• Jaume Lozano

L’Ingrés Mínim Vital: una eina contra la pobresa severa

L’executiu espanyol situa la lluita contra la desigualtat com el principal objectiu d’una mesura amb incentius per l’ocupació


Pol González, Guillem Vives, Nil Marbà i Jaume Lozano, estudiants de tercer de Periodisme


Pablo Iglesias, María Jesús Montero i José Luis Escrivá a Moncloa (EMILIO NARANJO)

Un 26,1% de la població espanyola estava en risc d’exclusió l’any 2018. En relació amb la pobresa Espanya se situa al lloc nº3 a la Unió Europea. Són dades revelades a l’informe El Estado de la pobreza. Seguimiento del indicador de riesgo de pobreza y exclusión social en España del 2018. A aquesta situació de greu desigualtat cal sumar-li una crisi sense precedent en l’àmbit econòmic, social derivada d’una crisi en la sanitat que ha posat en perill la salut pública fins a provocar pràcticament 30.000 morts a Espanya. Amb aquestes dades sobre la taula, el govern de coalició progressista ha donat llum verda a un nou dret de protecció social. Es tracta de l'Ingrés Mínim Vital (IMV).


L’IMV no es pot entendre com una mesura sorgida arran de la crisi generada per la pandèmia sinó com una reivindicació que algunes formacions polítiques com Unidas Podemos ja incorporaven en el seu programa electoral. Malgrat tot, la Covid-19 ha provocat un canvi en el calendari de l’Executiu espanyol. Precisament per això, al mes d’Abril el ministeri ja concretava que al maig d’aquest any 2020 es posaria en marxa l’Ingrés Mínim Vital. La mesura que ja està aprovada té un enfocament doble: per una banda, erradicar la pobresa, i per altra banda, evitar que s’estanqui l’ocupació. De fet, un dels requisits claus per obtenir l’ajuda, serà estar inscrit com a buscador actiu d’ocupació.


Aquest mateix mes es van fer públiques les previsions del govern espanyol sobre l’economia nacional. Les dades confirmen el que la Comissió Europea i el Banc d’Espanya ja han advertit. L’economia es contrau i el PIB cau empicat, de fet, es preveu una davallada de fins a un 9,2% del creixement econòmic l’any 2020. L’atur i el deute públic per la seva banda s’enfilen fins a màxims amb un 19% i el 155,5% en relació amb el PIB, respectivament. L’IMV és clau per garantir el manteniment “de la facturació de les PIMES i dels autònoms” segons apuntava el mateix vicepresident segon Pablo Iglesias.


Un ingrés que arribarà al 20% de les llars en Estat de pobresa.


El ministre Escrivà ha confirmat que el cost públic de l'IMV serà d'uns 3.000 milions d'euros, però des del govern asseguren que aquesta ajuda millorarà la vida de moltes persones. De fet, es calcula que aquesta mesura arribarà a 1,1 milions de llars en situació de vulnerabilitat o de pobresa extrema. Això implica que no tothom podrà demanar aquesta ajuda sinó que els criteris són bastant estrictes.


Per poder fer la sol·licitud d’aquesta nova prestació no contributiva un dels elements principals és no superar el 80% de valor de l'Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples. El valor està al voltant dels 430 euros.


Des del Ministeri com des de la vicepresidència segona d'Afers socials, la mesura s'ha de caracteritzar per la seva flexibilitat. Això implica que la mesura es podrà gestionar i sol·licitar des de diferents àmbits de l’administració. De fet, el govern ja ha negociat amb autonomies com la de Navarra o la del País Basc per tal de delegar la gestió.



La cobertura total serà de 1,1 milions de llars


A Espanya existeixen diferents rendes mínimes que, malgrat que difereixen en condicions, comparteixen objectius. L’Ingrés Mínim Vital és compatible amb les rendes existents com la Renda Garantida de Ciutadania del País Basc i de Catalunya. Així ho confirma la publicació al BOE. S’exclou del còmput d’ingressos totes aquelles ajudes rebudes d’altres administracions autonòmiques. D’aquesta manera, s’ha habilitat a les diferents comunitats autònomes per a que puguin adaptar la seva legislació a la nova realitat i gestionar, entre d’altres els trams econòmics d’ingressos pels quals es concedeixen les ajudes.


Abans de la publicació, el mateix director general d'Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat de Catalunya, Josep Vidal, reconeixia que estaven havent-hi converses entre l’administració catalana i l’espanyola. Ara, amb les dades sobre la taula, s’estudia com compatibilitzar les dues ajudes i quines llars han d’encabir-se en cadascuna depenent dels ingressos.


