• Jaume Lozano

Desmuntant les crítiques a les retallades sanitaries

Verifiquem l’anàlisi de l’economista Germà Bel sobre la situació financera en el sector sanitari


Guillem Adalid, Aaron Benet, Manel Pàez, Carla Stavraky i Guillem Vives, estudiants de tercer de Periodisme


Font: Pexels - Cottonbro

A l’article Les retallades que van ser... ¿i les que vindran? l’economista Germà Bel desmenteix les crítiques sobre les retallades en sanitat que han aparegut aquestes últimes setmanes. A través d’una recopilació d’informació de dades oficials de la Generalitat, demostra que “les grans diferències entre països en la gestió de la crisi no depenen de la despesa en Sanitat”.


Qüestions prèvies


Abans d’entrar en matèria, considerem oportú definir una sèrie de conceptes clau que apareixen amb recurrència a l’article de Germà Bel.

En primer lloc, despesa meritada, segons el diari Expansión, és “una despesa que ja s'ha incorregut, però que encara no ha estat pagada”. És una situació habitual que es produeix, per exemple, en la despesa de telèfon d'un mes. En aquest cas, el rebut no s'emet fins al mes següent i, per tant, no es paga en el moment en el qual es produeix la despesa.


Els altres dos termes tenen relació amb els preus nominals i constants. Per al Col·legi d’Economistes, els preus nominals “reflecteixen els increments o disminucions dels preus, si hi ha inflació o deflació”, mentre que els preus constants “prenen com a base els preus de l’any i permet fer una comparació de la producció d’un determinat país en períodes de temps diferents”.


Fact Checking


Comprovació 1: “les grans diferències entre països en la gestió de la crisi no depenen de la despesa en Sanitat: Grècia i Alemanya molt millor que Bèlgica, Espanya o Itàlia”.

Segons un estudi publicat per l’Eurostat, l’oficina estadística oficial de la Unió Europea, l’any 2018, la despesa sanitària segons el percentatge al PIB d’aquests cinc països és el següent: a Grècia un 5% del PIB i Alemanya un 7,2% del PIB; d’altra banda, en relació amb Bèlgica, Espanya i Itàlia, els valors han sigut de 7,6%, 6% i 6,8% del PIB, respectivament.


Per tant, Grècia és el país amb un percentatge més baix dels destacats i Alemanya, tot i tenir una despesa elevada, és superada per Bèlgica.

Aleshores, l’autor té raó quan afirma que el nivell de despesa pública en sanitat d’un país no demostra una millor gestió de la crisi, ja que Grècia i Alemanya han demostrat un millor control de la situació que Bèlgica, Espanya o Itàlia, que han registrat un major número d’afectats.


Comprovació 2: “Quan es fa la consulta s’observa una gran reducció d’obligacions reconegudes del 2009 al 2010 (de 12.000 milions d'euros a 9.500 milions d'euros), que suggereix que el 2010 es va produir una reducció del 21%”


- 2009: Obligacions reconegudes: 12.022.896 euros (Estat d’execució de despeses (desembre 2009))


Estat d’execució de despeses de desembre del 2009 (Font: Generalitat de Catalunya)

- 2010: Obligacions reconegudes: 9.532.219 euros ((Estat d’execució de despeses (desembre 2010))


Estat d’execució de despeses de desembre de 2010 (Font: Generalitat de Catalunya)

- Per tant, la variació de l’any 2010 respecte al 2009 és 26,13% → no coincideix amb la reducció del 21% que diu l’autor.


Comprovació 3: “La Memòria d’Execució del Pressupost del 2009 mostra que el 2009 es van regularitzar 1.850 milions d'euros de despesa en Sanitat realment feta en anys anteriors”

- Pàg 14 del document: “El suplement de crèdit per import de 1.851.000.000€ és per atendre la despesa desplaçada en Salut procedent d’anys anteriors”



Evolució de la despesa desplaçada (Font: Generalitat de Catalunya)

Comprovació 4: “Una primera aproximació es pot trobar en el document presentat pel Govern amb el projecte de pressupostos 2020. Però les columnes del gràfic no porten números



Pressupostos 2020 (Font: Generalitat de Catalunya)

Comprovació 5: “els números fins al 2018 de despesa meritada consolidada Departament/CatSalut/ICS van ser oferts per la consellera de Sanitat al Parlament el setembre del 2018”.


Sèrie pressupost i despesa meritada consolidat DS / CatSalut / ICS (Font: Generalitat de Catalunya)

Comprovació 6: “Pel que fa al 2019, ens informa Ivan Planas, director de l’àrea econòmica del Servei Català de la Salut, en entrevista a l'ARA el 19 d’abril” → “el 2019, que s’està tancant, la despesa en salut va ser d’11.007 milions, quan el 2009 havia sigut de 10.380. D’alguna manera, estem en la situació d’abans de les retallades”


Com s’ha elaborat el gràfic?


La despesa nominal equival a la despesa meritada comptabilitzada pel departament de salut de 2018 (entre 2008 i 2018). Pel que fa a la despesa nominal de 2019, Germà Bel ha agafat la dada aportada pel director de l’àrea econòmica del Servei Català de la Salut, Ivan Planas.

