Educació sexual

Plaer, sexe i prevenció

 
Si vols conèixer tot el que podràs trobar
al Saló Eròtic d'aquest any, no dubtis a llegir aquesta crònica

més de 250.000 subscriptors

al seu canal de YouTube

Noemí Casquet, PERIODISTA

Font fotografia: Ràdio Mitre

Noemí Casquet, periodista especialitzada en sexualitat, parla sobre relacions afectives i el sexe en el seu canal de YouTube. També és directora del portal Santa Mandanga, on escriu sobre l’educació sexual i reclama més mobilitat de la gent per rebre aquesta educació.

En aquesta entrevista podràs escoltar la seva opinió sobre com la societat actual, especialment la gent adulta, tracta d’informar als joves sobre els possibles riscos de la sexualitat.

L'educació afectiva i sexual a les escoles guanya protagonisme aquest 2019 amb el programa "Coeduca't" que ha posat en marxa el Departament d'Educació.

Tot i que a les escoles fa anys que es treballa l'educació sexual s'ha volgut donar un impuls definitiu a l'ampliació de coneixements sexuals i afectius i no només s'aplicaran a finals de primària i ESO, sinó que començaran a P3 i es reforçarà l'aprenentatge més enllà de parlar del coneixement del cos, els riscos i les prevencions de dur a terme relacions.

 

Organitzacions com l'Associació pels Drets Sexuals i Reproductius han treballat durant mesos conjuntament amb el Departament d'Educació per establir un full de ruta que tracti temes tan importants a la nostra societat actual com són la violència masclista, l'autoconeixement i els hàbits saludables adaptats a cadascuna de les etapes vitals, entre d'altres, des d'una òptica feminista i igualitària.

La nova política educativa vol apropar Catalunya a països capdavanters en aquest aspecte, com per exemple, Finlàndia o Dinamarca on les polítiques de gènere, afectives i sexuals són obligatòries des de fa anys.

El que es vol aconseguir és normalitzar situacions que poden arribar a ser tabú i fer-ho d'una manera transversal, aplicant els coneixements a diferents àmbits quotidians.

 

Mesures com aquestes s'havien reclamant des de fa anys. Experts nacionals i internacionals han donat la benvinguda a la decisió tot i que creuen que s'ha d'introduir en el currículum obligatori perquè tothom hi tingui accés i fer-ho des d’una perspectiva de gènere. Com hem escoltat, hi ha professionals com la sexòloga Noemí Casquet, que fa anys que treballen per aconseguir canviar aquest xip i deixar enrere l'escenificació amb fruites per una educació més real, propera i beneficiosa pels nens i nenes.

Així doncs, a l'octubre es posarà en funcionament aquest nou projecte en més de 300 escoles i instituts, amb previsió d'arribar a tots els centres públics en un període de tres anys.

TABÚS I PLAER

Bel Olid ha publicat el llibre “Follem?”

L’escriptora i traductora Bel Olid defensa el plaer de la sexualitat, un tabú dins de l’educació sexual. El seu missatge reivindica que s’ha de mostrar una visió més positiva, “posant al centre la recerca del plaer”.

bel olid, escriptora

Reportatge Educació Sexual i ITSHebes Ràdio
00:00 / 09:52

com l'educació sexual SE centra en les ITS?

La sexualitat, a vegades, és un tema tabú tant a l’escola com en les famílies. Els adolescents arriben a una edat sexualment complicada en la qual viure en una societat avançada tecnològicament fa que la gran majoria d’ells recorrin a Internet, on tenen accés il·limitat, per aprendre a conèixer-se a si mateixos i obtenir experiències enriquidores.

 

Internet és l’eina amb la qual els joves estan més familiaritzats. Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 95,1% de la població de 10 a 15 anys va tenir accés a Internet durant l’any 2016. La informació disponible a Internet ha augmentat exponencialment en els darrers anys, el problema arriba quan no és la més adequada per respondre les preguntes dels adolescents i es pot confondre la informació convenient amb aquella que no ho és.

 

Cada cop hi ha més contingut a la xarxa que no és el més apropiat. Tot i que l’experiència de navegació pot sevir, per exemple, per disminuir les probabilitats de patir malalties de transmissió sexual, el ventall de possibilitats que ofereix Internet permet l’accés a continguts pornogràfics i sexuals en un moment en el qual el jove té mil dubtes al respecte.

 

La joventut cada cop consumeix pornografia abans i té un major accés que generacions anteriors. És a dir, la pornografia és més accessible que mai. El primer contacte amb continguts pornogràfics és amb 13 anys en el cas dels nois, mentre que les noies el tenen amb 14 anys, segons l’estudi “Nueva pornografia y cambios en las relaciones interpersonales de adolescentes y jóvenes”

 

A més d’això, més del 50% dels adolescents d’entre 14 i 17 anys sol veure pornografia regularment. D’aquesta manera, els joves l’utilitzen com a substituta de l’educació sexual. Tanmateix, la pornografia no és fidel a la realitat, sinó que és com una pel·lícula de ciència-ficció on es mostren uns estereotips de gènere en els quals la dona té una funció d’objecte sexual. Això, pot arribar a causar que les primeres experiències estiguin marcades per aquesta idea.

QUÈ ENS DIUEN LES CANÇONS DE REGGAETON?

 

Les cançons que escoltem al nostre dia a dia son, sobretot, d’un gènere concret, es especial per als joves: el reggaeton. Però què és el que ens diu aquesta música? Son masclistes realment aquestes cançons? Per tal d’esbrinar aquests dubtes hem realitzat un estudi utilitzant algunes de les cançons més escoltades a Espanya extretes de la llista d’Spotify TOP 50 ESPAÑA i que podreu trobar a la llista “SEXUAL LYRICS”. 

 

D’aquesta manera al núvol de paraules podreu veure en més gran aquelles paraules que més es repeteixen a les cançons com “no” o “mamasita” i la relació que esdevé amb les altres paraules. Així veurem a què s’associa “mujer” i si aquestes paraules donen un significat denigrant cap a la dona o, pel contrari, es veu una situació d’igualtat de condicions. 

 

 

Pel que fa al gràfic, hem utilitzat algunes de les paraules més repetides a les cançons i que més ens cridaven l’atenció pel seu caràcter denigrant com “mojaíta” o “pistolo” per veure els cops que es repeteixen i, a partir d’aci, poder valorar si aquest tipus de música s’esforça en la concienciació sobre la igualtat de gènere o, pel contrari, fan aquesta bretxa més gran.

ESCOLTA TOTES LES CANÇONS D'AQUESTA LLISTA

Spotify_Logo_CMYK_Black.png

SEB 2019: Una edició innovadora

 

El Pavelló Olímpic de la Vall d’Hebron acull aquest any el Saló Eròtic de Barcelona. L’espai ha estat adaptat per 4 dies plens d’exposicions, tallers, espectacles en viu i moltes activitats més. Poc abans de les 4 de la tarda, hora en la qual el Saló ha obert les seves portes, la cua de gent ja era considerable. A l’interior, l’acció ha començat ben aviat amb shows explícits en directe i molta música. Els stands s’han anat omplint de gent que tafanejava amb els productes i curiositats que s’ofereixen al públic. 

 

Una de les grans novetats que s’ofereixen enguany són les sessions formatives i noves sales que s’han obert al públic per qui vulgui visitar alguna cosa que no siguin només shows. A l’espai de la pista es troben les aules educatives. En aquestes els visitants poden aprendre sobre temes que sovint són tabú a la societat i fer-ne posteriors debats. Algunes de les qüestions que es tractaran són el punt G, l’squirt, el poliamor o els límits del BDSM, tots ells impartits per professionals. També es poden trobar sales de microteatre, en les quals es duen a terme representacions d’uns 15 minuts sobre temàtiques amoroses i sexuals. 

