Emancipació juvenil

Quan els joves es volen emancipar

La falta de recursos i els lloguers desorbitats són els motius que solament el 23,5% dels joves es puguin emancipar

Il·lustració pròpia Hebes Media per Sara Bosch

Per Albert Pallé i Andrea Hernández

30 d'octubre de 2020

La situació d’incertesa s’ha estès, arran de la pandèmia, a gairebé tots els sectors econòmics i socials aquest 2020. No és una problemàtica nova la falta de recursos per part dels joves per emancipar-se però aquest ha servit, si més no, per agreujar una situació que ja era crítica. 

 

Són molt els joves que volen marxar del nucli familiar i no poden. Segons un estudi realitzat pel Consell Nacional de la Joventut a Catalunya, solament un 23,5% dels joves es poden emancipar al territori català, arribant a un mínim històric.

Les raons per les quals un jove no es pot permetre emancipar-se són dos: sous baixos (o atur) i contractes impossibles.  Per una banda, el sou mitjà a Catalunya és de 930€ al mes, una xifra que, en realitat per la majoria de joves és molt més baixa. Als sous baixos se li suma l’atur juvenil, que a Catalunya està a l’alça,encara que el general de la població estigui baixant lleugerament.  

Són un 35,6% dels joves menors de 25 anys, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), els qui es troben a l’atur.

Molts joves no es poden emancipar i altres han de tornar al nucli familiar

A les dificultats econòmiques se li afegeix la dels lloguers. El preu del lloguer a Catalunya ha augmentat, en els últims 5 anys, un 60% segons l'índex immobiliari Fotocasa. La conseqüència és que els joves han de dedicar el 120% dels sous en pagar, solament, el preu del lloguer. 

 

El resultat és que molts joves no es poden emancipar i altres han de tornar al nucli familiar. Els qui poden emancipar-se veuen com l’experiència es fa impossible i prou precària. El dret fonamental a un habitatge digne, doncs, es complica. 

independitzar-se a l'extranger

Els joves a Europa

Espanya a la cua d’Europa en termes d'emancipació. Un dels motius, les inversions públiques

Per Albert Pallé i Andrea Hernández

30 d'octubre de 2020

La inversió en polítiques públiques d’habitatge, treball i protecció social és clau per fomentar l’emancipació i benestar juvenil. Això és el que s’ha demostrat gràcies a l'Observatori Basc de la Joventut, segons el qual les taxes d’emancipació juvenil més altes a Europa és on s’inverteix més en els àmbits mencionats. 

 

A altres països Europeus o Americans, no solament s’emancipen més joves, sinó que ho fan abans. Segons l’Eurostat, la mitjana a Espanya és de 29 anys. En canvi, als països del nord d’Europa, la xifra és de 21 anys i la mitjana europea de 27 anys

 

L’Estat  Espanyol es manté absent en el procés d’emancipació

Pau Miret Gamundi és investigador al Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona. Explica que el model d’emancipació juvenil a Catalunya i Espanya és “familista”, per la qual cosa les ajudes, majoritàriament, són familiars. D’aquesta manera, l’Estat es manté absent en el procés d’emancipació. 

 

En canvi, als països nòrdics, tenen un estat del benestar molt desenvolupat.  Miret Gamundi fica l’exemple de Suècia, on la feina i l'habitatge són drets reals i es troben protegits, com afirma a la web pisos.com. 

Qüestions com l'habitatge o la feina tenen el suport de xarxes de beques. L’ABC exposa que mentre a Espanya “es busca primer l’estabilitat laboral abans de marxar de casa, a Suècia és el contrari”.

 

El model de Regne Unit actua diferent. Té un estat del benestar conservador però les administracions públiques duen a terme polítiques d’habitatge temporals que eviten l’exclusió social i protegeixen els joves. 

 

A Alemanya, on la xifra d’emancipació juvenil també és més alta i el pas es dóna abans, es fomenten els preus més baixos per ajudar als joves a sortir del nucli familiar. Amb una oferta de lloguer àmplia, adaptada als salaris dels joves i el foment des de la universitat de preus raonables i assequibles.

 

Finalment, l’exemple del Canadà. El govern canadenc ha dut a terme el nomenat “Plan B”. D’aquesta forma el govern s’implica en l’emancipació juvenil i ho fa pagant habitatges que estan per a llogar per part d’entitats privades per cedir-les a les generacions joves. 

 

No solament és el sistema econòmic i governamental cosa que permet o dificulta l’emancipació juvenil, també hi ha motius culturals i de concepció familiar. Tot i això, aquests són una part important per fomentar-la i assegurar el dret a la vivenda

OBSTACLES I EMANCIPACIÓ

Joves emancipats, però com?

