Educació
Finançament i qualitat
Pandèmia: qualitat i preus
Propostes d'educació 2017
qualitat i diners.png
educacio .png
propostes.png

L’accés a l’educació pública , una preocupació pels joves catalans

 

Les dades ratifiquen  l'augment dels preus de les matrícules universitàries en els últims vint anys, i la pandèmia deixa al descobert la qualitat del sistema educatiu català

Per Ana Eguren

22 de gener de 2021

Va ser l’any 1982 quan un grup de pares i mares de Santa Coloma de Gramenet va iniciar una mobilització per tal de reivindicar el català com a llengua vehicular a les escoles. Per llavors, el partit de Convergència era partidari d'una segregació dels alumnes en funció de la llengua. Gairebé trenta anys després, es podria considerar que l’educació encara està segregada, no per qüestions lingüístiques, sinó per la renda familiar, a causa de l’augment de preus en el sistema educatiu català  que fa d’obstacle a la possibilitat d’una educació veritablement pública.

Encara hi ha reptes, un d’ells lluitar per una educació digna a l’abast de tothom. Des de l’enquesta realitzada per l’equip d’Hebes Media es qüestiona quines necessitats socials dels joves haurien d’estar reforçades en les propostes electorals dels partits polítics. El punt de partida i la motivació de l’enquesta era identificar les tendències polítiques i els temes que més amoïnen al jovent.  El 72,3% dels joves enquestats van indicar que l’educació i el seu finançament és la seva principal preocupació, per sobre d’altres com l’habitatge, o el treball de qualitat. Així mateix, el 14% dels joves  va identificar el sistema educatiu com el factor amb més pes per decidir el seu vot en les properes eleccions. La preocupació creixent pel sistema acadèmic està marcat per factors com els preus dels estudis universitaris i la seva qualitat.

Els preus de l’ensenyament públic

A Catalunya, des del curs 2001-02, els preus de les matrícules dels graus universitaris públics han patit un augment del 89,5%, segons l’estudi de l’Observatori del Sistema Universitari. El preu del grau màxim a Catalunya va passar de 1.423€ l’any 2011, a 2.371€ l’any 2019, suposant així un augment del 66,6%. A banda dels crèdits, la matricula comporta el pagament d’una taxa de matriculació, establerta per la comunitat autònoma.

Catalunya és la comunitat que té els preus dels graus universitaris més alts

Les dades confirmen que Catalunya esdevé la comunitat amb els preus dels graus universitaris  més alts. En el curs 2019-20 es registra que el preu mínim de la primera matrícula a Catalunya va ser de 1.512€ i el màxim 2.372€. Per contra, a Andalusia el màxim i mínim va ser de 757€.

Font de les dades: Observatori del Sistema Universitari

Infografia d'elaboració pròpia creada per Ana Eguren

Però a banda de les diferències entre comunitats autònomes dins de Catalunya es poden identificar notables salts econòmics quant al cost dels diferents graus de les universitats públiques. En el cas de la Universitat Autònoma de Barcelona, les matrícules de graus com Periodisme o Medicina ascendeixen a més de dos mil euros, sent una xifra de 2.146€ i 2.371€ respectivament, en el curs 2020-21, sense incloure les taxes. En contrast, el mateix curs, graus com Història o Educació Primària compten amb matrícules amb un cost de 1.516€ ambos casos.

En el curs 2020-2021 el preu de les matrícules de grau i màster s’ha reduït en un 30%, tant en primera matrícula com en les successives. Però, ‘encara hi ha un endarreriment en el sistema de finançament de la universitat pública catalana’, així és com ho explica l’Alba Besora, estudiant d’Educació Primària Bilingüe a la Universitat de Lleida. Ella, com a jove, defensa una universitat veritablement pública, que no faci als alumnes abandonar els estudis pel fet de no poder costejar-los.

La qualitat de la docència al descobert

Amb l’arribada del gener hi ha al calendari un esdeveniment que arrossega a milers de persones: els exàmens universitaris de final de semestre. A Catalunya, des del mes d’octubre de 2020 la docència telemàtica és obligatòria a les universitats públiques, exceptuant les pràctiques i les activitats d’investigació. Aquesta restricció, emesa per la Generalitat, va ser impulsada per garantir una docència segura i frenar el creixement exponencial de contagis.