Per elaborar la part de la despesa constant, l’autor ha pres com a referència l’IPC (Índex de Preus al Consumidor) del 2009 per fer una anàlisi real de la situació i evitar comptabilitzar la inflació en els preus.


Interpretació



Despesa meritada constant i nominal de Sanitat (Font: Ara.cat)

A partir del gràfic elaborat per Germà Bel s’evidencien una sèrie d’aspectes econòmics. En primera instància, es vol desmitificar la llegenda que encara s’estan produint retallades. Segons el prestigiós economista català, les retallades es van iniciar el 2010 i van arribar al seu punt més crític en el 2014. Des d’aleshores, la inversió pública ha anat augmentat progressivament fins a arribar en els últims temps a nivells del 2008 i 2009 en termes constants i a superar-los en valors nominals.


Encara que en un principi es pot tractar d’una notícia molt positiva, el que ens vol mostrar Germà Bel és la seva preocupació per les futures decisions. D’aquesta manera, quan es va produir la gran crisi del 2008, no es va tardar gaire a instaurar una política econòmica altament restrictiva. Ara, de nou ens trobem en una etapa de crisis i amb un deute públic similar al del 2008. La qüestió és saber com actuarà el govern català front a la inevitable baixada dels ingressos motivada per l’impacte que ha tingut en l’economia el covid-19. Tornarem de nou a les retallades?

El gràfic de Germà Bel també ens deixa una tendència molt diferenciada en relació amb la trajectòria dels costos constants i nominals. I és que, aquests últims han crescut molt més que els constants. Com a conseqüència, s’ha creat una enorme escletxa entre les dos partides. En la pràctica, això suposa que gran part del que s’ha gastat ha estat motivat per un increment generalitzat dels preus més que per un augment en la producció.


L'opinió de l'equip


L'article de Germà Bel és una defensa de la sanitat catalana i dels seus pressupostos, sempre qüestionats pels partits d'oposició des que CiU va formar govern l'any 2010 i van començar les retallades al sector. La premissa en què es basa tot l'argumentari de Bel es troba en el primer paràgraf, i no tornarà a ser qüestionada en el que resta de text: la gestió de la crisi del covid-19 no té relació amb la despesa en Sanitat.

Aquest primer plantejament, difícil d'entendre a simple vista, el resol amb l'argument que Alemanya i Grècia (dos països amb poques morts) gasten menys percentatge del seu pressupost en sanitat que Bèlgica, Espanya o Itàlia (aquests dos últims països han estat l'epicentre de la malaltia al continent europeu). L'error a l'hora de parlar dels pressupostos és que quan discutim xifres i percentatges, oblidant-nos del significat: els pressupostos són els diners que es recapten dels contribuents per tal de respondre a les necessitats de la societat. El problema espanyol o italià és que, malgrat que poden tenir inversions superiors a les d'Alemanya, tenen un dèficit en sanitaris per cada 1000 habitants (xifra encara més greu en el sector infermer) o de llits a Unitats de Cures. Per no parlar de la precarització en el sector sanitari, sous, horaris i condicions de seguretat, que poden repercutir greument en una situació de crisi com la que estem vivint actualment.



Font: Elaboració pròpia


En cap moment posterior de l'article es tornarà a parlar sobre la inversió en sanitat i la gestió d'una crisi, una afirmació una mica precipitada i només sustentada per una estadística bàsica de percentatge de pressupostos de sanitat i relació a morts. És una situació molt més complexa que cal d'una anàlisi impossible d'abastar en un article de diari, i que precisament per això no s'hauria de prendre tan a la lleugera.

Però seguim. La peça de Germà Bel mostrarà, amb un interessant punt de vista, com les estigmatitzades retallades de CiU només van ser producte de la crisi, i que reprès el bon rumb de l'economia s'han tornat als nivells pressupostaris de 2009. És útil veure com la despesa pressupostada és un element sense gaire valor, ja que pot assignar pagaments que s'han fet el 2010 cap al 2011, així que el valor del qual parlarà Bel és la despesa meritada. Tenint en compte això, els gràfics de despesa de Sanitat a Catalunya mostren que l'any 2019 ha superat en despesa corrent (els diners destinats sense tenir en compte la inflació) i ha igualat en despesa constant (despesa ajustada a l'IPC) l'any 2009. Un bon argument en contra de les constants crítiques a la gestió sanitària dels governs post tripartit.

Malgrat aquest costós anàlisi, el problema es troba a la base. Com dèiem al principi, els pressupostos serveixen per cobrir les necessitats de la població, i si Catalunya, com Espanya, tenen mancances i problemes crònics als seus sistemes sanitaris, el triomf no és tornar on estàvem abans, sinó que l'èxit ha de vindre aportant el que faci faltar per renovar i dotar de recursos a uns professionals amb jornades maratonianes, retallades de plantilles, escassos i antiquats materials sanitaris i amb uns sous congelats.

14 vistas
HEBES WEB-04.png

HEBES MEDIA 2019

Universitat Autònoma de Barcelona

Qui som

  • Twitter Icono blanco
  • Blanco Icono de YouTube
  • Blanco Icono de Instagram
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now