Ludopatia

Molt més que perdre diners

entrevista a carles martínez: Sales de joc a l’abast de menors

Avui hem parlat amb Carles Martínez Ollé que ens ha explicat com va superar la seva addicció al joc. Hem recorregut les zones de la ciutat que més transitava quan estava enganxat al joc i, finalment, hem realitzat l’entrevista en el lloc on ara se sent més còmode: la Plaça Universitat, que ara és el seu lloc de treball.

Carles s’ha obert i ens ha explicat la seva història i tot el recorregut que ha hagut seguit per poder ser qui és avui dia.

Carles Martínez, de vint anys, acaba d’iniciar els seus estudis de màrqueting, però porta treballant en una empresa dedicada al face to face des de fa dos anys, on ja ha aconseguit ser-ne el gerent. Malgrat el seu èxit actual, el camí que l’ha dut fins aquí no ha sigut fàcil. Quan només tenia dotze anys va morir el seu avi, qui havia sigut una persona molt important per a ell, provocant que ell veiés en el joc un refugi.

Des de petit, Carles havia anat amb el seu avi a jugar a les típiques màquines escurabutxaques i, fins i tot, a la ruleta. Per això, amb la mort del seu avi va veure el joc més a prop que mai, per a ell, era com sentir el seu avi al seu costat. En un primer moment, només estava interessat en les màquines, però poc a poc, quant més augmentava la seva addicció més gran era la seva necessitat d’apostar. D’aquesta manera, el que va començar sent un simple joc en un bar del barri del seu poble, Franqueses del Vallès a La Garriga, es va convertir en una necessitat. A tot això, ell només tenia catorze anys.

Que fos menor d’edat no va ser pas un impediment per a ell. Les cases d’apostes que havia visitat amb el seu avi continuaven obrint-li les portes i, tal i com ens ha assegurat, els llocs que freqüentava a Granollers no seguien massa la normativa que impedeix l’accés als menors, cosa que va facilitar la seva addicció.

La seva família, encara que seguia els passos del fill molt preocupats, intentaven donar-li la llibertat perquè pogués resoldre el problema per a si sol. Però el problema, més que resoldre’s s’agreujava i, Carles cada cop necessitava més el pòquer, una addicció que va anar adquirint conforme s’anava professionalitzant la seva malaltia.

Tres anys després, la seva parella d’aleshores no va poder més i va decidir enfrontar-se al problema de cara. Ella, juntament amb la família de Carles, li van fer veure que necessitava ajuda, motiu pel qual va començar teràpia amb un professional a la ciutat de Barcelona. Carles admet que aquesta ajuda va arribar massa tard, ja que el tractament psicològic l’hauria d’haver començat just quan va morir el seu avi i no quan es trobava en el punt més àlgid de la seva addicció.

Encara que, com explica Carles, la teràpia va fer que es recuperés molt ràpidament un dissabte qualsevol amb els seus amics va fer que s’adonés de que necessitava més ajuda. En aquest moment, els problemes de Carles no només tenien a veure amb el joc, sinó que també arrossegava traumes derivats del bullying que va patir quan anava a l’escola, més la seva addicció a les drogues.

En aquest moment, Carles superat per la pressió va decidir que havia arribat el moment de canviar la seva vida. Quan recorda les persones que van estar al seu costat no pot evitar constatar que la seva ja exparella és per a ell el seu àngel de la guarda, ja que si no hagués sigut per ella, igual que per la seva família, no ho hagués pogut superar.

 

Després de dos anys, quan pensa en el que va passar no pot evitar sentir-se avergonyit sobretot pels seus pares, ja que els diners que invertia en el joc eren seus. A més, vist des de la distància sap que aquella no era bona forma d’afrontar un problema com la mort del seu avi i, ara, si trobés a algú en la mateixa situació li diria, encara que sembli un tòpic: “demana ajuda”.

Ara Carles està totalment recuperat i, fins i tot, ha pogut tornar a una sala de joc, tot i que reconeix el perill que li suposa entrar-hi. A més, els problemes del passat que el van acompanyar en la seva addicció al joc: el bullying i la droga, els ha deixat enrere, sempre tenint en compte les conseqüències que sempre tindrà per aquets petits traumes.

l'entrevista en imatges

EXPLORA

CASES D'APOSTES I JOCS D'ATZAR

- Història d'un ludòpata

- Els tipsters, especialistes que viuen de les apostes

-  Crònica d’una tarda de joc i addicció

EXPERTS

- El vessant clínic de la ludopatía

- Les ludopaties normalitzades

MENORS, ADULTS JOVES I APOSTES

- La ludopatia, cada cop més present entre els joves

HEBES WEB-04.png

HEBES MEDIA 2019

Universitat Autònoma de Barcelona

Qui som

  • Twitter Icono blanco
  • Blanco Icono de YouTube
  • Blanco Icono de Instagram
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now