 

A més a més, també hi ha espais on es pot aprendre sobre aspectes que es troben “en ple auge” avui dia segons el co-director del Saló Carles Valdés. Es tracta per exemple de l’espai “Tàntric-Extasia”, on s’aprenen els mètodes tantra. És el cas també de la “Swinger Zone, un ambient més liberal on es posen sobre la taula temes com les relacions alternatives. Just a l’altra banda de la pista, es pot trobar la sala “Toca-Toca”. Tal com el seu nom indica, el tacte és el protagonista en aquest espai on es duen a terme xerrades, tallers i demostracions. Per últim, es pot visitar la “Sensorial Zone”, on els sentits prenen importància. El públic està convidat a descobrir el plaer visual, auditiu i mitjançant el tacte gràcies a la tendència de l’ASMR (Resposta Sensorial Meridiana Autònoma) i unes “masses” que el visitant pot tocar. 

 

A la zona de les graderies, a més de paradetes i articles sexuals, es pot trobar la joia de la corona del Saló d’aquest any. Un espai on per accedir-hi s’han de pagar 5€ addicionals a l’entrada: l’”Extreme 5”. Una mena d’scape room on el públic més atrevit pot gaudir d’una experiència extrema. Tant el mateix Carles Valdés com la portaveu del Saló Noemí Casquet, es tracta d’un “joc al límit”. Per últim, les persones disposen d’una zona exterior per a fumadors on s’hi pot comprar menjar i beguda gràcies a la quantitat de food trucks que hi ha. 

 

Un altre dels canvis que s’han produït aquest any és la prohibició de càmeres de gravació professionals i dels pals selfies. S’ha pres aquesta mesura per evitar que el Saló doni la imatge de festival porno en directe i no només es vegi un conjunt de senyors gravant i fent-se fotos amb els artistes mentre realitzen els shows. A més a més, s’ha habilitat un espai de seguretat de més d’1 metre entre el públic i l’escenari perquè els actors i les actrius. 

 

Una altra de les novetats més importants és que el festival arrenca aquest any deixant de banda a les productores pornogràfiques, que havien format part de l’organització en les passades edicions. Les productores es feien càrrec dels espectacles i des de la direcció de la fira s’ha optat per prescindir d’elles, ja que consideren que la indústria del porno ha d’assumir la seva responsabilitat social, oferir diversitat i no promoure només el porno mainstream que està únicament dirigit a un públic concret. 

Com explica la Noemí Casquet, aquesta edició, com totes les altres, les productores van enviar les seves propostes però no es va veure cap indici de canvi. Per tant, ha estat el Saló qui ha agafat el relleu de l’organització

A més a més, els espectacles gays ja no es fan a una sala concreta sinó que tenen lloc als escenaris principals juntament amb les altres actuacions. 

 

És només el primer dia d’un Saló Eròtic on es preveu que hi passin entre 12 000 i 15 000 persones, superant les xifres de les passades edicions. Un Saló Eròtic amb aires diferents dels anteriors. Un Saló Eròtic que, segons Noemí Casquet, és més “feminista, inclusiu, educatiu, obert, reflexiu i entretingut”. 

Entrevista Noemí Casquet

"Estamos perdiendo la enseñanza a los jóvenes que ya tienen un contacto directo con la sexualidad"

Noemí Casquet, periodista i divulgadora especialitzada en sexologia, ens ho explica tot.

 

Noemí Casquet, periodista i divulgadora especialitzada en sexologia, ens ho explica tot.

ENTREVISTA BEL OLID

Isabel Olid Báez coneguda com Bel Olid, és escriptora, traductora i professora de llengua, literatura, traducció i escriptura creativa. Ha rebut diversos premis literaris, entre ells el Premi Documenta. Des de març de 2015 és la presidenta de l'Associació d'Escriptors en llengua catalana.

 

L’alimentació

del S.XXI

Deixant enrere els aliments ultraprocessats

 

En els últims anys, hem adquirit una dieta elevada en proteïna, sobretot animal, alta en greixos i rica en sucre.

 

Cada vegada és més habitual consumir aliments preparats o precuinats. Per aquest motiu, la dieta sana i sostenible s’està convertint en tot un repte per a la societat del segle XXI.

Si mirem enrere i comparem l'alimentació dels nostres pares o avis amb la nostra alimentació actual, veurem que cada vegada perdem més l'essència de la nostra cultura alimentària, també coneguda com a dieta mediterrània

Tot i això, també han sorgit moviments que han promogut estils de vida saludables, com ara el veganisme o la dieta Realfooding.

 

En els darrers anys, s’ha produït un augment de la conscienciació respecte l’impacte que té el consum de determinats aliments tant en els animals com en el medi ambient.

Per aquest motiu, cada cop més persones s’han sumat a estils de vida alimentaris alternatius als que havien seguit majoritàriament fins ara i, a més, la difusió d’aquests ha estat encara més gran gràcies a Internet i a les xarxes socials.

realFooding

Què és el Realfooding? Existeixen opinions molt diverses envers aquest concepte. Cada vegada són més els estudis que assenyalen als aliments ultraprocessats (no naturals) com a principals culpables del sobrepès, vida sedentària, tot tipus de malalties i fins i tot amb alguns tipus de càncer.

És per això, que el moviment realfooder s’ha vist molt present entre la societat i ha donat peu a múltiples posicionaments, tant a favor com en contra, d’aquesta nova dieta: el Realfooding. 

 

En aquesta notícia podràs conèixer tot el que necessites saber del moviment Realfooder. 

realf.png

En 1h del dia 16 d’octubre de 2019 hem s’han recopilat 419 tuits en relació als hashtags
#ketodiet #realfood #realfooding i #comidareal.

 

A més, també s’han recopilat 409 hashtags
més vinculats als tags inicials del nostre estudi. Alguns dels exemples més destacats són els
següents:
#vegan #healthy #healthylifestyle #feelinggood #govegan #glutenfree #obesity #carnivore ...
entre d’altres.


Si voleu podeu consultar el full de càlcul on es mostren tots els hashtags i usuaris resultants del
nostre estudi.

En relació als resultats del nostre estudi podem observar que hi ha molt tràfic a les xarxes
vinculat al moviment Realfooding
.

Com a conclusió de l’estudi veiem que aquest concepte està vinculat a una qualitat de vida saludable i, a més, observem que se’n deriven altres estils de vida més radicals que van més enllà de la salut i que se segueixen per motius ètics i morals com és el cas del veganisme.

És habitual que, quan parlem de pobresa, l'últim en què pensem sigui a relacionar-ho amb l'obesitat o el sobrepès.

 

Però el cert és que aquest tipus de malnutrició té una gran connexió amb les famílies que tenen menys recursos. I és que menjar bé surt car.

 

Una cistella de la compra amb aliments rics en nutrients com ara el peix, la carn, els llegums, les verdures o fruites fresques incrementa la factura de la compra.

 

D'aquí, que les famílies amb menys recursos hagin de recórrer a productes preparats i ultraprocessats, que són més assequibles, però que també tenen un alt contingut calòric i menor valor nutritiu. 

les famílies amb menys recursos hagin de recórrer a productes preparats i ultraprocessats

empreses i productors

Més mercat, menys supermercat

D’on venen la fruita i la verdura? Per què no s’opta pel producte de proximitat? Com afecta a l’economia local el lloc on comprem els nostres productes?

