La passió de Sitges

Entre pel·lícula i pel·lícula l'afluència de gent envaeix el Melià Sitges: s'entreveu en les expressions facials aquella devoció d'un grup de fidels en un Via Crucis el qual, en aquest cas, tindrà com a destí final l'Auditori. L'emblemàtic hotel garrafenc és l'escollit per acollir les projeccions més esperades de la 52a edició del Sitges Film Festival, que ha tingut el seu inici el 3 d'octubre. Una data insígnia —també per als fans d'un film de culte com és "mean girls"— que dona inici al pelegrinatge de milers de friquis a la seva gran litúrgia anual. I no, aquí el terme friqui no és despectiu. Aquí es llueix amb orgull.
 

Que el cinema fantàstic és la bandera d'aquest festival no és un dubte. Que l'ambient, els espectadors i fins i tot les persones que hi treballen tenen interioritzat el concepte, tampoc hi ha dubte. Queda demostrat quan després d'una sèrie de comentaris aleatoris en veu alta per part del públic i ovacions espontànies, una dona es corona com a guanyadora del moment surrealista de la jornada quan crida a tot pulmó "Visca Puigdemont", i, evidentment, provoca una gran rialla generalitzada. L'anècdota dona el tret de sortida a la primera projecció d'una de les candidates a millor pel·lícula: Bloodline, d'Henry Jacobson.  

"L'auditori del Melià és ara mateix una sagristia i els espectadors viuen l'eucaristia que tant esperaven."

El que a primera vista pot semblar rauxa gratuïta d'un públic eufòric, adquireix un sentit quan, després d'uns minuts de suspens, arriba el primer coll degollat explícitament. Gresca total per als fans, que arrenquen en l'èxtasi més profund des que han trepitjat la sala. Tot té un per què. L'auditori del Melià és ara mateix una sagristia i els espectadors viuen l'eucaristia que tant esperaven.

Igual que cada reacció dels fidels espectadors té un sentit —gairebé ritual— adaptat a cada moment que es viu a la sala, la violència durant el llargmetratge de Jacobson va adquirint sentit a mesura que avancen els minuts. El que al principi pot semblar un assassí en sèrie que mata per plaer, es va configurant en un home que reflecteix a través dels seus impulsos més psicopàtics el seu ideal de justícia. I així és com cada cop que el protagonista signa una escena —més semblant al gore que al terror de sèrie B— on creu estar més a prop de la seva redempció, el públic esclata en una mena d'alliberament d'emocions en el que sembla ser una experiència catàrtica col·lectiva.

HEBES  MEDIA 2020

Universitat Autònoma de Barcelona

Campus de la UAB, Plaça Cívica, 08193 Bellaterra, Barcelona

Facultat de Ciències de la Comunicació

Segueix-nos!

  • Twitter Icono blanco
  • Blanco Icono de YouTube
  • Blanco Icono de Instagram
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now