• Jaume Lozano

És viable un nou impost per les grans fortunes?

Actualizado: may 18

Unidas Podemos presentarà una nova figura fiscal que gravi a les grans fortunes per tal de recaptar 11.000 milions d’Euros, i així sufragar el pla per lluitar contra la crisi del coronavirus


Guillem Vives, estudiant de tercer de Periodisme


El vicepresident segon, Pablo Iglesias, camí de l'hemicicle (EUROPA PRESS)

El covid-19 ha obligat el govern espanyol a aprovar una sèrie de mesures, tals com les relaxacions fiscals i préstecs directes o indirectes, per tal d'assegurar el benestar econòmic i social: les ajudes a PIMES, a treballadors afectats per un ERTE, a treballadors irregulars i temporals, a la cultura i als autònoms... Però tot això té un cost: 5.000 milions d'Euros. I si aquesta xifra ja podia fer trontollar les arques públiques, la futura implantació d'un Ingrés Mínim Vital -que se suposa que arribarà a un milió de llars espanyoles i que costarà uns 3.000 milions d'Euros- podria acabar portant a Espanya a un nou rescat europeu.

Alguns partits polítics com el PP i diaris com l'Economista es pregunten com es podrà sufragar tota aquesta despesa, per tal d'evitar un nou MEDE com el de 2012, i ha estat Unidas Podemos qui primer ha proposat una solució: un nou impost que gravi a les grans fortunes. La formació de Pablo Iglesias presentarà aquesta setmana a la Comissió per la Reconstrucció Social i Econòmica una nova figura fiscal per recaptar impostos als patrimonis de més de 1.000.000 d’Euros, que pagarien un 2%, que augmentaria fins a un 2'5% a partir de 10.000.000 d’Euros, s'enfilaria fins al 3% si es tenen 50.000.000 d’Euros en patrimoni i arribaria al 3'5% de les fortunes de més de 100.000.000 d’Euros. Des del partit calculen que només afectarà els 1000 patrimonis més alts, i que es podria recaptar uns 11.000 milions d’Euros, aproximadament un 1% del PIB espanyol.

Impost per les grans fortunes Font: Elaboració pròpia


Iglesias, vicepresident del govern, ha reivindicat que "és just que els que més tenen contribueixin de forma especial a sostenir els qui es veuran més afectats per aquesta crisi". No obstant això, aquesta mesura estava al programa electoral amb el qual Podem va presentar-se a les eleccions generals del novembre passat, tot i que no es va incloure al pacte de govern que van firmar amb el PSOE per formar govern. Per tant, es pot entendre que Podemos no vol que no sigui una mesura d’excepció per pal•liar els efectes de la crisi econòmica provocada per la pandèmia, sinó que l’entenen com un avenç en la fiscalització progressiva del país, que creuen que encara és massa limitada.

I és que aquest impost a les grans fortunes que presentaran els de Pablo Iglesias vol substituir a l'actual Impost de Patrimoni, una figura de recaptació fiscal controlada per les CCMA, les quals poden decidir sobre el mínim de patrimoni exempt de l'impost, el tipus de gravàmens, les deduccions o les bonificacions. Això permet, per exemple, que Madrid tingui el 100% de bonificació d'aquest impost, és a dir, que ningú res d’aquest impost.


Tanmateix, des del PSOE no veuen amb gaires bons ulls aquesta substitució de mesures fiscals. Maria Jesús Montero, ministra d'Hisenda, tot i reconèixer fa pocs dies que no estaven recaptant prou amb l'Impost de Patrimoni –l'any 2017 es van obtenir 1.111 milions d’Euros- descartava l’opció de substituir-lo, i apostava per afegir gravàmens per tal d'augmentar la recaptació. Ara bé, entre l'Impost de Patrimoni actual i la mesura que planteja Unidas Podemos hi ha 9.000 milions d’Euros de diferència, així que l'entesa entre ambdós partits no sembla que sigui gens fàcil: mentre Jesús Montero parla de recaptar més diners per resoldre la crisi sense augmentar massivament les mesures fiscals, el partit d'Iglesias planteja un canvi gairebé estructural en la fiscalització progressiva de l'Estat.


I és que aquesta mesura per tal que les grans fortunes paguin en impost l'1% del PIB del país no ocupa el debat públic d'Espanya, sinó que és un fenomen que s'està començant a estendre a escala mundial. Als Estats Units d'Amèrica -on hi ha una quarta part dels multimilionaris del món- aquest debat sobre la implantació d'un Impost per als rics ha arribat fins a les eleccions primàries, on polítics com Bernie Sanders o Elizabeth Warren han proposat la creació d'un impost de patrimoni per tal d'augmentar la despesa social.

El problema espanyol és que ja té un impost així, però recapta molt poc. Una de les explicacions a aquesta baixa recaptació és que a Europa només hi ha quatre països (Espanya, Bèlgica, Suïssa i Noruega) que tinguin un impost que es basi en els patrimonis totals i no només en els ingressos, per tant, algunes empreses el que fan és portar els seus projectes a altres països, molts cops sense cap problema perquè pertanyen a la mateixa Unió Europea; especialment en aquells països on hi ha mesures fiscals molt més laxes, com Holanda o la mateixa Suïssa. Per tant, o hi ha un gran canvi fiscal a tota la Unió Europea, o Espanya no podrà apujar massivament aquest impost a les fortunes milionàries, ja que podria provocar una fugida de molts grans empresaris.


Aquesta situació complica molt el nou impost presentat per Unidas Podemos, i deixa a Espanya en una situació molt delicada: si no aconsegueixen implantar aquest impost que gravi més a les grans fortunes no hi haurà diners per sufragar la despesa pública (5.000 milions d’Euros) i menys encara si se li suma l'Ingrés Mínim Vital (3.000 milions d’Euros). Però si aproven aquesta nova figura fiscal, podria provocar un veritable sisme a l'IBEX-35.

7 vistas
HEBES WEB-04.png

HEBES MEDIA 2019

Universitat Autònoma de Barcelona

Qui som

  • Twitter Icono blanco
  • Blanco Icono de YouTube
  • Blanco Icono de Instagram
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now