Promoure la compra d'aliments en els mercats de la teva localitat garanteix una alimentació menys processada, més saludable, més sostenible i beneficiosa amb l'economia alimentària de la teva zona. Al mercat trobaràs aliments de proximitat i frescos: fruites, verdures, carns, peixos, llegums, fruita seca, ous…a diferència dels supermercats, on hi predominen aliments processats i amb molt de sucre i refrescos, entre d’altres productes que a la llarga poden resultar perjudicials per a la nostra salut. 

Si bé és cert que els productes del supermercat són més econòmics, no hem d'oblidar-nos del medi ambient a l'hora de comprar. Quan comprem aliments en el mercat generalment solen ser productes de procedència pròxima, i això és molt important, ja que quan comprem aliments de l'altra part del món no tenim en compte que per a portar-los aquí han d'usar mitjans de transport que estan contaminant el nostre planeta i perjudiquen el medi ambient. 



Promoure la compra d'aliments en els mercats de la teva localitat garanteix una alimentació menys processada

El problema resideix en el fet que estem acostumats a tenir a la nostra disposició qualsevol tipus d’aliment durant tot l’any. Ja no sabem quines són les fruites i verdures de cada temporada, perquè des dels supermercats s’ofereix una gran varietat de productes sigui l’època que sigui. A més, en moltes ocasions comprem aliments d'altres països quan en el nostre també es conreen. Saps que estem menjant kiwis de Nova Zelanda mentres que a Galícia també se’n conreen? Això es deu a què no els donem la importància que tenen o ens fixem més en què són una mica més cars que en la seva qualitat. 

 

Si comprem al mercat, normalment acostumen a ser aliments locals, per la qual cosa aquests diners aniran a parar als nostres agricultors, pescadors, ramaders…D’aquesta manera, estem ajudant al fet que puguin continuar treballant i produint aliments. En els supermercats, generalment els aliments venen d'on més barats els surt comprar-los, per la qual cosa, si continuem anant a comprar a les grans empreses, no estarem ajudant als nostres productors (hacer destacado de esto), i estarem perjudicant l’economia del país. 

si continuem anant a comprar a les grans empreses, no estarem ajudant als nostres productors

L’origen dels aliments del #realfooding

En Pere Joan Alsina és un pagès d’horta ecològica que ven aliments sense tòxics, naturals i de proximitat.
 
Ens explica com funciona la producció ecològica i com és la situació del mercat del realfooding a l’actualitat.

Al reportatge d’aquesta setmana, posem el focus sobre la balança comercial espanyola en el sector alimentari, i per fer-ho, comptem amb l’ajuda de l’economista Jordi Rossell Foixa.

 

També tenim les veus dels comerciants i dels consumidors, que ens mostren com l’aposta pels aliments de proximitat és una tònica a l’alça en el model actual de consum.

el comerç espanyol, a anàlisi:

un model cada cop més proper al realfooding

Per últim, també volem analitzar la procedència de les fruites d’una de les cadenes de supermercats més importants del país.

 

En aquest cas hem escollit Mercadona.

el 65% de la fruita prové d'espanya

dietes i moviments a les xarxes

Avui dia, existeixen múltiples perfils a les xarxes socials en què especialistes en nutrició i dietistes despleguen els seus coneixements i mostren als seus seguidors la seva dieta diària. En aquests perfils no  hi ha lloc pels aliments refinats, tampoc per a l'excés de sucre; només hi ha lloc per al realfooding. 

A Instagram podem trobar diferents comptes que han aconseguit instaurar les seves receptes com a guies perfectes per a poder portar una vida saludable.

l'impacte de carlos ríos

Carlos Ríos, considerat el creador espanyol del Real Fooding, ha aconseguit ser tot un referent en el que és relatiu al menjar saludable.

 

Ríos, des de les xarxes, ha pogut fer-se un lloc amb la seva lluita contra els ultraprocessats i és això el que ens ha portat fins ell, un referent en el menjar real.

Per aquest motiu hem volgut saber quin és el seu  impacte, ja que les xarxes s’han incendiat amb la seva nova aplicació que permet saber si aquells ultraprocessats que veiem als supermercats son bons o més be dolents per al nostre organisme.


D’aquesta manera, amb els diferents gràfics realitzats gràcies a Social Elephants  anem a avaluar els seus perfils a Twitter i Facebook, dues de les xarxes més utilitzades a nivell mundial.


Sols començar veiem com, pràcticament des de totes les perspectives Twitter rep una major afluència de visites que Facebook, i com, poc a poc ha anat fent seus alguns dels tags més utilitzats pels amants del menjar saludable com poden ser #RealFooding o #RealFooder, tot posant-li un toc personal amb #conflictofinterest o #ayzeñó.

Carlos Ríos, amb una gran activitat diària a les xarxes, en les quals sobretot genera comentaris sobre els seus posts i un gran nombre de likes, cosa que fa augmentar, més si cap en seu impacte en la societat.

 

Una societat que, pel que sembla, ja ha sucumbit als seus consells i a la seva nova forma de menjar, afectant, sobretot als menors de 30 anys, creant una consciència saludable que semblava oblidada gràcies al menjar ràpid dels últims anys.
 

Llegenda dels gràfics:

  • Taronja: Twitter de Carlos Rios

  • Lila: Facebook de Carlos Rios

18 preguntes challenge

Per explicar què és el realfooding, cal centrar-se en una part vital de la iniciativa: els i les realfooders, és a dir, les persones que practiquen aquest “estil de vida”.
 
En aquest vídeo coneixerem a l’Anna i la Núria, dues estudiants que segueixen el moviment realfood.
 
Ens explicaran la seva experiència i com viuen el seu dia a dia com a realfooders.

realfooders

 

Carlos Ríos / @carlosriosq

Pioner en el moviment Realfooding, Carlos ha convertit la seva manera de veure l'alimentació en una forma de vida per a milers de persones. El nutricionista defensa el menjar real i denúncia públicament als supermercats que publiciten productes ultraprocessats com si fossin sans.

1,2 milions de seguidors

Font: Europa Press

Ani i Sara / @fit_happy_sisters

Aquestes germanes valencianes sumen més de 400.000 seguidors a Instagram. Es dediquen a viatjar pel món i a captar sumptuosos plats. Les seves publicacions van des de les propostes internacionals fins a menús saludables.

401 mil seguidors

Font: Instagram @fit_happy_sisters

Miriam Pérez / @mirimchef5

Miriam va saltar a la fama després de la seva participació a Masterchef, on va demostrar les seves capacitats culinàries a l'audiència de la televisió pública i va aprofitar la visibilitat per a compartir els seus plats a Internet. Miri, com la coneixen els seus més de 260.000 seguidors, comparteix el seu dia a dia així com receptes divertides i saludables.

263 mil seguidors

Font: Instagram @mirimchef5

Gabriela comparteix amb els seus més de 250.000 seguidors la seva rutina de vida saludable. El perfil d'aquesta influencer està enfocat a la vida sana en tots els seus àmbits, des de l'esport fins al menjar. A més, planeja amb els seus fans cada menú setmanal. Els diumenges es converteixen en una cita indispensable on cuinar al costat d'ella els plats de set dies.

Gabriela Uriarte / @gu_nutricion

259 mil seguidors

Font: Instagram @gu_nutricion

Font: Instagram @midietacojea

Aitor Sánchez / @midietacojea

Aitor recorre el món a la recerca de nous sabors. Els seus viatges, retransmesos amb els seus més de 230.000 seguidors, s'han convertit en el millor guió per al seu menú i en la defensa fèrria d'una dieta saludable encara estant fora de casa. En el seu blog particular desenvolupa els seus projectes sobre el baix consum de sucre i greixos en el menjar del dia a dia.

234 mil seguidors

Urgència climàtica

Crisi ambiental i mobilitat a Barcelona

 

què respira barcelona?

La ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana són les zones més transitades de tot el territori català. Cada dia es produeixen milions de desplaçaments amb vehicles motoritzats i s’hi concentren activitats, com ara l’activitat industrial, l’energètica o la generació d’electricitat, que contribueixen a augmentar la contaminació de la ciutat.

Tot i que no sempre se sobrepassen els nivells fixats per les autoritats, segons l’Ajuntament de Barcelona, la mitjana anual dels contaminants presents a l’aire és superior al nivell de referència marcat per l'OMS.

 

La qualitat de l’aire de la ciutat i la seva àrea metropolitana és un factor directament relacionat amb la contaminació. Durant tot l’any l’Ajuntament de Barcelona realitza anàlisis diaris per garantir que l’aire que respira la població no sigui nociu per a la salut. 

L'aire que respirem està compost per diversos elements contaminants que provenen de diferents orígens. Alguns d’aquests són gasos contaminants com ara l’ozó (O3), el diòxid de sogre (SO2) i, el més comú, diòxid de nitrogen (NO2). 

Diòxid de nitrogen (NO2) a l’aire de Barcelona

Segons l’Ajuntament de Barcelona, el diòxid de nitrogen és un gras irritant imperceptible a simple vista.

 

És un contaminant atmosfèric molt nociu per a la salut, ja que pot provocar disminució del desenvolupament de la funció pulmonar i és un dels causants de bronquitis en nens asmàtics, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Font: l’Ajuntament de Barcelona

L’Ajuntament de Barcelona afirma que el diòxid de nitrogen procedeix de la combustió de vehicles a motor, calefacció i del transport marítim.

 

Es calcula aproximadament que el 60% de NO2 prové del trànsit. Un 13% es genera fora del municipi; un 8,3% prové del sector industrial; un 7,6% procedeix de les activitats vinculades al port; i un 11,1% és generat per altres fonts com ara les calefaccions, combustions, entre altres. 

L’Ajuntament de Barcelona realitza un anàlisis constant per controlar el nivell de NO2 que es troba en l’aire. El següent mapa representa la qualitat de l’aire que hi ha en cada districte de la ciutat.

Segons les dades de l’Agència Europea de Medi Ambient (European Environment Agency) i l’Ajuntament de Barcelona, els districtes que se situen més al nord del municipi tenen una qualitat d’aire millor que les zones del sud.

 

Això és degut a que les emissions que provenen del sector industrial es concentren a la zona de la ciutat més propera a la costa. Per exemple, el NO2 a Sarrià-Sant Gervasi és de 4 µg/m³, quan a Sant Martí és de 21 µg/m³. Per altra banda, és important destacar que l’Eixample (46 µg/m³), el districte que es troba al centre de Barcelona, té una qualitat de l’aire moderada, ja que és la zona més transitada de tota la ciutat.

 

Endemés, destaquem que a la nit la qualitat de l’aire empitjora degut a les emissions que hi ha hagut durant el dia. Les zones més afectades són l’Eixample (58 µg/m³) Sant Martí (44 µg/m³) i Gràcia (44 µg/m³).

Font: l’Agència Europea de Medi Ambient i l’Ajuntament de Barcelona (dades del 6 de novembre de 2019 a les 22h)

Partícules PM10 a l’aire que respirem 

Un dels altres elements contaminants presents a l’aire que respirem els éssers humans són les partícules de pols (PM). Les PM són un indicador representatiu comú de la contaminació de l’aire. Segons dades de l’OMS és el contaminant més nociu per la salut de les persones.

 

Els principals components de les partícules són els sulfats, els nitrats, l’amoníac, el clorur de sodi, el sutge, la pols mineral i l’aigua. Consisteixen en una complexa mescla de partícules sòlides i líquides de substàncies orgàniques i inorgàniques suspeses en l’aire. 

Les partícules amb un diàmetre de 10 microns o menys (PM10) són les més comuns en l’aire de la ciutat de Barcelona. Malgrat ser invisibles als nostres ulls les PM10 floten en l’aire i penetren amb facilitat a l’aparell respiratori i poden allotjar-se profundament en els pulmons.

 

Tot i així, les que tenen un diàmetre de 2,5 microns (PM2,5) encara són més nocives per la salut. Poden travessar la barrera pulmonar i entrar dins del sistema sanguini. Segons l’OMS, l’exposició crònica a partícules contribueix al risc de desenvolupar malalties cardiovascular i respiratòries, com per exemple el càncer de pulmó. 

L’origen de PM10 és variat. Aproximadament un 20,8% d’aquestes partícules és generat pels motors, els pneumàtics i els frens dels vehicles; un 6,4%, s'origina de la resta de sectors; i un 1,5%, prové de l'activitat portuària.


 

La resta procedeix principalment de la pols de les obres i, en alguns casos, dels núvols de pols sahariana. Tot i així, és important destacar que aquestes són més presents quan les temperatures són baixes i el vent no bufa. 

La concentració de contaminants en l’aire, com és el cas de les PM10 o el NO2,  es mesura en micrograms (una milionèsima part d’un gram) per metre cúbic d’aire (µg/m³). D’aquesta manera, la mitjana diària de PM10 són 34,3 µg/m³. 

Durant el dia (de 6:00 a 19:00) la mitjana és de 39,1 µg/m³, en canvi, durant la nit (de 19:00 fins les 6:00) la mitjana és de 27,5 µg/m³. L’últim hora del dia és la franja amb més concentració de partícules a l’aire  (de 19:00 a 24:00, aproximadament) degut a les fortes emissions que hi ha hagut durant el dia. Per aquest motiu, l’acumulació de partícules a primera hora del matí és molt més baixa i hi ha una millor qualitat de l’aire.

Font: l’Ajuntament de Barcelona

Evolució de la qualitat de l’aire a Barcelona (2000-2018)

L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) realitza l’avaluació de la qualitat de l’aire de Barcelona d’acord amb els nivells de referència de l’OMS, que ofereix dades per a seguir un control de l’evolució d’aquesta en els últims anys. 

L’Eixample és el districte més cèntric de la ciutat de Barcelona i, per aquest motiu, la zona de referència per a realitzar l’estudi de l’evolució de la contaminació de l’aire per PM10 i el NO2 al llarg dels últims 16 anys (PM10) i 18 anys (NO2).

Segons l’OMS el nivell de referència de PM10 i el NO2 és de 40 µg/m³, que amb prou feines s’ha aconseguit assolir durant aquest llarg període de temps.

 

Els resultats obtinguts al 2018 per l’ASPB mostren que se segueixen superant els nivells de referències de l’OMS per als contaminants NO2, partícules PM10 i PM2,5, benzè, ozó i benzo(a)pirè i que la població potencialment exposada és del 48% en el cas del NO2 i del 95% en cas de les partícules PM10.

 

Per últim, l’impacte de l’exposició crònica a l’excés de contaminació a suposat, com a mínim, un total 350 de morts prematures a la ciutat de Barcelona. Segons l’ASPB la contaminació de l’aire és el principal risc mediambiental per a la salut.

En definitiva, per combatre la contaminació, l’Ajuntament de Barcelona ha implantat diferents mesures per reduir els contaminants durant tot l’any, que consisteixen en millores en el model urbà, mobilitat i infraestructures.

 

Font: Informe de qualitat de l’aire de Barcelona (ASPB), 2018

Què és la Zona de Baixes Emissions? 

L’Ajuntament de Barcelona implementarà a partir de l’1 de Gener la Zona de Baixes Emissions. De dilluns a divendres en horari laboral els vehicles més contaminants tindran prohibit l’accés a la ciutat.

 

Els experts Guillem López i Haritz Ferran ens comenten què és el que proposa la nova mesura.