Molts joves no es poden emancipar, alguns ho aconsegueixen i altres ho fan amb dificultats o de forma diferent a l’habitual

Per Albert Pallé i Andrea Hernández

30 d'octubre de 2020

Segons l’Obervatori Català de la Joventut, la incertesa laboral acompanya l’experiència d’emancipació domiciliaria dels joves. La pandèmia ha afectat i, com era d’esperar, la taxa d’activitat ha baixat, afectant sobretot a les persones amb contracte temporal. Com a reacció, la quantitat de gent jove rebent ajuts o prestacions ha crescut. Això és degut a les mesures de protecció social preses arran dels efectes de la pandèmia, exposa el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. 

 

Això complica l’emancipació, però les condicions de lloguer encara l’agreugen més. Si tenim en compte els abusos per part dels llogaters trobem que, aquests són gairebé il·limitats. 

 

  • Falta d’informació i transparència

  • Contractes verbals 

  • Preus desorbitats 

  • Discriminació i assetjament immobiliari 

  • Negativa al retorn de fiances 

  • Falta de realització d’obres de millora. 

A més, la situació de les persones emancipades tampoc arriba a ser l’òptima en moltes ocasions. Per una banda, suposa el 120% del seu sou, el que implica que s’hagi de compartir pis, accedir a un habitatge precari o seguir subsistint a partir dels ajuts familiars. De fet, un 12% dels joves emancipats ho fan gràcies a la cessió d’un habitatge familiar.

 

No solament això, molts menors de 25 anys han afirmat deixar de consumir aliments bàsics per tal de fer front a la despesa del lloguer, un detall que deixa entreveure la situació. Aquesta realitat implica que l’edat d’emancipació sigui baixa, el percentatge de joves que mar en del nucli familiar decaigui i que el 44% dels joves que tornen a casa ho fan per motius econòmics

 

De moment, si ens fixem en les tendències dels últims trimestres, les xifres no semblen millorar. A partir de la pandèmia la situació s’ha complicat i la incertesa afecta les perspectives dels joves. Aquests hauran d’anar amb tacte a l’hora de prendre decisions i, potser, buscar alternatives. 

 

EXPERIÈNCIES 

L’emancipació: tres camins diferents

Parlem amb la Maria i el Pep, el Jaume i la Danae, tres històries amb vessants diverses

Per Sara Aguilera, Sara Bosch i Ana Eguren

30 d'octubre de 2020

Un sol concepte pot portar a situacions molt diferents. L'emancipació no té una fórmula exacta, seguint uns passos concrets no portaran a l'èxit o al fracàs, sinó que poder independitzar-se depèn de tants factors que en moltes ocasions acaba esdevenint una cosa incerta.

No poder emancipar-se a causa de sous inestables, arribar a fer-ho estalviant i emprenent una carrera de fons o inclús tenir la singular història d'independitzar-se i no haver de pagar un lloguer sinó d'un camió. Aquestes són les històries que estan vivint els nostres entrevistats.

Dues vides obligades a rodar 

La Maria i en Pep són dos joves que van buscar el futur que se’ls hi havia promès però que mai els hi arribava. Havien intentat emancipar-se com se suposa que s'ha de fer, per una de les vies que ens ensenyen com a vàlides: el lloguer. En Pep ho va intentar amb divuit anys, però no ho va aconseguir. Més tard tots dos plegats van provar sort en dos pisos de lloguer, però tampoc va haver-hi èxit.

 

Així que es van desviar del camí tradicionalment establert i van optar per un camió. El van adaptar com a habitatge, amb la seva homologació corresponent, i ara ja fa tres anys que viuen en aquesta llar sobre rodes. Es van veure forçats a buscar una alternativa, a mirar més enllà i, encara que tenen altres plans pel seu futur, el camió ha estat la solució que els ha permès emancipar-se i aconseguir aquella llibertat que tant desitjaven.

Entrevista a Maria Navarro i Pep Millet  realitzada per la Sara Aguilera

El perquè d'alçar el vol 

Endinsat en la seva tassa de cafè en Jaume Cases, estudiant de màster, ens explica les dificultats i les oportunitats d'estudiar a l'estranger. Després de rebutjar un parell de propostes laborals a Finlàndia va ser conscient de l'ampli ventall de possibilitats que tenia en un altre país agafant un vol.

 

Ens parla de l'abundància de creativitat a Espanya, però del poc pressupost que reben projectes amb molt potencial, i ens situa aquesta problemàtica en l'epicentre, com un problema majoritari que és el que obliga i dóna l'espenta que necessiten els joves a marxar del país. En un raonament conclús, assumeix que si les condicions que tenen per independitzar-se fossin més òptimes, no necessitarien agafar un vol que els porta lluny del seu entorn.

Entrevista a Jaume Cases realitzada per la Sara Bosch  

Un futur esclafat per la inestabilitat econòmica 

De vegades els plans de futur no surten com una espera, això és el que està vivint la Danae Llobera, una estudiant de quart de carrera que encara veu en la llunyania la possibilitat d'emancipar-se. La seva experiència amb els treballs temporals i inestables econòmicament la porten a una realitat en què tot estalviant no es pot permetre fer-se càrrec de les seves pròpies despeses. 

