LA CONCEPCIÓ DE L'AMOR

 

El significat de l'amor per a diferents generacions

Per Sara Aguilera

11 de desembre de 2020

Persones de diferents edats ens mostren la seva visió sobre el concepte i sobre l'amor de parella. El terme presenta una gran varietat de definicions i cada persona li atorga un valor particular en la seva vida. Parlem, per tant, d'una visió majoritària o d'un canvi generacional en la interpretació del que és l'amor?

 

Recull audiovisual de la concepció de l'amor. Elaborat per Sara Aguilera.

 

 

relacions amoroses

“És quelcom instintiu, però també hi ha part que s'ha construït socialment"

La concepció de què és l'amor, sobretot en les relacions en "parella", ha canviat en les últimes dècades. Com s'enfronta la gent a les relacions i el tipus que hi ha, també ho ha fet

Per Andrea Hernádez i Albert Pallé

11 de desembre de 2020

La monogàmia és la norma social en general pel que fa a les relacions romàntiques en els països occidentals. Però no sempre ha estat així ni ho és a totes les societats actuals. Els humans prehistòrics, segons la Universitat de Waterloo, eren poliamorosos, però la pressió social i l'aparició de les ITS van conduir cap a una societat monògama. Actualment, segons l’antropòleg P.M. Murdock, de 849 societats estudiades, 708 permeten la poligàmia.   

 

De 849 societats estudiades, 708 permeten la poligàmia - P.M. Murdock

 

El canvi de paradigma en la concepció de les relacions 

Amb el pas de les generacions, la visió de què és l'amor s'ha distanciat i s'ha obert a altes possibilitats. Hem parlat amb gent que viu, ha viscut o segurament visqui què és l’amor. La Izarbe Mujika, una jove de 20 anys, ho planteja com una construcció social, un sentiment bonic, però també tòxic i danyí. La mateixa paraula, la Maria del Mar Villar, de 49 anys, la defineix com "la barreja de paciència, comunicació, passió, estima...tot allò que t’envaeix quan veus a la persona que estimes". Un canvi de paradigma en les relacions que ens porta a replantejar la visió d'amor romàntic que tenim.

 

Font de la informació: Institut de política familiar

 

Hi ha un punt d'inflexió en aquest sentit, en la forma de viure l'amor o una relació, però les ànsies d'estimar i ser estimat, es mantenen. Què més pot explicar, sinó, les aplicacions per trobar parella, la voluntat per mantenir una relació a distància tot i els hàndicaps o que el percentatge de gent soltera (36%), tot i que ha crescut, segueix sent menor al dels qui en tenen una (o diverses).

 

El percentatge de gent soltera (36%) és menor al percentatge de gent que té parella

 

Les persones seguim tenint parella, però de quina forma? El canvi més gran ha estat deixar de creure únicament en una relació monògama. Les parelles s'han obert a més possibilitats, les dues opcions més recurrents són el poliamor i les relacions obertes.

 

 S’ha deixat de creure únicament en una relació monògama

 

El poliamor és la visió més allunyada de la monogàmia i és quan una parella decideix tenir més d'una relació sexoafectiva, que involucri tant sexe com sentiments romàntics. En canvi, les relacions obertes estableixen una parella sentimental única. La diferència amb una relació tancada és que els membres estan obertes a mantenir relacions sexuals amb gent externa a la parella, sense involucrar una relació afectiva amb els tercers. Els qui han tingut una relació oberta tenen clar, això sí, que no són per a tothom. 

 

No són relacions fetes per a tothom i és que seguim en una societat en el que el més comú és mantenir una relació tancada i tradicional. Un exemple d'això és la Carmen Fría, ella es va casar fa poc, amb 22 anys, amb el Joan, al qui considera l'amor de la seva vida. Ho van fer per qüestions religioses i empesos per voler tenir una vida conjunta com més aviat millor, ara ja tenen una casa i una filla en comú.

 

D'aquesta manera, el vano de possibilitats s'ha obert. Hi ha nous tipus de relacions que s'obren a totes les definicions d'amor. I a la pregunta, "què serà de les relacions en un futur", és quelcom que no es pot endevinar, fa segles érem animals poliamorosos, després monògams i ara tornem a obrir les relacions. Però el que està clar al parlar amb la Izarbe i la Maria del Mar, és que la comunicació segueix sent una base en les relacions.

 

 

PODCAST

Literatura i formats audiovisuals: representació idealitzada de l'amor?

Per Sara Bosch, Jordi Cardero i Ana Eguren

11 de desembre de 2020

L’amor, d’alguna o altra forma, sempre és present a les nostres vides. L’amor platònic va ser un dels primers intents a intentar explicar-lo. Des d’aleshores, el món de l’art, que no és més que la representació d’idees, també ha anat incorporant definicions particulars. Hi ha centenars de cançons que parlen d’aquella persona que ens agrada, o d’una persona que va marxar, però que la nostra memòria ha retingut. Centenars de pel·lícules que segueixen el mateix discurs. Inclús la televisió d’avui dia tracta de donar una mostra de com l’entenem. 

 

Però la realitat és que cada persona pot tenir una visió i percepció diferent de què entenem per amor. Tant per cultura, com per experiència pròpia. Volem que ens acompanyeu a fer un viatge a través del temps, dels llibres i de les pantalles per descobrir diferents formes d’amor. Des de la literatura clàssica amb La Celestina fins a realities shows contemporanis com La isla de las Tentaciones. Tots tenen una forma diferent de veure i entendre l’amor. I totes són vàlides.