Barcelona i la seva àrea metropolitana, en tant que concentren un gran nombre d’activitats econòmiques i socials, són un agent clau en l’emissió de gasos hivernacle i en la consolidació d’un canvi climàtic que amenaça el nostre món.

 

Això implica un esforç col·lectiu, no només institucional, sinó també de tota la societat, en intentar revertir un fenomen que posa en perill la nostra supervivència.

Barcelona:

la necessitat de plantar cara a la urgència climàtica

Barcelona es mou contra el canvi climàtic

Quan parlem de medi ambient i de desenvolupament sostenible és inevitable pensar sobre la mobilitat i, concretament, sobre el transport públic.

 

El transport permet a les persones, independentment del seu nivell socioeconòmic, desplaçar-se ràpid i còmodament per la ciutat.

 

Reduir l’ús de carburant, incorporar autobusos elèctrics o optimitzar el consum d’energia són alguns dels reptes que l’empresa Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) està duent a terme a la Ciutat Comtal. 


foto bus 1.jpg

Segons un estudi de l'ONG Transport and Environment (T&E), Barcelona és la ciutat europea amb més contaminació derivada dels creuers. D’altra banda, segons l'Agència Federal del Medi Ambient alemanya (UBA), el sector de l'aviació és responsable de prop del 2,5% de les emissions de diòxid de carboni (CO₂) a escala mundial.

El port de Barcelona i l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat han dedicat la seva atenció als problemes mediambientals derivats de la seva activitat. Degut a la proximitat de la indústria naviliera i de l’aeroport a les aglomeracions urbanes, entitats com Aena i el port de la Ciutat Comtal han creat plans per millorar la qualitat de l’aire i reduir les emissions contaminants.

Suècia pionera en polítiques contra el canvi climàtic

Tot i que Espanya és el país europeu amb millor valoració per part de la Comissió Europea gràcies al Pla Nacional Integral d’Energia i Clima encara queda molt camí per recórrer per arribar al mateix nivell dels països líders en matèria de polítiques contra el canvi climàtic. 

Barcelona es mou contra el canvi climàtic 

 

Quan parlem de medi ambient i de desenvolupament sostenible és inevitable pensar sobre la mobilitat i, concretament, sobre el transport públic. El transport permet a les persones, independentment del seu nivell socioeconòmic, desplaçar-se ràpid i còmodament per la ciutat. Reduir l’ús de carburant, incorporar autobusos elèctrics o optimitzar el consum d’energia són alguns dels reptes que l’empresa Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) està duent a terme a la Ciutat Comtal

TMB és la denominació comuna de les empreses Ferrocarril Metropolità de Barcelona, S. a., (FMB) i Transports de Barcelona, S. a.,(TB) que gestionen la xarxa de metro i bus per compte de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que és la propietària de la totalitat de les seves accions. La societat Ferrocarril Metropolità de Barcelona, S.a., és la societat dominant del Grup que formula els comptes anuals consolidats. Les empreses de FMB i TB presten servei en l'àmbit de Barcelona i la seva àrea metropolitana, incloses dins del Sistema Tarifari Integrat (STI) de la regió metropolitana de Barcelona, i ho fan de forma totalment coordinada i que empresarialment es realitza compartint estructures corporatives i de gestió. 

 

Com bé explica el tècnic en mobilitat i treballados de l'empresa catalana, Carlos Morillo, TMB com a principal operador de transport públic de Barcelona ofereix dues xarxes regulars de transport (la de bus de superfície i la de metro subterrània) i diversos serveis de transport d'oci. Ambdós estan relacionats, segons ell, amb satisfer les necessitats de mobilitat i fer més còmodes i ràpids els desplaçaments dels ciutadans per motius de treball, compres, oci… També amb oferir un servei públic accessible per tothom juntament amb millorar la qualitat de vida i ambient en l’àrea metropolitana de Barcelona retallant les distàncies entre les diferents ciutats. 

Tot i això, és necessari comprovar, a través d’analitzar la situació del metro i l’autobús, si realment la situació actual de TMB és com la plantegen els professionals de l’empresa i veure si es correspon o no amb la visió que tenen els experts en la matèria i la mateixa societat.

 

D’aquesta manera és inevitable qüestionar-nos fins a quin punt s’estan duent a terme polítiques efectives per lluitar contra el canvi climàtic i, si s’estan exercint, com es milloraran de cara al futur.

morillo, tècnic tmb

MOBILITAT: AUTOBÚS I METRO

El factor més important i que qualsevol ciutat sostenible ha de tenir ben clar i lluitar perquè es pugui desenvolupar d'una manera correcta és la mobilitat. La mobilitat afecta la societat i, per tant al medi ambient, ja que si la gent ha d'utilitzar el cotxe o qualsevol mena de mitjà de transport privat el que estarà provocant serà un augment en la contaminació en comptes d'una reducció favorable.  És, per tant, Barcelona una ciutat que té la mobilitat pública com aspecte clau en la creació d'una ciutat sostenible? Per contestar aquesta pregunta, cal veure quina és la situació, primerament, dels autobusos i després dels metros per apreciar si realment aquest pla és efectiu. 

Tal com explica un conductor d'autobusos de Barcelona, José María Ibarra, la xarxa regular d’autobús estava formada, a partir de l’1 de gener de 2019, per 101 línies amb una longitud d'aproximadament 830 km.

 

A això se li ha de sumar que Transports de Barcelona opera els serveis de Barcelona Bus Turístic i el Tramvia Blau. Un element molt important és que el compromís de TMB amb la sostenibilitat i la millora de qualitat de l’aire fa possible disposar de la flota d’autobusos més neta d’Europa.

 

Com bé explica Ibarra, TMB substitueix cada any els autobusos que han esgotat la seva vida útil de 14-15 anys per d’altres més innovadors i eficients amb l’objectiu de reduir l’emissió de gasos contaminants. Però són només aquestes les polítiques que aplica TMB pel que fa als autobusos?

IBARRA, CONDUCTOR TMB

 “Quan vaig començar a treballar vaig conduir un Pegaso 6038, ara, en canvi, em costa recordar quan ser l’última vegada que vaig conduir un autobús que no fos híbrid”

El canvi d’autobusos és, segons TMB, gràcies al Pla Director de Sostenibilitat. El pla engloba projectes que es porten a terme per “trobar” la màxima eficiència energètica, disminuir l’impacte al medi ambient, millorar la qualitat de l’aire i per reduir les emissions contaminants produïdes pels vehicles i pels mateixos transports públics. Per aquest motiu, és present tant a autobusos com a trens intentant actuar sempre en els mateixos àmbits per tal d’evitar desequilibris entre els mitjans de transports.

 

Segons Carlos Morillo, un dels elements més destacats del Pla i que és una mesura contra contaminació és que des de l’any 2012, els autobusos de Barcelona estan situats en primera posició a Europa pels baixos nivells d’emissions de gasos i partícules nocives per a la salut de les persones. Això és possible gràcies a la utilització del gas natural comprimit i a la instal·lació massiva de filtres anticontaminants. A més a més, també es té com a objectiu delimitar la producció de gasos que generen l’escalfament global a través de la compra de vehicles híbrids i l’electrificació progressiva de la flota. 

Pel que respecta a aquesta mesura, segons TMB dels 1.140 autobusos que formaven part de la flota operativa a principis de l’any 2019, 383 estaven propulsats amb gas natural comprimit (GNC), 309 tenien motor híbrid i 9 eren propulsats amb motor elèctric pur, els quals representen un 61,5% de la flota.

 

Segons el professor del departament de geografia i qüestions ambientals de la UAB, Graham Mortyn, són dades molt positives pel que fa a altres països europeus, tot i que, tenint en compte el gran nombre de desplaçament que té TMB arreu de Barcelona seria necessari augmentar la flota a un 80% com a mínim.  