La decisió de l'avaluació presencial ha fet que organitzacions i sindicats d’estudiants formalitzin queixes

Gairebé tres mesos després, Alba Vergés, consellera de Salut de la Generalitat, va anunciar; ‘Les universitats faran exàmens presencials, que s’han de fer amb les mesures conegudes’. Davant aquesta decisió, s’han formalitzat queixes per part d’organitzacions i sindicats d’estudiants expressant un total desacord amb la presencialitat de les proves d’avaluació.

L’Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) va demanar a la Generalitat que ‘reconsideri i rectifiqui’ la decisió, ja que esmenten que està dotada d’improvisació i això és inadmissible per part de l’administració pública. D’altra banda, Anna Caula, portaveu del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ha esmentat que la manca de recursos impedeix garantir les universitats com un espai segur davant el virus.

‘Aquesta situació ha deixat en descobert la qualitat del sistema educatiu, cal un replantejament’

L’Alba Besora, com a estudiant universitària, s’ha vist afectada per aquesta decisió: ‘estudiants ens hem queixat i no ha canviat res’, diu. No és la pandèmia que ha deteriorat la qualitat de l’ensenyament, si no tal com apunta la jove, aquesta situació ha deixat en descobert la qualitat del sistema educatiu. Esmenta que des de el seu punt de vista, cal un replantejament del sistema d’avaluació, que no sigui únicament memorístic i sigui compatible amb les proves en línia.

Es podria fer un recull doncs, de la preocupació dels joves per les xifres que mostren un alt creixement dels preus de matriculació de les universitats públiques catalanes. Això fa plantejar, doncs, si hi ha relació entre l’augment del cost del sistema acadèmic  i la qualitat educativa. L’opinió del jovent català, com l’Alba Besora, apunta que la qualitat del sistema no està a l’altura de les altes xifres que marquen els rebuts de les matrícules any rere any.

 

La pandèmia posa en evidència la qualitat del sistema educatiu

La qualitat de l'educació que rebem també posa en el focus, de nou, el preu de les matrícules universitàries 

Fet per Judit Cañizares, Laia Bertran i Ona Bachrach

 

S'han complert les Propostes de les eleccions autonòmiques del 2017 en l'àmbit educatiu?

Per Alina Bussif

22 de gener de 2021

Les eleccions del 2021 compten amb propostes interessants en l’àmbit educatiu. Però abans de decidir quins són els partits polítics que es preocupen més per l’educació juvenil, cal tornar-se a mirar les Propostes de les eleccions autonòmiques anteriors. Les Propostes del 2017 van ser influenciades per la idealització d’una possible República Catalana i els partits polítics de caire independentista proposaven una major inserció de la llengua catalana a l’educació. En canvi, els partits no independentistes apostaven per oferir propostes sobre la millora del trilingüisme entre el català, castellà i anglès.

Des d’Hebes Media s’ha considerat adient proporcionar als lectors unes quantes dades sobre quines propostes del 2017 s’han complert durant aquests quatre anys, i quines propostes no han tingut cap seguiment. Per això, la secció de Fact-check proporciona la següent infografia sobre les propostes dels tres partits més votats a les eleccions anteriors: Ciutadans, Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya.

Infografia d'elaboració pròpia creada per Alina Bussif

 

Ocupació

Atur i precarietat pels joves
Propostes d'ocupació 2017
paro.png
treball precari.png
propostes.png

L’atur i la precarietat: el virus al que

s'enfronten els joves

 

El mercat de l’habitatge influeix en la incertesa i l’endarreriment de l'emancipació dels més joves

Per Andrea Hernández 

22 de gener de 2021

“Entre les tesis de Bakunin i un 100% d’eleccions votades, amb 3 títols al currículum i una feina on no fan falta. Entre un futur que es trenca i un passat de volta”. És el que canten a Gomaespuma la Maria, el Jordi Serra i el Queralt Guinart en representació de la seva generació.

Els joves a Catalunya i Europa

La situació laboral dels joves no es troba en un bon moment. La crisi del 2008 va obrir la porta a la reducció progressiva de la feina al país, sobretot pels joves. Des de llavors, la precarietat laboral, l’atur i els sous baixos són els protagonistes de les problemàtiques juvenils.

