LA FAKE NEW DE LA SETMANA

La vacuna de la Universitat d'Oxford i AstraZeneca contra la Covid-19 no conté cèl·lules d'un fetus avortat

La Universitat d'Oxford sosté que la injecció tindria una eficàcia del 70%

Vaccine Covid.jpg

Pots de vacunes contra el coronavirus. Font: Unsplash

Per Alina Bussif

11 de desembre de 2020

S’ha viralitzat un vídeo a les xarxes socials on s’afirma que la vacuna experimental de la farmacèutica AstraZeneca i la Universitat d’Oxford s’ha creat a partir de cèl·lules de fetus avortats. Aquest vídeo, que ja ha sigut eliminat de les xarxes, mostrava una successió d’imatges narrada per una veu de fons en anglès. Aquesta veu pertany a una persona anònima que no s’ha identificat en cap moment i afirmava que: “aquesta vacuna de la Covid-19 de la qual tothom diu que salvarà el món, conté el teixit pulmonar d’un fetus avortat varo i caucàsic de catorze setmanes”.

Aquesta afirmació és completament falsa. En l’àmbit de la investigació no s’utilitzen les cèl·lules originals d’un fetus avortat, però sí el seu cultiu. I és cert que algunes vacunes aprofiten les cèl·lules derivades de determinats fetus avortats especials que es conserven des de fa dècades. La vacuna de la Universitat d’Oxford i AstraZeneca és un d’aquests casos. És a dir, utilitza cèl·lules que s’han creat superficialment a partir d’un fetus avortat, però no la cèl·lula avortada en si.

La vacuna utilitza cèl·lules que s’han creat superficialment a partir d’un fetus avortat

Durant aquest vídeo, surt una imatge del suposat envàs de la vacuna AstraZeneca. No se sap si la imatge d’aquest envàs és real, ja que AstraZeneca no ha realitzat cap declaració sobre aquesta fotografia. En aquesta imatge posa que el nom de la vacuna és ChAsOx1. A partir d’aquest nom, el narrador del vídeo indaga a internet i mostra una sèrie de prepublicacions científiques del Research Square, on es recullen informes científics que no han sigut validats per professionals de la ciència independents a l’estudi en qüestió. En una d’aquestes prepublicacions, el narrador subratlla un text on suposadament apareix el terme “MRC-5”.

És a dir, el text en el qual es basa el vídeo per a justificar aquesta falsedat presenta dos problemes. El primer és que esdevé d’un informe del Research Square i, això vol dir que la seva informació no ha sigut verificada per especialistes externs. I segon, no se sap el context exacte en el qual es menciona el MRC-5 en el text, ja que en cap moment s’indica quin és el títol d’aquest informe.

Seguidament, en el vídeo apareix la definició d’aquest terme a Viquipèdia on posa que “MRC-5 és una línia de cultiu de cèl·lules desenvolupades originalment a partir del teixit pulmonar d’un fetus varo caucàsic avortat de catorze setmanes d’edat”. Finalment, el narrador del vídeo concloïa que per a elaborar la vacuna d’AstraZeneca i de la Universitat d’Oxford s’ha utilitzat cèl·lules d’un fetus avortat.

És cert que les cèl·lules MRC-5 provenen d’un fetus avortat a la setmana 14 per causes mèdiques l’any 1966, però des de la mateixa farmacèutica AstraZeneca han desmentit que aquest cultiu cel·lular sigui un dels components de la seva vacuna. La Universitat d’Oxford va anunciar a una roda de premsa, el 23 de novembre, que la seva vacuna experimental contra la Covid-19 té una eficàcia del 70%, i segons els resultats preliminars que van presentar, aquesta eficàcia podria arribar a ser del 90% si s’augmenta la dosis.

La vacuna experimental contra la Covid-19 té una eficàcia del 70%

Aquesta vacuna anomenada ChAdOx1 utilitza un virus lleu derivat d’un refredat dels primats no humans i se li inserta el SARS-CoV-2 a l’ARN. D’aquesta manera, es reprodueix només la proteïna de la Covid-19 i no el coronavirus complet. I les cèl·lules que se li han introduït no són les MRC-5, que procedeixen d’un fetus avortat a la setmana 14 al 1966, sinó que són cèl·lules derivades, no les originals, de l’HEK-293 d’un fetus avortat legalment en el 1973.

En realitat, aquests rumors sobre la utilització d’avortaments per a fer vacunes contra la Covid-19 s’han viralitzat durant els últims dies, però ja s’estaven propagant des del juny passat per part de l’església. Concretament, el 14 de juny, el cardenal arquebisbe de València, Antonio Cañizares, es va pronunciar en contra d’aquestes vacunes fent la següent afirmació a partir del minut 54:08: “Perquè el dimoni existeix en plena pandèmia, intentant portar a terme investigacions per a les vacunes i per a les curacions. Ens trobem amb la dolorosíssima notícia de què una de les vacunes es fabrica a base de cèl·lules de fetus avortats. Així de clar. I això és inhumà, això és cruel i davant d’això no podem alabar-ho ni beneir-ho, tot el contrari”. Com ja s’ha esmentat anteriorment, les investigacions i vacunes utilitzen cèl·lules derivades d’aquestes i no les originals.

Aquesta afirmació falsa no és l’única que ha sorgit durant tots aquests mesos de pandèmia. Per això, des de la secció de Fact-Check es volen aclarir més falsedats sobre les vacunes contra el coronavirus a través de la següent presentació:

Presentació d'elaboració pròpia per Alina Bussif

Quines vacunes experimentals contra la Covid-19 existeixen?

Fins al dia d’avui hi ha uns 200 candidats de vacuna contra el coronavirus als assajos clínics. Aquestes vacunes han de complir tres objectius principals: demostrar que són segures, provar que activen el sistema immunitari humà i comprovar la seva eficàcia. Cada un d’aquests objectius forma part d’una fase, per tant, totes les vacunes han de passar per tres fases. Actualment, hi ha 9 vacunes que es troben a la fase 3, segons les informacions proporcionades pel National Geographic. És a dir, són 9 possibles vacunes que podrien salvar el món d’aquesta pandèmia i es presenten en la següent infografia.

Infografia d'elaboració pròpia per Alina Bussif. Font: National Geographic