• Jaume Lozano

Pot permetre’s Espanya una renda bàsica d’emergència?

Actualizado: abr 9

L’augment de dèficit públic per pal·liar els efectes del covid-19 podria portar a un augment perillós del deute extern espanyol


Guillem Vives, estudiant de periodisme


El govern espanyol ha presentat aquest dilluns un pla per fer front a l'amenaça econòmica que suposa el coronavirus per a les famílies espanyoles. La compareixença va estar a càrrec del vicepresident del govern Pablo Iglesias, qui va fer públiques les noves ajudes a col•lectius com las treballadores de les llars, las quals rebran el 70% de la seva base de cotització. A més a més, els treballadors temporals que no arribin al mínim de cotització també rebran una ajuda extraordinària de 440 € (80% el IPREM).

Aquestes ajudes s'han fet públiques després les crítiques de persones i col•lectius que havien quedat fora el paraigua de les indemnitzacions dels ERTES, i malgrat aquestes noves lleis anunciades, han aparegut un altre cop veus crítiques que no veuen les seves problemàtiques resoltes. Per exemple, el mateix col•lectiu de treballadores de la llar ha reivindicat l'existència d'un gran nombre de treballadores del sector que no disposen de contracte i per tant tampoc d'ajuda, o de treballadors temporals que no només rebran aquesta paga única de poc més de 400 €, sinó que anticipen que una gran part dels seus contractes no seran renovats.

Veient que mesura rere mesura són molts els ciutadans que es queden fora del camp d'actuació econòmic, Iglesias ha avançat que l'executiu està treballant perquè "l'ingrés mínim vital sigui una realitat que puguem anunciar els pròxims dies", és a dir, una renda bàsica d'emergència, que segons el vicepresident ha d'ajudar a "més de cinc milions d'espanyols". Aquesta proposta fa dies que està present al debat públic, i experts com l'exministre d'economia espanyol i vicepresident del BCE, Luis de Guindos, i economistes com Niño Becerra, Antón Costas, Daniel Rabentós o Francisco Javier Brañas, entre d'altres, es mostren favorables a aquest tipus de solució.



Dues persones teletreballant des del domicili Font: Guillem Vives

De quina renda bàsica estem parlant?

La renda bàsica d'emergència podria assegurar que ningú es quedes sense recursos per subsistir, i eliminaria llargs tràmits burocràtics per cobra altre tipus d'ajut, però sobretot podria ser molt útil a mitjà i llarg termini. Quan va haver-hi la crisi de 2010, les mesures d'austeritat van provocar que el sistema econòmic espanyol (i els de molts altres països europeus) entres en una davallada gegant del consum i d'inversions. Per tant, la renda bàsica d'emergència afavoriria que les famílies no perdin tanta capacitat adquisitiva i recuperés una mica de seguretat financera.

Un altre interrogant que sorgeix és el valor d'aquesta renda bàsica d'emergència. Diversos economistes van publicar recentment un article a Público on desenvolupaven la idea de la renda bàsica, i estimaven que una xifra adequada podia ser 530 € per la primera persona d'una casa, i la meitat per cadascun dels membres restants era una xifra adequada; aquest valor s’ajusta als criteris que defensa com a necessaris per l’OCDE. La durada d'aquesta és difícil de calcular, però hi ha economistes que estimen que es valori cada mes, però hi ha altres que creuen necessari posar com a mínim fins a desembre de 2020.

Problemes de la renda bàsica

Però sens dubte l'element que més controvèrsia genera en la població és el de la picaresca. El Consell General de Col•legis d'Economistes al•lega que hi ha una manca de registre vàlid i fidedigne dels ingressos que permeti garantir una renda bàsica sense paranys ni mercat negre de contractes i remuneracions. L'economista Niño Becerra, tot i ser defensor de la renda bàsica, també ha admès que Espanya té un greu problema, i és que el frau fiscal duplica al d'Alemanya i gairebé triplica el de Suècia". Tots aquests casos seran molt difícils de detectar pel contenciós espanyol, però el que sí que es pot controlar és si finalment s'ha necessitat aquesta ajuda; tothom qui la demani la rebrà, i si en la següent declaració de la renda es veu que els ingressos no van minvar radicalment, la quantitat de diners prestada torna a l'Estat.

I finalment, la complicació més gran està en com es finança aquesta renda. De moment el govern Espanyol ja ha mobilitzat 200.000 milions d'Euros per tal de pal•liar les necessitats socials i empresarials, i si se li afegeix la despesa en una renda bàsica que podria durar mesos, la despesa creixeria encara més. Però l'Estat Espanyol té una gran càrrega, i es tracta d’un deute públic extern per valor de 1.195.000 milions d’euros (el 95'5% del seu PIB, amb un dèficit públic del 2'7% l'any 2019. Aquest deute que va créixer especialment en els anys de crisi ha seguit augmentant malgrat els anys de millora econòmica dels quals ha gaudit Espanya. Per tant, si la renda bàsica d'emergència acaba esdevenint en una realitat, l'Estat podria agreujar de manera alarmant aquesta xacra deutora.

L'economista Marchel Alexandrovich, economista sènior de Jefferies a Europa, ha pronosticat tres possibles escenaris de recessió econòmica a la zona euro. El primer significaria la caiguda del PIB nominal en 5 punts percentuals, la segona seria del 10%, i la més catastròfica resultaria en la davallada del 15% del PIB nominal de la zona euro. En aquest últim i hipotètic cas, el dèficit públic espanyol podria arribar a ser del 17'6% (2'7% al 2019) i el deute públic podria enfilar-se fins al 133%. I tot això sense comptar amb la renda bàsica d'emergència.




Deute públic extern sobre el PIB espanyol, segons les previsions de recessió

Font: Elaboració pròpia


Possible fallida de l'Euro i la UE

Si Espanya augmentés encara més el seu deute extern, podria acabar sent un import impagable. Però no només és un problema espanyol, sinó que estats membre com França, Portugal, Grècia o Itàlia estan en una situació similar o pitjor. Aquests països del sud deuen bilions d'Euros a creditors del centre-nord com Alemanya, Països Baixos o Finlàndia, i cada any que passa sembla que una part d'aquests deutes s'haurà d'acabar "perdonant", que a escala macroeconòmica no és tan simple i gratuït. I si finalment s'hagués de descomptar algunes xifres d'aquest endeutament del sud, la Unió Europea podria perillar més que mai, amb una escletxa gegant de desigualtat de dèficit entre els països membres.

6 vistas
HEBES WEB-04.png

HEBES MEDIA 2019

Universitat Autònoma de Barcelona

Qui som

  • Twitter Icono blanco
  • Blanco Icono de YouTube
  • Blanco Icono de Instagram
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now