• Jaume Lozano

El Next Generation EU, antídot a llarg termini

La Comissió Europea destinarà 750.000 milions d’euros del nou pressupost comunitari a la reconstrucció econòmica del coronavirus.


Òscar LLena, estudiant de tercer de Periodisme


Úrsula Von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea. (EUROPARL.EU)

Europa ja té sobre la taula el fàrmac econòmic per combatre la crisi del Coronavirus. La injecció, tal i com anunciava el dimecres 27 de maig la presidenta de la Comissió Europea Úrsula von der Leyen, serà finalment de 750.000 milions d’euros, que alhora formen part del nou pressupost comunitari per als propers 6 anys xifrat en 1,5 bilions d’euros. La proposta destinada a fer front la pandèmia, que tot i haver estat ben rebuda per la cambra europarlamentària encara ha de ser aprovada pel Consell Europeu, ha estat batejada com a “Next Generation EU” i pretén ser un instrument de reconstrucció “sostenible, equitatiu, inclusiu i just per als països membres”.

D’aquest pressupost, que tindrà una durada de dos anys des de l’inici de 2021 i que es repartirà segons l’afectació de la pandèmia als països membres, 500.000 milions seran subvencions destinades a cobrir l’impacte del COVID-19 i els 250.000 milions restants es repartiran en forma de préstecs. Dos dels països més castigats per la pandèmia, però alhora els que sortiran més beneficiats per aquest impuls econòmic, són Itàlia i Espanya, que rebran 172.000 i 140.000 milions d’euros respectivament. En el cas espanyol, la injecció serà de 77.000 milions d’euros en forma de transferència directa i 63.000 milions en forma de préstec, que representaran en total un 11% del PIB del país.



Juntament amb la recuperació dels membres de la Unió Europea, una de les preocupacions de la Comissió és reduir l’impacte ambiental del coronavirus arreu del continent. Per això es destinaran 40.000 milions del pressupost total a les estratègies per a la biodiversitat, 15.000 milions a afavorir la població rural i 500 milions d’euros reforçar sectors perjudicats per la crisi com la pesca o l’aqüicultura.

Tot i el vistiplau inicial dels països més perjudicats per la crisi que conformen l’hemisferi europeu, aquest pla ha de ser acceptat pels 27 països membres de la Unió Europea i les negociacions podrien donar lloc a confrontacions sobretot per part dels estats nòrdics. Països com Àustria, Dinamarca, Àustria, Suècia o els Països Baixos, que ja s’havien mostrat contraris a la implantació dels coronabons degut a que pel seu PIB positiu serien els que menys suports rebrien, proposen una via alternativa basada en els préstecs per sobre les subvencions.

7 vistas
HEBES WEB-04.png

HEBES MEDIA 2019

Universitat Autònoma de Barcelona

Qui som

  • Twitter Icono blanco
  • Blanco Icono de YouTube
  • Blanco Icono de Instagram
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now