• Paula Lopez Garcia

Comprovació de dades sobre l’article Les retallades que van ser… ¿i les que vindran?, de Germà Bel


'UCI de l'Hospital de Sant Pau durant la crisi per la pandèmia del covid-19. (Xavier Bertral)

PAULA TUDÓ,ANA MONFÁ,ALINA BUSSIF, estudiants de tercer de Periodisme


Germà Bel (Les Cases d’Alcanar, Terres de l’Ebre, 1963), catedràtic d’Economia Aplicada a l’Universitat de Barcelona i llicenciat en Economia, va ser representant al Congrés dels Diputats entre els anys 2000 i 2004 i diputat al Parlament de Catalunya entre els anys 2015 i 2017 amb el partit Junts pel Sí. A més, va ser un dels impulsors de l’organització Crida Nacional per la República.


El 22 d’Abril de 2020, va publicar al diari Ara.cat l’article Les retallades que van ser… ¿i les que vindran? en el qual nega que les retallades que es van fer anys enrere a la sanitat espanyola estiguin dificultant actualment la gestió de la crisis generada pel covid-19.

A continuació analitzem un seguit de frases que Bel redacta al seu text per comprovar si són certes o falses les seves afirmacions.


Es discuteix si les retallades de Sanitat han obstaculitzat de forma crucial la gestió de la crisis del coronavirus. És fals”. Per a Bel, les retallades d’anys anteriors no estan dificultant actualment la gestió de la crisis sanitària del covid-19. Doncs ve, el 12 d’abril de 2020 el metge Francisco José Castro va publicar a El Periódico l’article “Les retallades en Sanitat han estat un error mortal”. Castro sap, de primera mà, que els 1.000 llits que es van suprimir a Catalunya degut a les retallades, ara els hi són necessaris; “Ens haurien permès atendre millor als pacients, i és molt probable que la mortalitat s'hagués reduït. No hauria estat necessari inventar-se hospitals de campanya a tota pressa”, conclueix.


Un altre metge que ha denunciat les retallades és Vicente Matas, qui, a “Les retallades en Sanitat, ¿pasen factura?”, reconeix que la disminució de recursos per a Sanitat en els pressupostos ha empitjorat la cobertura i la qualitat de l’atenció mèdica a Espanya. A diferència de l’economista, els metges, que són qui realment estan dia a dia als hospitals, saben que, si no hi haguessin patit tantes retallades, la gestió de la pandemia hauria estat molt més eficaç.


Les grans diferències entre països en la gestió de la crisis no depenen de la despesa en Sanitat: Grècia i Alemanya molt millor que Bèlgica, Espanya o Itàlia”. Tot i que Bel sostingui que la gestió del coronavirus no depèn de la despesa en Sanitat, tal i com reclamen els metges esmentats; Castro i Matas, un sistema sanitari fort i ben equipat hauria tingut més recursos per lluitar contra la pandemia.

És més, Bel sostén que Alemanya ha gestionat de manera correcta la crisis de la pandemia, i que no és pas gràcies a la seva inversió en Sanitat. Doncs, Alemanya, des de l’any 1998 fins 2018, ha augmentat, any rere any, la seva despesa pública en Sanitat. El seu sistema sanitari s’ha trobat, ara, amb més recursos per fer front al coronavirus, en comparació amb Itàlia, Espanya o Bèlgica que han destinat menys diners a aquesta partida en els seus pressupostos.

En quant a Grècia, que sí és cert que ha destinat menys diners a Sanitat que els països darrerament esmentats, es podria afirmar que la ràpida decisió de confinar el país es va fer per evitar greus contagis, principalment als camps de refugiats. I es que, segons Human Right Watch, el govern de Grècia “hauria de fer molts més tests”, després de que una dona donés positiu en un d’aquests camps. La solució per part del Govern es va limitar a tancar completament els camps, sense permetre als refugiats sortir ni tan sols per comprar menjar, unes mesures que es qualifiquen de “degradants i inhumanes”. La realitat és que Grècia podria no estar comptabilitzant a tots els afectats per la pandemia, mentre s’ha limitat a confinar als refugiats sense les ajudes necessàries: guants, mascaretes, desinfectants, etc.


La despesa en Sanitat de la Generalitat el 2019 supera la del 2009 en euros corrents, i va ser quasi igual en euros constants (ajustada inflació)”. Segons Bel la despesa en Sanitat per part de la Generalitat al 2019 supera en euros corrents a la que es va fer l’any 2009. Doncs és fals. Al 2019 la despesa en Sanitat va ser menor que la del 2009. En euros corrents l’any 2019 Catalunya va invertir un total de 8.828.353 milers d’euros, mentre que l’any 2009 la xifra va ser major: 9.397.915 milers d’euros. Tot i que és cert que al 2009 a Catalunya la inflació va ser superior, doncs l’IPC es va situar a l’1,2%, mentre que al 2019 l’IPC va ser de 0,9%, és totalment fals que en euros corrents al 2019 Catalunya hagi invertir més diners en Sanitat que a l’any 2009.