Els beneficiaris de l’IMV


Per accedir a la prestació queden descartades totes aquelles persones amb patrimonis que se situen per sobre del que es guanyaria en tres cops més que amb l’IMV d’una persona individual. Malgrat això, l’Ingrés té en comptela renta global de les diferents llars i no pas a les rendes individuals. Malgrat això, els beneficiaris hauran de tenir entre 23 i 65 anys i fer una prova d’ingressos per demostrar que estan per sota del llindar.


De la mateixa manera també caldrà demostrar que es troba en cerca activa d’ocupació. No serà una ajuda independent a les altres estatals, ja que per poder accedir a ella cal verificar que s’han sol·licitat altres ajudes amb rangs, quanties o cobertures inferiors, també de l’administració.


Pel que fa a les quanties econòmiques, varien en funció dels membres que componen les unitats familiars. És a dir, la mínima quantía que es podria rebre estaria al voltant dels 462 euros i seria en aquest exclusivament per 1 adult. La quantia rebuda assoliria el seu màxim nivell en els 1015 euros per 2 adults amb més dos fills a càrrec seu. En aquesta situació per tant, s’estaria parlant directament d’una família nombrosa. Hi ha però quanties intermèdies que estarien entre els 700, 800 o fins a 900 euros. En aquest cas, quan es parla de fills es fa referència directa a una persona menor d’edat. S’ha establert també un complement de 100 euros sobre la quantia pertinent per cada cas per les famílies monoparentals.


Quantia de diners rebuda segons el nombre d’adults i fills a la llar (ELABORACIÓ PRÒPIA)

La prestació es podrà sol·licitar des del dia 15 de juny. Una de les novetats és la retroactivitat en els pagaments, ja que tots aquells la sol·licitin des del primer mes i fins al 15 de setembre, rebran la quantia econòmica corresponent des de la posada en marxa de l’Ingrés Mínim Vital.


La Renda Garantida de Ciutadania: l’homònim català de l’IMV


A escala autonòmica, totes les comunitats administracions disposen de diversos sistemes de renda bàsica que divergeixen en quantitat monetària atorgada o en requisits per a la seva sol·licitud. En el cas de Catalunya, s’anomena Renda Garantida de Ciutadania (RGC).


La principal diferència amb l’ingrés mínim vital, segons ens explica Josep Vidal, director general d’Economia Social, és que la RGC compta amb uns requisits per tal de ser atorgada diferents. A més, consta de dues prestacions diferents: una de terra o bàsica i una d’activació, la qual poden sol·licitar aquelles persones que també s’inscriguin a un itinerari de millora de l’ocupabilitat. L’altra gran diferència, remarca Vidal, és que de moment es desconeix la complementarietat de l’Import Mínim Vital amb les rendes de treball. En el cas de la RGC, aquest complementa amb les rendes de treball parcial.


Rendes Mínimes autonòmiques per import l’any 2017 (en €) (ELABORACIÓ PRÒPIA)


L’experiència del Regne Unit amb el Crèdit Universal


Tot i que ja coneixem com han funcionat les rendes mínimes de nivell autonòmic, no tenim cap experiència amb una renda mínima en l’àmbit nacional. Fins fa uns dies, només hi havia un Estat Membre de la Unió Europea que no tenia algun tipus de renda mínima o ingrés mínim vital: Espanya. La resta de països, malgrat les diferències en el seu disseny o funcionament, ja disposava d'una renda mínima, però les raons per les quals els països de la UE van implementar aquest tipus de mesura són ben diverses.


Als països del nord i al Regne Unit, aquesta mesura es va aplicar gràcies a la fortalesa dels seus sistemes de protecció social, però la majoria de països del centre i sud d'Europa van implementar algun tipus d'ingrés mínim vital com a resposta a crisis econòmiques o per un augment en les desigualtats socials.


Com que les raons d'aplicació i els objectius són diferents, també ho són els dissenys d'aquestes ajudes. L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AiREF), al seu informe anomenat "Programas de Rentas Mínimas en España", de l'any 2019, va publicar una classificació dels països de la UE segons el seu tipus d'ingrés mínim: els sistemes de protecció selectius, el model propi dels països de l'est d'Europa, els sistemes descentralitzats territorialment i discrecionals, els sistemes inspirats en els drets de la ciutadania, els sistemes d'assistència dual i les xarxes de protecció integrades.


Sistemes d’Ingrés vital al llarg de la UE (ELABORACIÓ PRÒPIA)


L'ingrés Mínim Vital aprovat recentment a Espanya s'assembla bastant a les xarxes de protecció integrades, com la que té el Regne Unit. Per tant, ens fixarem en l'ingrés mínim britànic, l'anomenat Crèdit Universal, i observarem quins resultats ha tingut durant els anys que porta en vigor. Aquesta mesura es va instaurar l'any 2013, però va necessitar moltes fases que han durat anys d'experimentació en petites localitats britàniques, per tal de fer estudis, provar diferents mètodes, etc.


