• Jaume Lozano

“Si això s’allarga més de dos o tres mesos, haurem de buscar una altra solució”

Actualizado: abr 21

Eduardo Luque, taxista de 61 anys, explica com es va veure obligat a deixar de treballar fa un mes


Jaume Lozano, estudiant de tercer de Periodisme


Eduardo Luque, al balcó de casa seva, fotografiat per la seva filla a la segona setmana de confinament. (Lidia Luque)

L’Eduardo, veí del barri de la Marina de Barcelona va prendre la decisió de deixar de treballar el dia 12 sense saber quan tornaria. Pel taxista de 61 anys, la seva diabetis i la pandèmia no són compatibles per seguir la normalitat laboral. La incertesa és encara avui una realitat.


Eduardo Luque, al balcó de casa seva, fotografiat per la seva filla, Lidia Luque.

Va quedar-se a l’atur amb l’esclat de la bombolla inmobiliària i amb els estalvis va aconseguir la llicència de taxista. Ara, malgrat que reconeix que la seva situació no és tan crítica com la d’altres treballadors, en qüestió de setmanes tot ha canviat a dos anys de jubilar-se. La dona a l’atur i una filla pendent d’un possible ERTE. La família confia en una reincorporació al treball imminent


“En principi ens han dit que això ha de durar dos mesos, com a molt”. Malgrat les mesures decretades pel govern espanyol, les depeses a les quals ha de fer front són moltes entre les quals es troben el segur del cotxe o el pàrquing. Les ajudes se situarien al voltant dels 600 Euros tenint en compte que cotitza per la base.


Confirma que està en contacte amb el sindicat de taxistes a través del qual s'ha tramitat la prestació. Agraeix tenir un “matalàs econòmic” però creu que amb el subsidi no serà suficient per aguantar més temps del previst”. Tot apunta que la sortida serà llarga.



L'Eduardo avança altres projectes al llarg del confinament (Lidia Luque)


Pensa en els seus companys sovint. El sector del taxi de Madrid va assegurar fa uns dies que només treballava un 10% de la plantilla. L’Eduardo confirma que a Barcelona està treballant un percentatge encara menor i adverteix de les limitacions imposades pel que fa a les hores treballades.


Fins ara són 11 els taxistes morts per la covid-19 i l’Eduardo és plenament conscient. Ell forma part, precisament, d’un grup de risc. És diabètic i des del primer moment va veure la necessitat d’interrompre la seva activitat laboral. La represa de l’activitat serà fonamental per garantir la seva estabilitat econòmica però no és la seva principal preocupació.


“No ens van advertir de res”. És crític amb la imprudència inicial que segons ell hi va haver. Les recomanacions de seguretat actuals són les mínimes entre les quals es troba la ventilació i la desinfecció de les zones de més contacte. Pateix per les condicions en què pugui desenvolupar el seu treball a partir d’ara. “La seguretat laboral ha de ser principal”. El nombre de víctimes al sector és una raó inapel·lable per ell.


“El que més em preocupa és la seguretat. Sóc població de risc i no tinc la certesa de passar bé la malaltia”

En cas que la crisi s’allarga més de 2 o 3 mesos reconeix que “s’hauran de buscar altres solucions”. No descarta, fins i tot, haver de demanar diners. És conscient que comprometre’s en termes econòmics mai estarà a la mateixa altura que comprometre’s en salut. Ara s’han aturat els trajectes. Ell ha baixat del taxi i no sap quan tornarà a pujar.

HEBES WEB-04.png

HEBES MEDIA 2019

Universitat Autònoma de Barcelona

Qui som

  • Twitter Icono blanco
  • Blanco Icono de YouTube
  • Blanco Icono de Instagram
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now