“Es poden oblidar de la despesa pressupostada; és una mera indicació que no dóna una informació real”. Els pressupostos generals inclouen el “Quadre Macro”, que consisteix en “el conjunt de previsions econòmiques que sustenten les xifres presentades”. Tot i que l’economia és una ciència canviant, els pressupostos tenen en compte variables com l’evolució dels preus o del treball, que sustenten les dades fixades. Aleshores, tot i que pugui variar, la despesa pressupostada si es pot tindre en compte, doncs darrera té unes variables que la sustenten.

“S’observa una gran reducció d’obligacions reconegudes del 2009 al 2010 (de 12.000 milions d’euros a 9500 milions d’euros), que suggereix que el 2010 es va produir una reducció del 21%”. Les obligacions són uns instruments de deute, un tipus de financiació molt utilitzat per empreses i governs, que permeten aconseguir liquiditat en forma de préstec a mitjà o llarg termini. Als exercicis anuals, s'inclouen les obligacions, independentment de si s’han pagat o encara no.


És cert que les obligacions reconegudes al 2010 van ser de 9.532.219 milers d’euros, mentre que les del 2009 eren de 12.022.896 milers d’euros. Per tant, també és cert que les obligacions reconegudes en l’àmbit de Salut van disminuir del 2009 al 2010 un 20,7%.


“La Memòria d’Execució del Pressupost del 2009 mostra que es van regularitzar 1.850 milions d’euros de despesa en Sanitat realment feta en anys anteriors, per la qual cosa la comparació d’obligacions reconegudes en Sanitat no reflecteix adequadament la realitat”. L’any 2009 es va aprovar la Llei 21/2009 de 18 de desembre per la qual es va concedir un crèdit extraordinari i un suplement de crèdit als pressupostos de la Generalitat per al mateix 2009. Aquest crèdit es va repartir en diferents partides per “atendre insuficiències pressupostàries del pressupost 2009 respecte a actuacions realitzades en el mateix exercici”.

Efectivament, a Salut li van pertocar 1.851.000.000 euros per atendre la despesa desplaçada procedent d’anys anteriors. Amb aquest crèdit es va comptabilitzar al desembre de 2009 tota la despesa que va passar a zero, pel que el pressupost del 2010 comença sense aplicar cap despesa procedent d’anys anteriors, doncs ja estava liquidada. Així però, cal tenir en compte una excepció, doncs les factures que arribessin l’1 de gener de 2010, procedents del mes de desembre de 2009, no es van liquidar.

“Això es produeix perquè en Sanitat, de forma singular, hi ha despeses que es comprometen però no es reconeixen com a obligacions (les factures al calaix). Per això, per saber de forma més acurada la despesa real cal mirar la despesa meritada: la feta, s’hagi consignat o no –encara– com a obligació.”


En realitat, les despeses meritades son els efectes de les transaccions que s’han de registrar quan ocorrin independetment de la data del seu pagament i el seu cobrament. Per tant, cada cop que una empresa ha realitzat una compra dins d’un exercici econòmic haurà de figurar la data on s’ha fet. Per una altra banda sí que és cert que existeixen factures calaix dins la sanitat com a exemple clar les factures calaix acumulades a Girona dels passats 5 anys.

“Una primera aproximació es pot trobar en el document presentat pel Govern amb el projecte de pressupostos 2020 (pàgina 32 aquí). Però les columnes del gràfic no porten números. Ara, els números fins al 2018 de despesa meritada consolidada Departament/CatSalut/ICS van ser oferts per la consellera de Sanitat al Parlament el setembre del 2018 (pg. 18 aquí). Cal tenir en compte que el 2018 és estimat. Pel que fa al 2019, ens informa Ivan Planas, director de l’àrea econòmica del Servei Català de la Salut, en entrevista a l'ARA el 19 d’abril: “El 2019, que s’està tancant, la despesa en salut va ser 11.007 milions d'euros, quan el 2009 havia sigut de 10.380”


En el document de les aplicacions d’economia de la Generalitat, no apareixen xifres exactes de números, però es pot veure la tendència que ha anat seguint la despesa perquè hi apareixen números en l’eix vertical de la mateixa pàgina esmentada en l’article. En el segon article que menciona si que hi apareixen els números sencers de la despesa y el pressupost de cada any. És cert que la despesa de 2009 va ser de 10.379,8 milions segons l’informe, i tal com figura en el registre de la Generalitat. La despesa de 2019 amb obligacions reconegudes ha estat de 10.469,2 milions. Per tant és fals que s'han gastat 11.007 milions d’euros i soposa quasi 1.500 menys que al 2009. Tot això segons les dades de l’execució pressupostària publicades al 2019.


