• Laura Hernández Rojas

“A reveure”

Actualizado: abr 20

Clàudia Lambies, treballadora de JD Sports, considera un regal el fet de seguir cobrant el mateix que abans de l’arribada del coronavirus


Jordi Tomàs, estudiant de tercer de Periodisme


El divendres 13 de març la Clàudia va anar a treballar com un dia normal. Ella i els altres treballadors de la botiga de JD Sports de Diagonal Mar tenien una sensació estranya. El centre comercial era pràcticament buit, i els pocs que s’hi passejaven desprenien una tensió i una fredor gens habitual. A les 3 del migdia, el president Pedro Sánchez va comunicar en roda de premsa l’activació de l’estat d’alarma, que entraria en vigor el dia següent.


Els clients eren inexistents, però la botiga no podia tancar sense una ordre provinent de la direcció general. No va ser fins les 6 de la tarda que van rebre el vistiplau per abaixar les persianes. Immediatament després, van tancar caixes i van marxar. Algunes botigues del seu pis ja havien tancat, i d’altres encara no. El que no hi havia era cap client. Ni un.

Clàudia, a la botiga JD Sports, abans d'entrar en ERTE. (Clàudia Lambies)

En acomiadar-se dels seus companys de feina, el supervisor va pronunciar un “a reveure”, que feia entendre que ningú no sabia quan es tornarien a trobar.


Abans de marxar però, un cop ja havien tancat la botiga al públic, els responsables van adoptar un seguit de mesures per fer front a la crisi que des de feia dies ja s’ensumava. D’entrada, "tots els treballadors que estaven en període de prova van ser acomiadats", explica la Clàudia. Els altres, també ella, van haver de signar un escrit on s’assumia una rebaixa d’hores del contracte base i, conseqüentment, una disminució substancial del salari. Tot i que a molts no els hi semblava correcte, “era millor abaixar-se el salari que no pas deixar de cobrar”.


Un dia més tard, l’empresa "va proposar comptar els dies no treballats com a vacances", explica. No obstant, s’intentava compensar aquesta mesura amb flexibilitat durant els mesos posteriors de feina, de tal manera que els treballadors podrien tenir vacances sempre que compensessin les hores totals de feina.

El dia 13 d'abril, just el dia que feia 21 anys, l’empresa li va comunicar que el seu contracte havia quedat suspès amb l’aplicació de l’ERTE. Per tant, seguiria cobrant fins que retornés a la feina

Amb tot això, a la Clàudia se li acabava el contracte el dia 14 d’abril, l'endemà del seu aniversari. Els dubtes sobre el seu futur eren molts i la incertesa creixia a mesura que passaven els dies: “necessito els diners per pagar-me els estudis”, planteja. No va rebre cap notificació per part de l’empresa fins que, el dia 13, just el dia que feia 21 anys, l’empresa li va comunicar que el seu contracte havia quedat suspès amb l’aplicació de l’ERTE. Per tant, seguiria cobrant fins que retornés a la feina, i a partir d’aquell moment treballaria els 30 dies restants de contracte des del moment de la seva suspensió. “Va ser el millor regal que em podien fer”, afirma amb un sospir.


Ara, la Clàudia, es considera "una afortunada per poder seguir cobrant exactament el mateix que abans del tancament" a causa de la covid-19. Creu que no tothom ha tingut la mateixa sort i espera que "la tornada a la normalitat sigui el més aviat possible". Acabem la trucada amb un “a reveure” com el del seu supervisor. Com tanta altra gent, nosaltres tampoc no sabem quan ens podrem tornar a veure, però pensem que cada dia que passa és un dia menys per poder retrobar-nos.

HEBES WEB-04.png

HEBES MEDIA 2019

Universitat Autònoma de Barcelona

Qui som

  • Twitter Icono blanco
  • Blanco Icono de YouTube
  • Blanco Icono de Instagram
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now