Així que analitzarem la mesura des de l'any 2016, quan 320.000 persones van demanar, ja que els anteriors anys l’ajuda només arribava a una part molt residual de la població britànica. Després de tres anys i mig de vigència, el Crèdit Universal ha costat uns 17.000 milions d'euros i, segons dades del gener de 2020, prop de tres milions de persones estan beneficiant-se d'aquesta ajuda.


La vàlua econòmica de la prestació és molt semblant a la de l'IMV espanyol, ja que les ajudes britàniques van des de 383 euros si vius sol, fins a 1176 si vius amb parella i dos fills sola, mentre que les ajudes espanyoles van des dels 462 fins als 1015 euros. Però el valor no ho és tot, i si es compara aquest ingrés mínim que rep cada persona amb el salari mínim d'ambdós països, el resultat és bastant diferent: el Crèdit Universal representa un 25% respecte al salari mínim del Regne Unit, en canvi, l'Ingrés Mínim Vital és el 48% del salari mínim a Espanya. Aquesta gran diferència és deguda a l'elevat SMI que tenen al Regne Unit,1598 euros, però també perquè les ajudes a gent que no viu en família són molt més reduïdes que en altres països.


Un altre element a analitzar és el de la població en risc de pobresa. L'any 2016, quan el Crèdit va començar a ser una mesura d'abast nacional, hi havia un 22,2% de la població al Regne Unit que es trobava en risc de pobresa o d'exclusió Social. L'any 2018, l'últim període que l'Eurostat ha publicat anàlisis, aquest percentatge ha augmentat fins al 23,1%.


La taxa d'atur també pot ajudar a analitzar els resultats del Crèdit Universal. L'any 2016, el Regne Unit tenia un 5% d'atur, i actualment, l'any 2020, la xifra s'ha reduït fins al 3,9%.

Aquesta reducció de l'atur porta sent una constant des de l'any 2013, època en la qual l'economia mundial va començar a recuperar-se de la crisi. Tanmateix, aquesta millora econòmica ha portat treballs mal remunerats, els quals creen la paradoxal situació que un treballador, malgrat que estigui al mercat laboral, es pugui trobar en situació de pobresa. Aquesta és una realitat al Regne Unit, ja que 1 de cada 3 persones que es beneficien del Crèdit Universal té un treball.


El Crèdit Britànic també ha portat altres problemes, com la pèrdua econòmica de diversos sectors de la població, els quals es beneficiaven d'altres ajudes que tenien una prestació més alta, i que ara han quedat suprimides en favor del crèdit universal. O el retard a l'hora de fer els pagaments mensuals de l'ajut, motiu pel qual moltes famílies s'han vist obligades a endeutar-se o deixar de pagar el seu lloguer.


Posar els ulls en els resultats: indicadors i estudis previs


Vistos els casos propers i internacionals, apareix un dubte clau: quins indicadors es faran servir per avaluar l’èxit o el fracàs de l’Ingrés Mínim Vital? L’exemple més proper és la valoració ex ante de l’Autoritat Independent de la Responsabilitat Fiscal (AIReF) del 2019. Una anàlisi de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) presentada per UGT i CCOO dos anys abans, que va prendre en consideració el Congrés per establir una prestació d’ingressos mínims.


En aquest estudi es té en compte el nombre total de llars vulnerables que se’n beneficiarien, considerant com a “llar pobre” aquella que es troba per sota del llindar de pobresa, és a dir, per sota del 60% de la mitjana de la renda per adult del país.


Pel que fa a les conseqüències derivades de l’aplicació de la mesura, el principal focus el fixa en els efectes sobre l’equitat i la reducció de la pobresa: “Tots els indicadors d’equitat reflecteixen una clara reducció de la desigualtat gràcies a la prestació proposada”, assenyala l’estudi. Un exemple molt il·lustratiu és la disminució de la taxa de pobresa, que baixa un 12%; en el cas de la pobresa severa, un 27%.


L’índex Gini, que mesura la desigualtat de la distribució de la renda, es redueix un 0,1%. És la mateixa bara de mesurar que fa servir la Generalitat per fer el seguiment de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC). Com explica el director general d’Economia Social, Josep Vidal, “la majoria de receptors, sense la RGC, estarien en situació de pobresa severa”.