Els autobusos estan situats en primera posició a Europa pels baixos nivells d'emissions de gasos

Percentatge de vehicles propulsats amb GNC, híbrids i elèctrics

A més a més, l’any 2018 s’ha fet una forta inversió en la renovació de vehicles per continuar ampliant la flota ambiental d’autobusos de TMB.

 

Per exemple, s’han adquirit 127 autobusos nous en 7 lots al llarg de l’any 2018,

71 dels quals són propulsats amb GNC, 42 van amb motor híbrid i 14 corresponen a minibusos amb motor dièsel classificats com a Euro VI-C. Morillo també explica que TMB està fent la substitució d’autobusos dièsel i de gas natural comprimit de primera generació per autobusos híbrids, elèctrics i de gas natural més avançats, amb l’objectiu de reduir les emissions de diòxid de carboni (CO2), causants de l’escalfament global. Amb això, TMB estima que en 4 anys la flota d'autobusos produirà un estalvi de 27.880 tones de CO2, que pujarà a més de 50.500 tones en el còmput ampliat fins als 2023.

 

Un element que està relacionat amb l’anterior i que Pla de TMB té present és la contaminació atmosfèrica i acústica de la ciutat. Segons Mortyn el transport públic contribueix a la reducció de CO2 tot i que és necessari continuar treballant per minimitzar-ho. Per això, segons TMB, és necessari que es continuïn incorporant mapes d’emissions en la presa de decisions pel que fa a la distribució de la flota i la planificació de la xarxa per tal de reduir la contaminació de la ciutat.

Així, els mapes permeten preveure que l’any 2020 hi hagi una reducció, segons Morillo, de 1.091 Kg NOx diaris.

contaminació acústica a barcelona

Un últim factor que té molta importància en l’ús dels autobusos com a vehicles públics és l’ús dels carburants. 

Segons informa TMB, la flota d’autobusos durant l’any 2018 va consumir 16,9 milions de litres de gasoil i 11,2 milions de kg de gas comprimit.

 

Experts en la matèria com Morillo consideren que l’increment del carburant (un 4,5%) es deu al possible augment del nombre de quilòmetres recorreguts juntament amb el notable augment de la flota d’autobusos híbrids amb motor dièsel i elèctric que hi ha hagut en l'últim exercici, ja que com hem vist l’any 2017 hi havia 194 autobusos i actualment 296.

D’aquesta manera, segons TMB, el consum unitari de gasoil de la flota d’autobús s’ha situat en 57,43 litres per cada 100 km recorreguts, la qual cosa ha suposat un descens del 0,9% respecte de l’any anterior.

Mortyn considera que la dada és positiva i que és deguda a un major nombre de quilòmetres recorreguts per la flota de vehicles propulsada amb motor híbrid-dièsel, ja que són més ecològics perquè consumeixen menys carburant que els propulsats únicament amb motor dièsel respecte de l’any 2018.

Per aquest motiu, l’objectiu d’anar reduint el carburant i augmentant el nombre d’autobusos respectant el medi ambient és positiu complint així amb el Pla Director de Sostenibilitat. Això es veu clarament amb una dada oferida per TMB que indica que els autobusos amb motor híbrid-dièsel han recorregut un 47,5% més que anys anteriors gastant menys carburant. 

Consum de la flota per tipus de carburant

Durant els últims anys, s’han implantat diverses accions destinades a millorar l’eficiència en l’ús de l’energia. Com bé explica Graham Mortyn, el metro pot funcionar cada cop més amb electricitat renovable com l’energia solar o les cèl·lules fotovoltaiques.

 

Per tal d’optimitzar el consum d’energia com indica el Pla Director de Sostenibilitat Ambiental, s’han reconfigurat les corbes de tracció del mode de conducció automàtic a les línies L1 i L3 i també s’han instal·lat dos recuperadors d’energia de tracció en frenada, que permeten reduir les pèrdues energètiques.

 

A més a més, s’ha millorat el subministrament elèctric amb la renovació de l’aparellatge de cinc centres transformadors de la línia L2 i, inclús, s’han substituït els fluorescents de les estacions per lluminàries LED, és a dir, per tecnologia de baix consum.  

 

Segons dades oferides per l’oficina de mobilitat de Barcelona, la xarxa de metro de la capital catalana està formada per 8 línies i també pel Funicular de Montjuïc. En total, estem parlant de 121,4 km de xarxa i 158 estacions de metro.

 

Concretament, tres són automàtiques (línies 9/10 Sud, 9/10 Nord i la línia 11) i altres cinc són convencionals. També és important destacar que el 91% de la xarxa de Metro de TMB està adaptada a persones que tinguin problemes de mobilitat reduïda. 


La xarxa de metro requereix un volum de consum elèctric superior a 250 gigawatts hora, que equival a més de 250 mil milions de watts.

 

Tot i que és Barcelona Energia, comercialitzadora elèctrica propietat de l’ajuntament, qui subministra energia neta a tota l’Àrea metropolitana de Barcelona, aquesta energia elèctrica del metro de TMB és proveïda per Naturgy. L’energia és necessària per fer anar els trens del metro, il·luminar les estacions i fer funcionar des dels ascensors i les escales mecàniques fins a les màquines de venda de bitllets, entre altres instal·lacions.

 

El Servei de Medi Ambient de TMB està desenvolupant plans per reduir l’impacte ambiental i així, segons Graham Mortyn, disminuir les emissions de gasos en els ambients urbans, la qual cosa és bastant clau, ja que la vida de les persones està cada vegada més urbanitzada i, encara, ho pot estar més en les pròximes dècades.

 

És per això, que s’ha avançat cap a una transició energètica que ajudi a detenir el canvi climàtic i a reduir les emissions contaminants a l'atmosfera. Entre altres mesures, s’han renovat equips d’aire condicionat amb l’objectiu de retirar el gas R-22 que causa l’efecte hivernacle i s’han instal·lat un total de 22 carregadors elèctric en centres de treball del metro que estan destinats a subministrar energia a les furgonetes elèctriques de la flota auxiliar, que han substituït les antigues de motor dièsel. 

 

A partir d’acords amb diverses administracions com l’ajuntament de Barcelona o l’Agència Catalana de l’Aigua, també s’està aprofitant l’aigua filtrada en la xarxa de metro pel reg de parcs, jardins i horts urbans. Concretament, s’utilitza el 22% del total de l’aigua de la xarxa. El transport metropolità de Barcelona ha implantat criteris d’estalvi del consum d’aigua a les instal·lacions de metro, disposant de sistemes de tractament i reutilització d’aigües dels trens de rentada als tallers. A conseqüència d’això, el consum d’aigua ha estat de 78.810.000 litres segons les últimes xifres de TMB, sent el tercer any consecutiu que es produeix un descens. 

 

TMB es mou, la gent opina 

Un dels fets més destacats del darrer any ha estat el creixement de passatge que hi ha hagut en el conjunt del sistema de tarifes integrat de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM).

 

El nombre d’usuaris transportats ha estat de 1.025 milions, superant així per primer cop el llindar dels 1.000 milions de viatgers i establint un nou màxim històric, segons la memòria corporativa de TMB.

 

Evolució dels viatgers a la xarxa de Bus (amb transports d’Oci)

De la mateixa manera, en la memòria de l’entitat es destaca que el conjunt dels mitjans de Transports Metropolitans de Barcelona ha superat per primer cop els 600 milions de viatgers fet que ha permès assolir, per segon any consecutiu, un nou rècord de passatge amb els 615 milions de persones transportades.

 

Un creixement que, en major proporció, s'ha produït a la xarxa de metro amb un augment de 17,1 milions de viatgers respecte a la xarxa regular d’autobús amb un increment de sis milions d’usuaris. 