Actualment, Espanya és el país amb més atur d’Europa, un 40,9% i, tot i que la xifra de Catalunya és lleugerament més baixa, situant-se al 33,84% segons dades de l’institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), és molt més elevada que la del 17,6% a la que s’enfronta com a mitjana Europa. Molt més, encara, que la de països com la República Txeca (8,8%), Dinamarca (12,2%) o Alemània (6,2%).

S’haurien, doncs, de tenir com a referència altres països amb una taxa més baixa d’atur per pautar les polítiques en aquest sentit. Dinamarca, per exemple, ha vist descendir l’atur des de 1994. Aquesta activació laboral, segons el Ministeri d’Assumptes Exteriors de Dinamarca, és conseqüència dels “programes de reciclatge professional i la formació”.

La màxima preocupació de la població jove

La precarietat laboral, els sous baixos i l’atur són una realitat pels joves catalans. Són, com s’ha mencionat, el 33,84% de la població que es troba en una situació d’atur. El context no és molt millor per aquells qui troben una feina, ja que aquesta en moltes ocasions és precària, amb sous baixos i amb una gran esquerda entre les hores que es volen treballar i les que poden treballar, segons un estudi de La Fundació “La Caixa”. A més, INJUVE assegura que 1 de cada 3 joves que té feina pateixen per la possibilitat de perdre-la. Per tant, el futur, pels joves, és incert.

Polítiques pels joves

Amb les eleccions a la vista, tot i que endarrerides per la COVID-19, la problemàtica de la feina és una de les grans i principals preocupacions dels joves catalans. Segons l’enquesta que ha realitzat Hebes Media a un total de 279 joves, els salaris, la precarietat i la qualitat del treball són molt importants per a 178 d’ells. La falta de polítiques entorn els joves és una de les principals recriminacions dels joves catalans. La Sílvia López és una jove de 25 anys professora d’anglès. Tot i tenir feina, assegura que les polítiques dutes a terme no tenen en compte les problemàtiques dels joves com la precarietat I l’habitatge, entre altres. Un total de 109 persones enquestades han assegurat que aquests àmbits seran decisius en la seva votació el 30 de maig.

 

 

 

Perspectives de futur: actuació política

Pedro Fernández Alén, president del CES, ha assegurat que Espanya corre el risc de perdre una generació de joves, que són les principals víctimes de l’actual crisi econòmica. Pel president Alén, és imprescindible reforçar els joves enfront l’atur. 

Per a Euronews, la comisionada en ocupació i contra la precarietat de l’Ajuntament de Barcelona, Raquel Gil, assegura que els joves “no són els únics que han estat impactats però si els qui han rebut un impacte més brutal, en menys temps”. La periodista Lara Ruiz Trullols afegeix que “són necessaris nous enfocaments per evitar que les noves generacions siguin un dels grups més dèbils del mercat laboral espanyol”.

 

Treballs parcials i mal remunerats és l'actualitat dels joves catalans

Fet per Andrea Quintanilla, Raquel Triano i Marina Salvador

 

S'han complert les Propostes que prometien els partits polítics al programa anterior sobre ocupació?

Per Anna Vidal

22 de gener de 2021

Cada partit polític va presentar un programa electoral, on s’explicaven les propostes que realitzarien si sortien escollits per formar govern.  S’ha analitzat les propostes dels partits polítics que actualment formen part del Parlament de Catalunya: Ciutadans, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, el Partit Socialista de Catalunya, Catalunya en Comú-Podem, la Candidatura d’Unitat Popular i el Partit Popular. 

 

En general, les propostes relacionades amb l’ocupació no s’han complert. S’han tractat alguns aspectes dels quals parlaven les propostes com la reforma horària, l’establiment d’un Pacte Nacional per a la Indústria, la creació d’un Pla de Xoc d’Ocupació Juvenil o la instauració d’un Pla de Promoció de Treballs Verds per a ajudar a reduir la contaminació.