 

També juga un paper fonamental la por que comporta plantejar l'emancipació, ja que la jove posa sobre la taula la preocupació d'aventurar-se a l'autonomia econòmica sense tenir un treball estable i tenint en compte els alts preus dels arrendaments a l'àrea metropolitana de Barcelona, on resideix actualment. La Danae ens explica com volar del niu és un camí amb moltes dificultats.

Entrevista a Danae Llobera realitzada per l'Ana Eguren  

 

Article d'opinió

Sentir-se nàufrag

La crisi ha presentat un escenari nou que els joves hem d’aprofitar per reconstruir

Per Jordi Cardero

30 d'octubre de 2020

Poc després del confinament, Barcelona va començar a omplir-se de barcelonins. Els restauradors de Les Rambles es queixaven que els ciutadans no acudien als seus establiments -després d’anys de preus abusius en què només eren capaços d’enganyar els turistes-, mentre que els hostalers dirigien la seva crítica cap als polítics, assenyalant-los per haver espantat el turisme. Barcelona -i gran part de l’Estat- quedava al descobert per haver edificat una economia sobre quelcom tan inestable com el turisme. Després de dècades fent equilibris sobre el buit, com Philippe Petit sobre les Torres Bessones, la ciutat comtal deixava de reconèixer-se com a parc temàtic per tornar a ser dels barcelonins. Ni paella, ni sangria, ni toros ni sevillanes.

Ser jove i emancipar-se és mirar al buit del mar i saltar a la deriva. Imatge pròpia: Jordi Cardero

La crisi de la pandèmia ens ha deixat un escenari tant crític com únic, tant en l’àmbit econòmic com en el social. Molts establiments han hagut d’abaixar definitivament la persiana i milers de vides s’han esvaït per sempre més. Però és des de les runes, quan es toca fons, quan és més fàcil construir. Ha arribat el punt de repensar quin model de ciutat i de país volem. I, sobretot, què volem prioritzar. 

 

Des de la crisi econòmica del 2008, han anat sortint a la llum les dificultats que presentem els joves per abandonar casa seva i afrontar una vida plenament independent. “Érem joves i indestructibles, no pensàvem massa en el futur i ens agradava passar-ho bé mentre no arribava”, diu Juan Tallón a Rewind. I res més lluny de la realitat, el final de l’etapa de formació professional -sigui un màster, un grau universitari o el batxillerat- suposa embarcar-se en un viatge a la deriva en què l’únic port a la vista és la precarietat i tornar a casa dels pares s’assumeix com una derrota davant la vida. És un camí il·lusionant que poca gent s’atreveix a començar. 

 

L’etapa entre l’adolescent i l’adult és un país on quedar-se a viure: obligacions justes, temps d’oci i etapa de cultiu personal. No obstant això, és, com tot, efímer. Espanya es descuida dels joves i inclús s’atreveix a culpar-los de mals epidemiològics. Al cap i a la fi, el missatge que ens envien és que hem d’associar joventut a precarietat, al 'és el que toca'. La primera feina -fins i tot una segona o tercera- amb un salari insuficient per començar a construir una casa pròpia (pensar en família és utòpic) et fa sentir com el nàufrag de Gabriel Garcia Márquez. 

Mentre el país segueixi abandonant els joves a la deriva del seu futur, obligant-nos a viure en la precarietat, no serem més que nàufrags a l’espera de trobar terra ferma

 

“El meu heroisme va consistir en no deixar-me morir”, escriu el Gabo a Relato de un náufrago. Perquè dedicar el 120% del teu salari al lloguer d’un habitatge, segons recull el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, és un acte heroic. Ser jove significa viure en la inestabilitat laboral, que també acaba derivant en una d’emocional. 

 

“Seguia com sempre, patint a la balsa i entrant en un nou dia, que seria un dia més, un dia més buit i amb un sol insuportable i una manada de taurons al costat de la balsa”, escriu l’argentí. Mentre el país segueixi abandonant els joves a la deriva del seu futur, obligant-nos a viure en la precarietat, no serem més que nàufrags a l’espera de trobar terra ferma, un habitatge que sentim nostre. La crisi ha esfondrat els murs del turisme, de l’abús en els preus dels lloguers i de la precarietat laboral. On abans un vel tractava de cobrir-ho, ara és la nostra obligació deixar de viatjar a la deriva, prendre el timó i escollir cap a quin futur volem anar.

HEBES  MEDIA 2020

SECCIONS

SOBRE

NOSALTRES

Universitat Autònoma de Barcelona

Campus de la UAB, Plaça Cívica, 08193

Bellaterra, Barcelona

Facultat de Ciències de la Comunicació

INICI

A FONS

PODCASTS

SITGES

FACT CHECK

TEMP. ANTERIORS

CONTACTE

QUI SOM?

SEGUEIX-NOS!

  • Twitter Icono blanco
  • Blanco Icono de YouTube
  • Blanco Icono de Instagram
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now