• Jaume Lozano

Els coronabons, quid de la qüestió

Actualizado: abr 9

Mentre els països més endeutats de la Unió Europea proposen implementar un instrument de deute comú, Alemanya o els Països Baixos s’hi negen abogant per altres vies per superar la crisi del coronavirus


Òscar Llena, estudiant de periodisme


Christine Lagarde, Presidenta del Banc Central Europeu Font: Reuters


La irrupció de la Covid-19 ha portat amb si un esperit d'unitat entre els ciutadans irrompible, però alhora, com si es tractés d'una guerra, ha estat un element de ruptura entre els diferents membres de la Unió Europea, dividint en dos bàndols el vell continent. L'objectiu comú no és altre que acabar amb aquesta pandèmia mundial, però paradoxalment, els mecanismes per fer-ho han conduït a posar les primeres discrepàncies sobre la taula europea. Charles Michel, president del Consell Europeu rebia el 25 de març una carta en la qual els primers ministres de nou països demanaven a l'Eurozona "un instrument de deute comú" per tal d'aconseguir estabilitat i poder fer front aquesta crisi. L'instrument en qüestió no és altre que els eurobons que finalment no es van implementar durant la crisi de 2008, i que ara, sota el nom de "coronabons", tampoc sembla que portin al consens a la Unió Europea. Davant la temptativa de països com Itàlia o Espanya que destaquen pel seu dèficit públic i endeutament envers la Unió Europea, Holanda o Alemanya ja han presentat la seva negativa. Els coronabons no deixen de ser una mesura de rescat que tindria com a principal objectiu establir un deute comú, i per tant abaratir el deute públic, fet que no satisfà en absolut als països que avui en dia gaudeixen de superàvit. En certa manera, a Espanya i Itàlia, les finances públiques van a pitjor, mentre que a Alemanya i els Països Baixos s'ha donat una correcció dels desequilibris. A nivells pràctics, Espanya arrossega un dèficit de gairebé 260.000 milions d'euros des de 2014, que suposa el 98% el PIB, mentre que excedent pressupostari d'Holanda suposa actualment un 47% del seu PIB. En altres paraules, els països més afectats tindrien uns costos d'emissió del deute més baixos. Això perjudica els països que compleixen amb la disciplina fiscal, com Holanda o Alemanya, i que s'han negat a la seva aplicació, ja que en part es repartiria la responsabilitat d'aquesta crisi de manera no meritòria.


Percentatge del deute públic al PIB dels països europeus (xifres de 2018- Eurostat) Font: Elaboració pròpia


Enfront aquesta proposta, la qual des de l'Eurogrup no es contempla com una solució, s'ha contemplat l'ús del MEDE, creat l'any 2011 com un mecanisme d'estabilitat europea, o com a fons de rescat. Aquest fons, pel que sí que advoquen Alemanya, Holanda, Àustria o Finlàndia, és avui en dia de 410.000 milions d'euros, que es posarien a disposició dels països, això sí, tenint en compte el seu deute. Parlem d'una via de rescat menys exigent, i a la que Espanya podria accedir-hi finalment tot i la seva negativa inicial.

4 vistas
HEBES WEB-04.png

HEBES MEDIA 2019

Universitat Autònoma de Barcelona

Qui som

  • Twitter Icono blanco
  • Blanco Icono de YouTube
  • Blanco Icono de Instagram
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now