Respresentacions de l'amorPer Sara Bosch, Jordi Cardero i Ana Eguren
00:00 / 28:23

Hi ha teories que diuen que Spike Jonze respon amb Her, deu anys més tard, a la mirada sobre el matrimoni que va tenir amb Sofia Coppola i que aquesta va mostrar a Lost in Translation. Més enllà del missatge, aquests són alguns dels plans pràcticament idèntics de les dues pel·lícules. 

IMG-20191002-WA0020-01-1024x343.jpeg

Her (dalt) i Lost in Translation (baix); Una mateixa historia d'amor amb dues mirades diferents. Font: Cinescopia

 

 

DRET LGTB

No deixar adoptar o casar-se, dos exemples d’homofòbia al sistema

A 72 països ser homosexual és un delicte, solament a 30 països és legal el matrimoni entre persones del mateix sexe i a 29 l’adopció homoparental

Per Andrea Hernádez i Albert Pallé

11 de desembre de 2020

La discriminació i violència per motius d’orientació sexual o identitat de gènere es troben, encara, estesos i normalitzats en l’àmbit social, en general. Segons la European Union Agency for Fundamental Rights, el 47% de les persones enquestades va reconèixer haver sentit discriminació o assetjament per raó de la seva identitat de gènere o orientació sexual.

 

Per parlar d’aquestes xifres cal, abans, ressaltar la lluita en la qual segueixen implicades totes les persones del col·lectiu a les quals se'ls hi segueixen negant drets. És, de fet, des d’unions de gais, lesbianes, bisexuals i transgènere, com la CCOO, que es denuncien aquestes vulneracions, amb violència física i també institucional. Totes elles, com s’exposa en aquesta mateixa plataforma, vulneren l’article 10 de la Constitució Espanyola que defensa la dignitat humana, així com l’article 1 de la Declaració Universal de Drets Humans

 

La violència que està castigada al Codi Civil és la directa com la física o el discurs d’odi. Però la cara oculta de la violència cap al col·lectiu LGTBI, de l’Observatori contra l'homofòbia, també ens presenta la violència indirecta. Una que la llei no castiga, però de la qual en pateix les conseqüències el col·lectiu.

 

A la violència indirecta es troba la institucional o administrativa i és que l’homofòbia també està al sistema, va des de l’àmbit de la salut, el laboral o la religió. L’administració, com exposa ACNUR, segueix estant en contra del col·lectiu en moltes ocasions. 

 

 L’administració segueix estant en contra del col·lectiu en moltes ocasions

 

La llei segueix condemnant l’homosexualitat o la identitat de gènere. No és novetat que a molts països es castiga penalment o amb pena de mort les relacions entre persones del mateix sexe i és que, segons dades de l’Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersexuals (ILGA), ser homosexual és il·legal a 72 països (Arabia Saudí, Egipte Marroc, etc). Altres no ho castiguen, però mostren segregació envers una part de la societat, la que es surt del cànon cisheteropatriarcal. De fet, sols a 30 països del món és legal el matrimoni entre persones del mateix sexe.

 

També és violència els hàndicaps o impossibilitat a què s’enfronten les persones del col·lectiu LGBT a l’hora d’adoptar. Només a 29 països, entre els quals es troba Espanya, l’adopció homoparental de forma conjunta està regulada per llei

 

Únicament a 29 països l’adopció homoparental de forma conjunta està regulada per llei

 

Espanya, per exemple, és un dels països on l’adopció de pares homoparentals és apta a tot el territori. La Federación Española de Sociedades de Sexologia afirma que l’homosexualitat no pot ser argument suficient per negar l’adopció. De fet, l’adopció per part de famílies homoparentals és legal des de 2005, quan es va modificar el Codi Civil “en matèria del matrimoni homosexual i el desenvolupament dels drets que comporta una unió matrimonial, com el dret a l’adopció”. 

 

Aquesta no és la realitat de molts altres estats on no és legal o ho és per zones. Hi ha els qui permeten l’adopció per part d’un membre de la parella, desmereix la relació, ja que això no succeeix en parelles cishetero. A més, països com Rússia, han posat més dificultats a les famílies LGBT a l’hora de fer els tràmits, ni tan sols de forma separada, exposa Jesús de la Asociación de Països LGTBI, de Galehi. Estats com el de Romania o Mauritània ni tan sols contemplen aquesta possibilitat.

 

És preocupant, també, l’opinió pública que hi ha entorn les adopcions fetes per part del col·lectiu LGBT. Inclús en països on és possible que persones del mateix sexe adoptin, és majoritària la població que està d’acord, però no hi ha massa diferència amb el percentatge que hi està en contra. 

 

Un dels més sorprenents és el cas d’Àustria, on tot i ser legal, el 48% de la població està en contra i el 46% a favor, mentre que un 6% no contesta. A França, tot i que el vot a favor és majoritari, tan sols ho és per 7 punts.

 

Font: Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersexuals (ILGA)

 

 

Per tant, com defensa La Fundación Damas de Hierro, fan falta polítiques públiques que realment garanteixin la inclusió i l’exercici ple de drets de la comunitat LGBT.