La despesa real assoleix un rècord històric el 2009. El 2010 baixa un 0,5% en termes nominals, i un 3,5% en termes constants. Fins al 2013 s’accentua la reducció, i a partir del 2014 es recupera, com l’economia. El 2019 la despesa real és més alta que mai en termes nominals, però encara el 94% de la del 2009 en termes constants, i igual que la del 2008. Només cal afegir que el 2020, ja només per despesa extraordinària associada al covid-19, se superarà ja la del 2009 també en termes constants.”


Sí que és cert que la despesa real assoleix un rècord històric al 2009 segons el link adalt esmentat. I, també, segons el document que recull la despesa total consolidada sí que és cert que es del 0,5%. A partir del 2014 sí que es recupera com es pot veure al gràfic. En quant a la despesa del 2019 les obligacions reconegudes van ser de 10.469,2 millions d’euros , per tant, no coincideix amb els números del gràfic. I, de moment, pel 2020 s’ha programat una despesa de 9.789 millones.

“El 2019 es va recuperar el nivell del 2008, i el 2020 el del 2009. El pes de la despesa meritada de Sanitat sobre la total dels departaments (no financera) ha passat del 37% el 2010 al 40% el 2019”. Aquesta informació no es pot considerar com a verídica primer perquè les retallades del 2019 no s’han recuperat en relació al 2008, l’any passat es va destinar en sanitat a Catalunya 8.828.353 euros, mentre que al 2008 es van invertir 9.138.623 euros. Per tant, el 2019 no va comptar amb més despesa en Sanitat que a l’any 2008. Segon, sobre l’any 2020 no es pot afirmar res encara perquè està en curs, per això, l’argument d’aquesta primera frase no és vàlid. Tercer, pel que fa als percentatges, les fonts de l’articulista Bel són errònies, perquè es constata que a Catalunya al 2010 la despesa en sanitat va ser del 32,25%, i al 2019, encara menys, del 28,87%.


Conclusions: Per què està afirmant el que afirma?


En conclusió, Germà Bel afirma que les retallades no han afectat la gestió de la crisis del coronavirus, que aquestes mateixes retallades ja s’han superat i que lo important ara és tenir en compte el futur. I com ja hem comprovat gràcies a la realització del fact-checking, la majoria de la informació proporcionada per l’articulista és falsa i poc fonamentada. Cal destacar que durant tot l’article, Bel realitza afirmacions contundents com per exemple: “és fals” o “això no tornarà a passar”, implícitament s’hi entreveu un cert populisme.


A primera vista, aquest títol i, sobretot, el subtítol criden molt l’atenció, ja que la majoria dels experts no fan més que afirmar que la gestió del coranavirus hauria sigut molt més eficient si l’Estat hagués destinat més diners a Sanitat. Com que l’article diu completament el contrari i sembla contundent amb molts números i lleis, la majoria de lectors es deixaran emportar pel to populista de l’article, se’l creuran i difondran aquesta informació falsa. Això demostra que tot i que les informacions semblin ser veridiques perquè mencionen lleis, pressupostos i institucions oficials, no ens hem de deixar enganyar tant facilment i, sempre hauriem de contrastar la informació.


Però, ¿per què afirma que les retallades no han afectat la gestió de la pandemia?. Doncs, hem de tenir present que, com hem esmentat a l’inici d’aquest article, Germà Bel va ser diputat al Parlament de Catalunya amb el partit polític Junts pel Sí, el qual va governar en aquests dos anys en que Bel va ser parlamentari.


A l’article, Bel es centra, en especial, en criticar les actuacions del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) entre els anys 2009 i 2010, quan aquest partit tenia el poder. En aquests anys es van destinar a la partida pressupostària de Sanitat 9.397.915 milers d’euros i 9.831.914 milers d’euros, respectivament. En canvi, durant el mandat de Junts pel Sí (cal tenir en compte que els pressupostos de 2015 ja havien estat aprovats quan van arribar al poder), als anys 2016 i 2017, els diners destinats a Sanitat van ser 8.432.678 milers d’euros i 8.828.405 d’euros, respectivament.


El partit amb el qual Bel s’ha identificat; Junts pel Sí, ha destinat menys diners que el PSC a la partida de Sanitat. La seva ideologia política explica per què per a ell les retallades no han estat transcendentals, doncs, al cap i a la fi, les va realitzar el partit polític al qual hi pertanyia.

HEBES WEB-04.png

HEBES MEDIA 2019

Universitat Autònoma de Barcelona

Qui som

  • Twitter Icono blanco
  • Blanco Icono de YouTube
  • Blanco Icono de Instagram
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now