons ulls aquesta iniciativa, tot i que no són gaire optimistes “Servirà per salvar una mica els mobles (...) però no serà el Sant Jordi que tots tenim al cap”, apunta Glòria Arquillo. El Gremi de Llibreters xifra en 22 milions d’euros la facturació de 2019 el dia de Sant Jordi - una venda d’aproximadament 1’6 milions de llibres, i no creu que es pugui assolir de nou aquesta xifra. Malgrat la incertesa, pel 23 de juliol es contemplen tres possibles escenaris: el primer consisteix a celebrar aquesta diada en un únic espai, respectant les distàncies de seguretat. Ayats detalla que aquest espai seria tot Passeig de Gràcia des de Plaça Catalunya fins a la Diagonal. La segona opció que valoren és un espai més ampli i disgregat per la ciutat, en què ocuparien els llocs de les terrasses i els carrils bicis per evitar possibles contagis. La tercera opció, la que menys li agrada, seria una obertura de cada llibreria des del seu local amb un aparador per atendre les peticions del públic.


Pel que fa als autors, celebren amb una mica de recel l’alternativa. “Qui sap les mesures que haurem de prendre per firmar un llibre o el Sol de justícia que pot caure en ple juliol”, lamenta Margarita Codina. La mateixa autora destaca que potser setembre seria una millor opció però que els interessos econòmics no permeten que es trepitgi amb la Fira del Llibre en Llengua Catalana, al mateix mes.


“(La crisi) ens ha agafat com si els dels hotels els agafés juliol i agost”, s’afirma des del Gremi. Cal tenir present que el Dia del Llibre concentra un terç de la facturació anual del sector, l’equivalent al món de la pirotècnia amb la Revetlla de Sant Joan. Ayats defensa la feina del seu sector, el qual va generar el 3,2% del PIB d’Espanya l’any 2018, però es tem que les mesures de distanciament social i els límits d’aforament, juntament amb el context de recessió econòmica i l’insuficient finançament per part de l'Administració Pública provoqui un descens de vendes respecte a altres anys.


Els E-books per no morir

“El meu heroisme va consistir en no deixar-me morir”, explicava el nàufrag de García Márquez. Més enllà de la voluntat de les veïnes per mantenir amb vida les llibreries, els E-books també han aprofitat el cliffhanger d’aquest capítol per refermar-se en el relat. L’arribada del llibre electrònic obre les portes a una nova forma d’expandir la cultura i a una nova forma de consum. Tant des del Gremi de Llibreters com des de l’Associació d’Editors no es percep aquesta eclosió com una amenaça, sinó al contrari, una oportunitat.


La directora d’EUMO opina que “els E-books han vingut per quedar-se”, tesi en què també combrega Josep Lafarga , qui comenta que l’E-book “és llibre i és lectura”, tot i que s’ha d’anar amb compte amb l‘ús que se li dóna. Lafarga llança aquest avís amb les dades a la mà, on explica que “en un any, Amazon s’havia fet amb el 70% del comerç electrònic de la ciutat de Barcelona”. Ayats comparteix el mateix pensament sobre la necessitat de les llibreries d’adaptar-se als nous temps que corren i tenir una web per potencials clients, perquè “si no oferim aquesta possibilitat, les grans empreses com Amazon o la Casa del Libro ens guanyen terreny i es perd l’essència de la llibreria del barri o del poble”. La Inexplicable, per la seva banda, valora establir-se com a punt de venda d’E-books perquè “són un format molt pràctic”. De tota manera, el llibre electrònic no ha penetrat de la mateixa manera a Europa que als Estats Units, on gran part de la societat ja s’ha adaptat al nou format.


Una novel·la amb final obert

Els llibres seran els vehicles que expliquin què va passar durant el terrorífic 2020, quan un virus va intentar esmicolar línies, esgarrapar pàgines i va amenaçar de mort el llibre, amb el temor que les futures generacions no poguessin saber mai què va passar.


Fàcilment, tal com sol passar al voltant d’altres fets destacats, brollaran una bogeria de nous títols sobre l’epidèmia i el confinament, buscant noves perspectives i formes de relat.


D’aquí a uns anys però, tots aquests llibres hauran quedat arraconats, i el sector del llibre haurà superat un dels molts altres sotracs que ha viscut. No hi ha res que els llibres no puguin explicar.


7 vistas
HEBES WEB-04.png

HEBES MEDIA 2019

Universitat Autònoma de Barcelona

Qui som

  • Twitter Icono blanco
  • Blanco Icono de YouTube
  • Blanco Icono de Instagram
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now