• Jaume Lozano

El BCE descarta l’Helicopter Money

Actualizado: may 1

El finançament directe mai s’ha portat a terme a la zona euro


Guillem Adalid, estudiant de tercer de Periodisme

Representació de l'Helicopter Money (Positive Money EU)

La presidenta del Banc Central Central Europeu , Christine Lagarde, ha descartat el Helicopter Money com a mesura per a pal·liar els efectes econòmics del coronavirus en la zona euro. El Diner Helicòpter, és un terme popularitzat per l’economista estatunidenc Milton Friedman 1969. Consisteix en la injecció directa de diners a la població des dels bancs centrals.


Lagarde ha assegurat que "el BCE no ha adoptat una posició formal sobre aquest tema", ja que el Consell de Govern de l'entitat "mai ha debatut la qüestió del diner helicopter".


En una entrevista a TV3 l’investigador del Centre de Recerca d’Economia Internacional UPF, Jordi Galí, ha explicat el concepte de finançament directe. “El Banc Central pot crear diners i abonar-nos al compte corrent de cada estat. Els criteris que facin servir per distribuir-lo es criteri de cada estat”.


La idea d'aquesta política monetària evoca a la imatge d'un helicòpter llançant diners a les persones que estan en terra. L'objectiu seria augmentar la despesa i el consum durant la recessió que s'ha generat per la crisi sanitària i accelerar la recuperació econòmica. Aquesta mesura mai s'ha implementat en la zona euro.



Prima de risc de l’Eurozona (28/04/20) Dades d’Expasión Font: Elaboració pròpia


Fins ara, el BCE ha pres diferents mesures per a alleujar part d'aquest impacte sobre l'economia. Una d'elles és la compra de deute i bons sobirans pel Programa Especial Per la Pandèmia (PEPP) d'uns 750 mil milions d'euros. Els efectes immediats del Programa Especial Per la Pandèmia han estat un increment exponencial de la prima de risc dels països més afectats.


Antecedents de l’aplicació d’aquesta política monetària


Aquesta eina monetària no ha arribat a utilitzar-se en les economies desenvolupades, segons IG Group, que precisa que "el Japó va sospesar aquesta tècnica en 2016 per donar suport al lent creixement del país", però destaca que, davant la preocupació dels mercats financers, va acabar decantant-se per "un mètode alternatiu per augmentar l'oferta monetària, que incloïa diferents mesures i adquisicions com a bons de l'Estat, despesa en infraestructura i pagaments als assalariats amb baixos ingressos".


Tot i això, alguns experts, com els analistes de Rabobank Philip Marey i Wim Boonstra, han assenyalat que la decisió del president dels Estats Units, Donald Trump, de lliurar a cada estatunidenc un xec de 1.200 dòlars —1.296 euros— per a donar suport als ingressos de la població durant l'aturada econòmica provocada pel coronavirus suposa un exemple d'helicòpter de diners, destacant a més que preveuen que "podria ser útil per contenir l'enfonsament de la despesa en el consum".


A més, els analistes de Rabobank assenyalen que Trump no ha estat el primer a dur a terme una mesura així i relaten que el govern holandès va decidir en 1998 lliurar un subsidi únic de 100 florins (equivalents a uns 45 euros) a cadascun dels seus contribuents, una espècie de reemborsament fiscal amb el qual pretenien fomentar el consum però que, segons Marey i Boonstra, "en realitat, no va estimular l'economia".



0 vistas
HEBES WEB-04.png

HEBES MEDIA 2019

Universitat Autònoma de Barcelona

Qui som

  • Twitter Icono blanco
  • Blanco Icono de YouTube
  • Blanco Icono de Instagram
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now