Infografia d'elaboració pròpia creada per Anna Vidal

 

Habitatge

Obstacles de l'emancipació
Millores i preu d'habitatges
propostes.png
casa.png
NOMLAETA.png
Propostes d'habitatge 2017

Marxar de casa, un pas ple d’obstacles

 

El mercat de l’habitatge influeix en la incertesa i l’endarreriment de l'emancipació dels més joves

Per Sara Aguilera

22 de gener de 2021

Puc emancipar-me? És la gran pregunta que es fan constantment molts joves. L’atur i la precarietat laboral, traduïda en sous baixos i temporalitat, són uns dels factors que més influeixen en el retard de l’emancipació que es produeix des de l’any 2008. Fins i tot la realització d’estudis postobligatoris condiciona la decisió d’ajornar-ho per la falta de recursos econòmics.

A Catalunya, segons el balanç general del primer semestre del 2019 del Consejo de la Juventud, la taxa d’emancipació de joves és d’un 23,1%, la major d’Espanya, on la mitjana d’edat es troba en els 29 anys i mig. Tot i això, els joves a Catalunya també pateixen un mercat de l’habitatge que és inaccessible per les seves condicions socioeconòmiques.

La crisi per la COVID-19 s’ha afegit als problemes per accedir a un habitatge en condicions. Un estudi de CaixaBank Research indica que la pandèmia podria fer que pels treballs temporals que acostumen a tenir els joves s’endarrereixi encara més la decisió d’emancipar-se. Ara, falta saber quin impacte tindrà la COVID-19 en l’habitatge i, en especial, en els joves.

L’hipoteca i el lloguer, opcions tradicionals problemàtiques

Ja fa un any i mig que en Raúl González, de 28 anys, es va independitzar en un pis de lloguer amb la seva parella. Van considerar que era la millor opció per començar, i més sent joves. Ara volen comprar un pis, però no és tan fàcil. Els préstecs hipotecaris no arriben a més del 80% del valor de taxació de l’habitatge, de manera que s’ha d’aportar el 20% sobrant, i “no és viable pels joves, i més pels que partim d’un lloguer. Són moltes despeses i realment cap partit dóna una ajuda per aconseguir el 100% d’una hipoteca”, expressa Raúl.

'Aportar el 20% no és viable pels joves, i més pels que partim d’un lloguer. Són moltes despeses i realment cap partit ens dóna una ajuda'

A més, hi ha un seguit de despeses inicials que s’han de tenir en compte perquè suposen pagar un 10% més. Per demanar una hipoteca, en Jordi Domínguez, director general de Finteca, empresa centrada en la gestió hipotecaria, esmenta a El País que cal que disposis d’uns ingressos recurrents procedents del treball (nòmina o autònom) o de rendes (lloguers, entre altres). També un mínim d'estalvi’. La restricció més rellevant per poder comprar és la manca d’estalvis necessaris per al que s’ha de proporcionar inicialment. De fet, segons l’estudi de CaixaBank Research, encara que 49% dels llogaters a Espanya tenen un nivell d’ingressos suficient per comprar, només un 13% ha estalviat prou per aspirar a una hipoteca.

Més d’un 30 o 35% de la renda ja és més del que les entitats financeres recomanen destinar a un lloguer o hipoteca, però la realitat pot obligar a superar el 60%

Però emprar el lloguer per fer guardiola no és massa pràctic, perquè precisament els lloguers ara per ara suposen pagar una major quantitat d’ingressos que en les mensualitats de la hipoteca. “És tirar els diners”, tal com ho percep en Raúl i molts joves. Els preus del lloguer s’han disparat tant que, com recull El País, entre 2011 i 2017 el nombre d’habitatges de menors de 35 anys que dedicaven més del 30% de la seva renda al lloguer es va elevar 8 punts, arribant al 14%. Més d’un 30 o 35% de la renda ja és més del que les entitats financeres recomanen destinar a un lloguer o hipoteca, però la realitat pot obligar a superar el 60%, segons CaixaBank Research.

Una ajuda per fer possible l’emancipació

Tot i les noves iniciatives i ajudes impulsades per algunes institucions, el jovent continua patint la incertesa de si serà factible emancipar-se. De fet, segons la ’Encuesta continua de hogares’ de l’INE, l’any 2019 un 52,8% de les persones d’entre 25 i 29 anys convivia amb els pares, elevant-se uns 4,3 punts en els sis últims anys. Dels 30 als 34 anys el percentatge cau fins a un 24,5%.

