• Jaume Lozano

“Tinc la sensació que el que ha de venir no ho hem viscut mai”

Actualizado: abr 21

Juanjo Sánchez, ajudant de direcció de La Cubana, ha vist com la seva vida professional feia una gir sobtat en qüestió de dies


Nil Marbà, estudiant de tercer de Periodisme


Juanjo Sáchez entre bambolines durant els assajos d’un espectacle (La Cubana)

Arribava a Madrid després de passar el seu cap de setmana de descans teatral (dilluns i dimarts) a Catalunya. No s’imaginava pas que, en lloc d’aixecar el teló del Teatro Calderón, hauria de desmuntar l’escenari de l’espectacle. En Juanjo Sánchez (Barcelona, 1968) ha estat vinculat a La Cubana durant la major part de la seva trajectòria professional. Començava amb vint-i-dos anys “fent una mica de tot”: cap de magatzem, tècnic, actor… Des d’aleshores, no ha parat de voltar pel territori amb la companyia.

Fa tres setmanes, el govern espanyol prohibia els actes de més de mil persones a la Comunitat de Madrid. Immediatament, en Juanjo es quedava a l’atur. “Vist amb perspectiva, no ho vivíem com una cosa perillosa. Quan estàs fent desmuntatges, ni et planteges tot això de la mascareta i el metre i mig. En acabar, ens vam fer una forta abraçada. Potser ara ens ho repensaríem”.

La fàbrica d’èxits com Cómeme el coco, negro (1989) o la sitcom Teresina S.A (1992) és una cooperativa teatral. Hi ha un grup de treballadors fixos, els que s’encarreguen de mantenir la vida de la companyia entre produccions, i la resta, entre ells, en Juanjo. Aquest segon grup només treballa durant les gires a partir de contractes per obra o servei. Sánchez creia que seria una aturada momentània, que posteriorment continuaria amb altres projectes: “Hi havia perspectiva de feina”. Mentre passen els dies, aquesta perspectiva ni existeix ni se l’espera. “Ho visc amb angoixa, com la majoria de gent que s’ha quedat a l’atur. Tinc la sensació que el que ha de venir no ho hem viscut mai. Hi ha el dubte de si l’estat podrà aguantar tanta gent a l’atur. Si tindrà liquiditat per poder pagar a tothom”.

No és la primera vegada que es troba sense feina. És una constant dins del món del teatre. “Hi ha èpoques en què no treballes tant, èpoques en què tens dos projectes a l’hora i èpoques en les quals no en tens cap”. L’experiència li ha ensenyat que cal “recollir i fer rebost” per quan arriben les etapes més complicades.

L’ajudant de direcció recorda marxar de Madrid amb una sensació amarga. Com que quedaven poques setmanes per acabar la gira a la capital, havien posat data a sopars i trobades per acomiadar en condicions els companys que ja no veurien. L’última hora els va esguerrar tots els plans: “De sobte és un ‘no, no, recollim ja i marxem ja”.

-Quan els teatres es tornin a omplir…

-Plorarem d’alegria. Voldrà dir que tot ha tornat a la normalitat. Tot i que no tot anirà bé. Està morint molta gent, hi ha amics que no poden enterrar els seus pares i és una merda com un campanar. Ens en sortirem? Sí. Ho farem junts? Doncs no ho sé.

El 1983, s’estrenava a Sitges l’espectacle Cubana’s Delikatessen. Balcons, aparadors i finestrals de cases particulars de la ciutat es convertien en l’escenari real de les històries de la companyia. “Potser és el moment de recuperar-lo”, diu Juanjo Sánchez.

38 vistas
HEBES WEB-04.png

HEBES MEDIA 2019

Universitat Autònoma de Barcelona

Qui som

  • Twitter Icono blanco
  • Blanco Icono de YouTube
  • Blanco Icono de Instagram
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now