“Tots els indicadors d’equitat reflecteixen una clara reducció de la desigualtat”


No tot són flors i violes. L’AIReF presenta seriosos dubtes sobre com es compaginaria la ILP amb els programes d’ingressos mínims d’altres comunitats autònomes. Adverteix que “a les comunitats amb programes de renda més generosos es produiria un impacte negatiu en la distribució de la renda”. Per tant, es podria donar un fenomen similar al del Regne Unit, on la supressió de prestacions complementàries a favor de l’IMV ha acabat perjudicant alguns dels beneficiats. A més a més, l’estudi ha preguntat a diversos treballadors socials per una de les principals crítiques a aquest tipus de prestacions: la possibilitat que anulin els incentius per accedir al mercat laboral. Entre els enquestats hi ha un consens en què aquest aquests tipus de programes desincentiven la cerca de feina.


Les fonts consultades presenten opinions diverses respecte a aquesta qüestió. L’economista Germà Bel no espera “conseqüències apreciables sobre la creació de llocs de treball”, especialment, en un període marcat per taxes d’atur elevades. En canvi, el professor de Polítiques Públiques Específiques de la Universitat de Barcelona, Alex Estruch, preveu un efecte dominó. Apunta a una possible disminució del nombre d’aturats a causa de la més gran propensió marginal al consum de les famílies: “s’ha de veure com un efecte secundari, positiu, però secundari”.


El catedràtic de Política Econòmica Anton Costas avisa: “no és una mesura orientada a augmentar l’ocupació”, i recorda, com ha subratllat el govern, que l’objectiu és permetre assolir un nivell de vida digna a uns ciutadans que estan en una situació de pobresa extrema. “Els estudis de la Premi Nobel d’Economia d’enguay, Esther Duflo, demostren que la condicionalitat de les ajudes a la pobresa no s’ha de vincular a l’ocupació”, explica l’expresident del Cercle d’Economia.



Efectes de les rendes mínimes segons els treballadors socials enquestats (ELABORACIÓ PRÒPIA)


Propostes com la renda bàsica o l’IMV obren la porta a fixar-se en altres indicadors més enllà dels tradicionals. La mesura presentada per l’executiu Sánchez té com a objectiu beneficiar econòmicament a les famílies més vulnerables tenint en compte les prioritats d’urgència en plena crisi econòmica. Tot i això, països com Finlàndia han fet estudis en contextos de bonança econòmica i s’han fixat en altres aspectes.


Al país nòrdic, dues mil persones van rebre una renda bàsica d’uns sis-cents euros al mes sense l’exigència de buscar feina activament. A les conclusions, s’avaluaven les variacions de la taxa d’ocupació (ínfimes) i el benestar personal (amb clares millores).


L’executiu espanyol es podria trobar amb un escenari en el qual l’Ingrés Mínim Vital no generés grans alteracions en termes d’ocupació, però que augmentés la qualitat de vida dels ciutadans en situació de pobresa extrema. Mantenir-lo o no es convertiria en una qüestió de prioritats. A la mateixa enquesta de l’AIReF, els treballadors socials estan d’acord a dir que les rendes mínimes generen una sensació de benestar. De tota manera, la cap de l’equip de recerca de Kela (la Seguretat Social finesa), Minna Ylikännö, admet que “no és possible dir amb certesa que la millora del benestar va ser, específicament, per la percepció de l’ingrés bàsic”.


Fora dels marges de l’Ingrés Mínim Vital


No hem d’obviar que, en molts casos, la lentitud burocràtica acaba fent que surti a compte seguir-se beneficiant de les prestacions en lloc d’aplicar per treballs temporals. Sembla que ara, amb l’IMV, l’automatització agilitzarà els tràmits: un mecanisme ingressarà directament la quantitat corresponent si detecta que el ciutadà en qüestió no ha superat un llindar mínim mensual. Per la seva banda, l’Executiu ha deixat clar des del principi que no contribuirà a l’estancament de l’ocupació. Caldrà veure l'efectivitat de la mesura i l’impacte en la predisposició laboral dels beneficiaris.


Costas posa el focus en un altre aspecte: “Aquestes persones amb escassíssims recursos no saben ni omplir un formulari d’ajuda”, diu l’economista. Rafael Vilalta, que ha viscut més de tretze anys al carrer i ara ajuda a famílies vulnerables des dels Punts d’Assessorament Energètic de la capital catalana, apunta: “Hi ha una gran quantitat de persones a qui els tocaria rebre l’IMV, però no el tramitaran perquè no saben fer-ho”. Segons explica Vilalta, només a Barcelona, hi ha 23.000 persones registrades sense domicili fix i unes 70.000 sense empadronar. L’assessor conclou: “Com sempre passa, les persones realment vulnerables acabaran excloses”.

13 vistas
HEBES WEB-04.png

HEBES MEDIA 2019

Universitat Autònoma de Barcelona

Qui som

  • Twitter Icono blanco
  • Blanco Icono de YouTube
  • Blanco Icono de Instagram
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now