Per aquesta raó, molts han optat per altres vies per materialitzar un impossible. La família té un paper fonamental com a ajuda a l’emancipació, principalment a través de l’aportació econòmica. Però hi ha una tendència creixent per la cessió d’habitatges, de manera que es poden independitzar en propietats familiars. Segons l’Observatorio de Emancipación, “ja són més les persones joves emancipades en habitatges cedits que en habitatges de propietat sense pagaments pendents”: un 12% d’entre 16 i 29 anys a Espanya viuen en habitatges cedits.

Infografia d'elaboració pròpia creada per Sara Aguilera

Una regulació sense precedents o insuficient?

Davant els elevats lloguers, el 22 de setembre del 2020 va entrar en vigor la Llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge. Es tracta, segons VilaWeb, d’una norma que limita els preus del lloguer a municipis catalans declarats amb un ‘mercat d’habitatge tens‘. Amb la regulació aprovada, els nous contractes no poden sobrepassar l’índex de referència de preus de lloguer establert per la Generalitat. La proposició de llei, pionera a Espanya, va comptar amb l’aprovació de JxCat, ERC, CECP i la CUP, i es va enfrontar a la negativa del PSC, Ciutadans, el PPC, el PDECat i Demòcrates.

Del total de 278 enquestats, 167 conclouen que és molt important l’habitatge i que els partits han de reforçar les seves propostes electorals en aquest aspecte

Tot i les mesures que s’estudien o s’implanten, en Raúl opina que “cap partit s’enfoca a ajudar als joves perquè puguin accedir a la compra d’un habitatge”. No és una opinió aïllada, ja que en l’enquesta realitzada per Hebes Media un 26,6% també considera que cap partit prioritzarà trobar solucions als problemes que afecten a la població més jove. Del total de 278 enquestats, 167 conclouen que és molt important l’habitatge i que els partits han de reforçar les seves propostes electorals en aquest aspecte. És una preocupació que ja vam veure quan vam tractar l’emancipació juvenil. Ara falta per veure com evolucionarà el mercat de l’habitatge amb la COVID-19 i com s’afrontaran els reptes per tractar de pal·liar els efectes envers els joves.

 

El mercat d'habitatge dificulta l'emancipació dels joves

El govern d'Espanya instaura la nova llei de regulació de lloguers per frenar la pujada de preus

Fet per Lidia Muñoz, Joan Masseguer i Alejandro Valledor

 

Han complert els polítics les reformes que proposaven?

Per Anna Casanova

22 de gener de 2021

Per a comprovar si s’han complert les propostes, en aquest cas s’ha analitzat només aquells partits que van aconseguir més escons a les eleccions passades de la Generalitat. Aquests són Ciutadans, JuntsxCat i Esquerra Republicana.


La majoria de propostes de tots els partits fan referència a la millora de les condicions per a les persones sense sostre i la regularització de lleis ja existents. No obstant això, alguns partits com Esquerra Republicana tenen un programa en què es plantegen arribar a objectius més concrets. Moltes de les propostes s’han anat complint amb el temps, sigui a escala autonòmica o estatal. El problema és que encara que hagin sortit modificacions o noves lleis, la millora social és difícil d’aconseguir, sobretot si manquen infraestructures o ajudes socials, un altre dels temes recurrents en els partits i que no ha vist millores amb el pas dels anys.

Infografia d'elaboració pròpia creada per Anna Casanova

Infografia d'elaboració pròpia creada per Andrea Hernández

 

Per saber més...

Els joves tenen menys protagonisme als llistats dels partits catalans pel 2021

En Comú Podem, la Cup i PdeCat, els partits amb major representació juvenil

Per Ana Maria Robellat

22 de gener de 2021

Cada cop queda menys per a les eleccions catalanes i cada partit polític ha presentat un llistat amb 85 noms, però només se sent parlar del candidat principal, el primer de la llista. Salvador Illa, Pere Aragonès, Mª Àngels Chacón, Dolors Sabater, Carles Puigdemont i Alejandro Fernàndez són els representants amb més ressò. Transmeten la imatge de polítics madurs i amb una llarga trajectòria política al darrere. Però, és important destacar que cada vegada són més els joves que s’interessen per la política. Els joves representen el futur, però quantes persones de les llistes tenen menys de 35 anys?