Evolució dels viatgers mensuals a la xarxa de Metro

Per contra, pel que fa als transports d’oci hi hagut un descens de viatgers. Els transports d’oci tenen la finalitat d’oferir transport públic als usuaris, sovint turistes, per conèixer la ciutat.

 

En el cas de la ciutat Comtal el formen el Barcelona Bus Turístic, el Tramvia Blau, el funicular i, per últim, el telefèric de Montjuïc. 

 

A aquesta davallada ha contribuït el tancament del servei del Tramvia Blau el mes de febrer per iniciar un pla de modernització de la infraestructura i la caiguda de la demanda del Bus Turístic des del darrer trimestre del 2017, afectada, molt possiblement, per l’atemptat del mes d’agost d’aquell mateix any a la Rambla de Barcelona.

Tanmateix, a partir del segon semestre del 2018 s’ha produït un canvi de tendència i una recuperació del passatge, ja que el nombre d’usuaris ha augmentat un 2,4% respecte del mateix període de l’any anterior, segons la mateixa memòria corporativa de TMB.

El transport públic més utilitzat a Barcelona és el tramvia seguit pel metro.

 

El darrer any, segons dades oferides per TMB un total de 1.472.513 persones al mes van fer servir el tram respecte a les 1.294.763 que van emprar el metro. 

El canvi climàtic, el futur inminent de TMB

Per tal de millorar el servei als més de 1.025 milions d’usuaris transportats segons les últimes dades disponibles, el TMB s’ha fixat una sèrie d’objectius per al futur més pròxim.

 

Principalment, es basaran a mantenir la qualitat i el nivell del servei, garantir una mobilitat sostenible, tant pel medi ambient com per la ciutadania.

A curt termini, es vol millorar l’oferta actual a la xarxa de Metro i Bus, duent a terme les actuacions aprovades per l’ATM en l’elaboració del Pla d’Empresa 2018-2021, i visible a la memòria corporativa de l’any 2018.

Entre les actuacions més destacades trobem; pla de millora de bus, amb la incorporació de 43 autobusos nous en dies feiners a la xarxa en dues fases. Per exemple al setembre del 2018, quan es va augmentar l’oferta de dies feiners amb 21 autobusos més.

 

També s’implantarà un reforç a l’estiu en el trajecte de les línies que porten a les platges de millora de Bus. Així com la posada en servei de la línia 10 Sud de Metro, a Hospitalet de Llobregat, amb l’estació Ciutat de la Justícia, que segons el diari La Vanguardia es preveu que obri en el mes de novembre.

 

A banda de les millores relacionades amb la mobilitat i la freqüència dels horaris, el TMB també vol millorar en l’impacte mediambiental, per això ha establert un Pla per a la inversió en l’electrificació de la flota de Bus actual. El Pla proposa la substitució gradual de la flota actual en autobusos elèctric en el període 2018-2021 i la inversió necessària en infraestructura a les cotxeres i terminals de línia, tal i com s’exposa a la memòria corporativa ja citada anteriorment.

 

A més, el TMB ha preparat els principals objectius pels anys vinents. Aquests estan relacionats amb la qualitat ambiental de l’entorn territorial i, en conseqüència, sobre la salut de la ciutadania. Així ho confirma l’ATM, que ha enllestit la proposta de Pla Directori de Mobilitat 2020 - 2025, on es comenta com serà la mobilitat en els pròxims anys. Durant aquests cinc anys es preveu que hi haurà un total de 86 mesures, amb un cost estimat d’uns 100 milions d’euros.

 

El pla està estructurat en 10 eixos i, segons el mateix document, tracten diversos aspectes rellevants a partir de cinc vessants: una mobilitat més saludable i sostenible, més eficient i productiva, més segura i fiable, més inclusiva i equitativa, i més intel·ligent i digital. A més, el pla comenta que els aspectes ambientals clau s’associen amb el medi ambient, com la qualitat de l’aire i les emissions de gasos amb efecte hivernacle.

 

Pel que fa a la qualitat de l’aire, destaquen els contaminants d’òxid nitrogen (NO2), el material particular en suspensió (PM10) i l’ozó (O3), sent l’àrea més pròxima a Barcelona la que concentra majors nivells de NO2 i PM10. Mentre que les emissions de gasos amb efecte hivernacle i adaptació al canvi climàtic estan relacionades amb afectacions a la xarxa viària, per exemple per pluges intenses, al transport ferroviari, com casos de tall de subministrament elèctric, així com les implicacions econòmiques que comporta -reparació de desperfectes- i la consegüent seguretat.

No obstant això, hi ha un tercer àmbit relacionat i que guarda més importància que els dos anteriors, es tracta de la salut de la població. En termes de NO2, gairebé un terç de la població total de l’àmbit, concretament el 28,93%, es troba exposada a nivells superiors legislats i recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), segons exposa el Pla de Mobilitat. El límit fixat per l’OMS és de 40g/m3.

 

D’aquesta manera, els principals objectius del Pla són: millorar la qualitat de vida, garantir l’accessibilitat de la ciutadania, aconseguir una mobilitat sostenible i millorar la gestió del transport. Uns reptes que, juntament amb els objectius a curt termini, busquen equilibrar la funció del transport públic i els seus efectes al medi ambient i a la societat de la forma més eficient possible.

 

El transport públic a Barcelona fa la seva funció. Hi han dades que ho demostren, opinions que ho sustenten i experts que consideren que anem pel bon camí. Tot i això, cal seguir en la mateixa línia, no ens podem conformar, hem de continuar fent accessible el transport a tothom, utilitzar menys carburant, augmentar la flota d'autobusos elèctrics, millorar el consum d'aigua i respectar, en definitiva, el medi ambient. TMB és, en poques paraules, un referent europeu en tots els àmbits i hem vist exemples que ho mostren, però ens hem de preparar, ve un futur complicat i els temes socials, polítics i econòmics no tindran cabuda si no frenem el canvi climàtic, una situació que Barcelona fa anys que porta combatent, indubtablement.

 

Una mobilitat més saludable i sostenible, més eficient i productiva, més segura i fiable

 

EL PORT I L’AEROPORT SÓN ELS PRINCIPALS AGENTS CONTAMINANTS DE BARCELONA

Segons un estudi de l'ONG Transport and Environment (T&E), Barcelona és la ciutat europea amb més contaminació derivada dels creuers. Les tones de gasos contaminants que emeten a l'atmosfera quan arriben i marxen les naus, però també mentre estan al port amb el motor en marxa, fan que el port de la capital catalana sigui el que concentra més sofre, òxids de nitrogen (NOx) i micropartícules contaminants. Les dades de l’informe Mobilitat i qualitat de l’aire 2018 de la Diputació de Barcelona demostren que la contribució del Port a la contaminació de l’aire l’any 2014 va ser del 13% de les emissions de NOx i del 19% de les de partícules en suspensió (PM10). 

L’UBA assegura que els impactes climàtics del trànsit aeri són de dos a cinc vegades més grans que les meres emissions de CO₂, responsabilitzant al sector aerocomercial del 5% de l'efecte d'hivernacle global. A més, segons informa l’agència, els avions en espera d'autorització per poder aterrar influeixen significativament en els nivells de contaminació i en el mal a la salut dels qui viuen a prop d'un aeroport. Segons dades de l’informe de la Diputació de Barcelona, l’Aeroport de Barcelona-el Prat, situat a 3 km del port, va contribuir l’any 2014 amb el 7% dels NOx i l’1% de les PM10.