Infografia d'elaboració pròpia creada per Ana Maria Robellat

Com es pot observar al gràfic, els partits on hi havia més joves a les seves llistes per les eleccions de 2017 vaser la CUP (17,85%) i En Comú Podem (15,3%). Per a En Comú Podem sembla que existeix un col·lectiu de joves poderós i potent que pretén construir una societat millor. Aquest col·lectiu es diferencia per tenir capacitats personals de vitalitat i il·lusió que els serveix de fonament per a la lluita política en favor de la transformació social. Per això, En Comú Podem, busquen la col·laboració juvenil i reafirmen en el seu Espai Polític per a la joventut que “amb els joves sí es pot”. Cristina Bedmar Batalla, de 21 anys, candidata número 23 el 2017 i la més jove d’En Comú Podem, opina que “els joves som la llavor del futur”, tal com diu al seu perfil de Catalunyaencomu.cat.

 

Pel que fa a la CUP, es pot dir que és el partit que més s'ha popularitzat, especialment entre els més joves i les classes mitjanes i altes. La CUP és dels únics partits que té una part específica del seu programa dedicada als joves, creada amb la participació de les organitzacions polítiques Arran, SEPC i COS, i altres relacionades amb l’escoltisme i l’esplai, assemblees i espais col·lectius que treballen amb els moviments juvenils als barris. La força de la CUP es involucrar així els joves dins el seu partit. Una de les seves representants més joves, Neus Montaner Sánchez de 29 anys, va declarar a una entrevista que “la política és al carrer i els joves hi han de poder accedir”. 

Marta Giménez Arcusa, candidata numero 49 a la llista del PP. Font: MonTerrassa

Per una altra banda, tal com mostra la gràfica del 2017 els partits amb menys participació juvenil als seus llistats van ser JxCat (4,10%) i el Partir Popular Català (5,9%). En el cas del PPC només dues persones tenen menys de trenta anys, Irene Pardo Romera, de 26 anys i, la més jove, Marta Giménez Arcusa de 24 anys, qui es va presentar per primera vegada l’any 2017 i es va convertir el 2018 en la vocal més jove del nou Comitè Executiu del PPC. Actualment, és la presidenta del PP a Terrassa i ella mateixa es defineix al seu Twitter com a “Millennial del 93' y Rebelde con causa”. 

Infografia d'elaboració pròpia creada per Ana Maria Robellat

A diferència de l'any 2017, tal com s’observa a la gràfica de representants joves per les eleccions del 2021, encara que cada vegada més es busqui fomentar la presència dels joves a les llistes electorals, hi ha hagut un descens en el nombre de participants joves de tots els partits. Ciutadans seria el partit que més diferencia te respecte l’any 2017, en el qual van participar un 13,6% de joves, mentre que per les eleccions del 2021 només hi ha un 5,10% de joves a la seva llista. Un altre partit on destaca la bretxa d’edat és la CUP, que ha passat de tenir un 17,85% de joves a un 13,6% de representació. Per tant, l’any 2021 el partit amb més participació juvenil és En Comú Podem amb un 14,45%. Després d’En Comú Podem i la CUP, PdeCat és el tercer partit amb més representació juvenil, amb un 11,05% de joves amb ganes de “canviar les coses”, tal com diu Lluis Vall i Carrillo, candidat numero 71, amb 28 anys.

A la baixa es mantenen el PPC amb un 5,10% i JuntsxCat amb un 4,6%. Aquest últim continua sent el partit amb menys participants joves en la seva llista: com passava al 2017, la majoria dels candidats superen els 45 anys i només  hi ha 5 joves dels 85 participants. Tot i això, els joves de JxCAT també busquen el seu lloc en les primeres posicions de la llista del partit per a les eleccions catalanes i, per a això, han realitzat un vídeo amb la cerca del suport dels més joves.  Com diu Anthony Corey Sánchez, de 24 anys en aquest vídeo, “els joves no s'han de quedar enrere”. 

HEBES  MEDIA 2020

SECCIONS

SOBRE

NOSALTRES

Universitat Autònoma de Barcelona

Campus de la UAB, Plaça Cívica, 08193

Bellaterra, Barcelona

Facultat de Ciències de la Comunicació

SEGUEIX-NOS!

  • Twitter Icono blanco
  • Blanco Icono de YouTube
  • Blanco Icono de Instagram
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now