 

 Barcelona és la ciutat europea amb més contaminació derivada dels creuers

La Verónica Arcas, graduada en Biologia i estudiant de doctorat a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, ens explica què són aquests compostos químics i com afecten al medi ambient


Verónica, biòloga

UN PLA PER REDUIR LES EMISSIONS DEL PORT

La proximitat dels ports a les aglomeracions urbanes, que són els receptors més sensibles de les afeccions de l'activitat portuària, com la qualitat de l'aire o les molèsties per soroll, ha fet que els grans ports hagin dedicat la seva atenció als problemes mediambientals derivats de la seva activitat. 

Igualment, la indústria naviliera també ha d'adaptar-se a la nova normativa ambiental que afecta els vaixells pel que fa als nous i estrictes límits d'emissió de gasos contaminants en compliment de l'Annex VI del Conveni Marpol, el Conveni Internacional per Prevenir la Contaminació pels Bucs. 

Segons la memòria vigent (2016) del Port de Barcelona, fa anys que s'emprenen actuacions per reduir l’impacte de la seva activitat sobre l’entorn, principalment en la qualitat de l’aire i de les aigües. El seu objectiu principal és vetllar perquè l’activitat que es desenvolupa al port tingui la mínima incidència sobre l’entorn i sobre els recursos energètics.

En aquest context, el Port ha elaborat el Pla de Millora de la Qualitat de l'Aire del Port de Barcelona. Aquest s'emmarca en dos plans d'abast territorial superior aprovats per la Generalitat i per l'Ajuntament de Barcelona: el Pla d'actuació per a la Millora de la Qualitat de l'aire de la Regió Metropolitana - Horitzó 2020 i el Pla de Millora de la Qualitat de l'aire de Barcelona 2015-2018, respectivament. 

Una de les accions més destacables del Pla és la promoció del gas natural liquat (GNL) com a combustible alternatiu al gasoil i el fuel per a vaixells, maquinària de terminal i camions. El GNL redueix un 80% les emissions de NOx i suprimeix totalment les emissions de partícules sòlides en suspensió i d’òxid de sofre.

Una altra actuació és implantar una política de bonificacions ambientals per bonificar el 5% de la taxa dels vaixells (que és el màxim que permet la llei vigent), de manera que s'incentivi l'arribada de ferris, creuers i vaixells de càrrega més nets.

 

En aquest sentit, el Port està negociant per tal d'instar a un canvi en la llei que permeti bonificacions de fins al 40% de la taxa al vaixell per motius mediambientals. 

Amb tot això, cal destacar que el 90% dels creuers que visiten el Port de Barcelona són dièsel-elèctrics, segons dades del Port de Barcelona. La majoria d'aquests creuers són nous (fabricats del 2010 endavant), cosa que garanteix entre un 15 i un 20% menys d'emissions que els vaixells construïts abans de l'any 2000.

El Port està negociant perquè la llei permeti bonificacions de fins al 40% de la taxa al vaixell

AEROPORT DEL PRAT: MESURES A FAVOR DE LA QUALITAT DE L’AIRE

Segons l'informe Informació Ambiental 2015. Aeroport de Barcelona-El Prat, elaborat per l'empresa  de gestió d'aeroports espanyols, Aena; l'aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat té implantat un Sistema de Gestió Mediambiental (SGA) que identifica tots els aspectes que tenen un impacte significatiu en el medi ambient.

 

El SGA d'aquest aeroport és auditat anualment per comprovar que està correctament implementat i és conforme a la norma internacional.

Segons s'explica a l'informe d'Aena citat anteriorment, un aspecte molt important dels aeroports pel que respecta a la contaminació és la qualitat de l'aire.

 

El Departament de Medi Ambient de l'aeroport de Barcelona realitza un seguiment dels nivells de contaminants atmosfèrics en immissió en quatre estacions per controlar la qualitat de l'aire. 

En aquestes estacions es mesuren de manera automàtica les concentracions dels següents contaminants: monòxid de carboni, diòxid de sofre, monòxid i diòxid de nitrogen, ozó i compostos orgànics volàtils. De manera manual, també es duen a terme campanyes de mesurament de partícules i de benzè. Les estacions se situen a l'aeroport i punts estratègics del seu entorn, com les localitats de Gavà, El Prat i Viladecans.

A més, l’aeroport fomenta l'ús responsable de les instal·lacions i equips amb emissió de contaminants a l'atmosfera i executa els programes de reducció d'emissions aplicables a l'aeroport en la reglamentació ambiental vigent derivats de la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) per a l'ampliació de l'aeroport i dels Decrets 226/2006 i 152/2007 de la Generalitat de Catalunya, dirigits a millorar la qualitat de l'aire ambient en els municipis del Baix Llobregat.

A més de les activitats dutes a terme per Aena, l'aeroport de Barcelona-El Prat realitza la vigilància ambiental de totes les activitats desenvolupades per empreses externes. Aquest seguiment es realitza mitjançant el Pla de Vigilància Ambiental (PVA), que és l'instrument documental que tota empresa ha d'emplenar abans de l'inici de l'activitat i en el qual figura tots els incidents relacionats amb el medi ambient. 

Finalment, des del punt de vista de l'eficiència i de l'estalvi energètic, l'aeroport ha anat incorporant mesures i mecanismes de millora.

Tal com afirma l’empresa espanyola d’infraestructures i energies renovables, Acciona, el canvi climàtic no es pot evitar. Tot i això, és possible la reducció dels seus efectes i l’adaptació a les seves conseqüències, és a dir, es pot combatre mitjançant l'aplicació de mesures a petita i gran escala que ajudin a frenar-lo.

 

Per tant, tenint en compte l’impacte mediambiental que tenen el Port i l’Aeroport de Barcelona, és important que s’apliquin i se segueixin els diferents plans per reduir les emissions contaminants. 

Bartoli proposa com a manera de reduir les emissions de NOx, tant al port com a l’aeroport, la renovació dels combustibles que requereixen els vaixells i els vehicles logístics.

Si s’utilitzen combustibles de major qualitat, el motor treballa a menor temperatura i els òxids de nitrogen que generen són inferiors

L'objectiu principal del Pla és establir unes actuacions concretes i específiques que permetin reduir les emissions a l'atmosfera de l'activitat del Port de Barcelona, especialment dels òxids de nitrogen (NOx) i de les partícules en suspensió (PM10). Segons estudis de la Generalitat de Catalunya, suposen entre un 15 y un 20% del total de les emissions de la regió metropolitana de Barcelona. 

El Pla de Millora de la Qualitat de l'Aire del Port de Barcelona consta de 25 accions que es desenvolupen en 53 actuacions i que estan agrupades en 9 eixos.

L’Albert Bartroli, professor del grau de Ciències Ambiental de la UAB, exposa que com més altes són les temperatures en què treballen els motors de combustió, les emissions de gasos són més elevades. Si s’utilitzen combustibles de major qualitat, el motor treballa a menor temperatura i els òxids de nitrogen que generen són inferiors.

 

Segons Bartroli, existeixen altres maneres de minimitzar la formació d’aquests òxids, com els catalitzadors, que actualment s’estan aplicant als cotxes. D’altra banda, les emissions de partícules (PM10) es generen a conseqüència del desgast dels pneumàtics.

HEBES  MEDIA 2020

SECCIONS

SOBRE

NOSALTRES

Universitat Autònoma de Barcelona

Campus de la UAB, Plaça Cívica, 08193

Bellaterra, Barcelona

Facultat de Ciències de la Comunicació

INICI

A FONS

PODCASTS

SITGES

FACT CHECK

TEMP. ANTERIORS

CONTACTE

QUI SOM?

SEGUEIX-NOS!

  • Twitter Icono blanco
  • Blanco Icono de YouTube
  • Blanco Icono de Instagram
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now