Educació sexual

Plaer, sexe i prevenció

SEB 2019: Una edició innovadora

Si vols conèixer tot el que podràs trobar
al Saló Eròtic d'aquest any, no dubtis a llegir aquesta crònica

Noemí Casquet, periodista especialitzada en sexualitat, parla sobre relacions afectives i el sexe en el seu canal de YouTube. També és directora del portal Santa Mandanga, on escriu sobre l’educació sexual i reclama més mobilitat de la gent per rebre aquesta educació.

En aquesta entrevista podràs escoltar la seva opinió sobre com la societat actual, especialment la gent adulta, tracta d’informar als joves sobre els possibles riscos de la sexualitat.

més de 250.000 subscriptors

al seu canal de YouTube

Noemí Casquet, PERIODISTA

L'educació afectiva i sexual a les escoles guanya protagonisme aquest 2019 amb el programa "Coeduca't" que ha posat en marxa el Departament d'Educació.

Tot i que a les escoles fa anys que es treballa l'educació sexual s'ha volgut donar un impuls definitiu a l'ampliació de coneixements sexuals i afectius i no només s'aplicaran a finals de primària i ESO, sinó que començaran a P3 i es reforçarà l'aprenentatge més enllà de parlar del coneixement del cos, els riscos i les prevencions de dur a terme relacions.

 

Organitzacions com l'Associació pels Drets Sexuals i Reproductius han treballat durant mesos conjuntament amb el Departament d'Educació per establir un full de ruta que tracti temes tan importants a la nostra societat actual com són la violència masclista, l'autoconeixement i els hàbits saludables adaptats a cadascuna de les etapes vitals, entre d'altres, des d'una òptica feminista i igualitària.

La nova política educativa vol apropar Catalunya a països capdavanters en aquest aspecte, com per exemple, Finlàndia o Dinamarca on les polítiques de gènere, afectives i sexuals són obligatòries des de fa anys.

El que es vol aconseguir és normalitzar situacions que poden arribar a ser tabú i fer-ho d'una manera transversal, aplicant els coneixements a diferents àmbits quotidians.

 

Mesures com aquestes s'havien reclamant des de fa anys. Experts nacionals i internacionals han donat la benvinguda a la decisió tot i que creuen que s'ha d'introduir en el currículum obligatori perquè tothom hi tingui accés i fer-ho des d’una perspectiva de gènere. Com hem escoltat, hi ha professionals com la sexòloga Noemí Casquet, que fa anys que treballen per aconseguir canviar aquest xip i deixar enrere l'escenificació amb fruites per una educació més real, propera i beneficiosa pels nens i nenes.

Així doncs, a l'octubre es posarà en funcionament aquest nou projecte en més de 300 escoles i instituts, amb previsió d'arribar a tots els centres públics en un període de tres anys.

Font fotografia: Ràdio Mitre

TABÚS I PLAER

Bel Olid ha publicat el llibre “Follem?”

L’escriptora i traductora Bel Olid defensa el plaer de la sexualitat, un tabú dins de l’educació sexual. El seu missatge reivindica que s’ha de mostrar una visió més positiva, “posant al centre la recerca del plaer”.

Reportatge Educació Sexual i ITSHebes Ràdio
00:00 / 09:52

com l'educació sexual SE centra en les ITS?

La sexualitat, a vegades, és un tema tabú tant a l’escola com en les famílies. Els adolescents arriben a una edat sexualment complicada en la qual viure en una societat avançada tecnològicament fa que la gran majoria d’ells recorrin a Internet, on tenen accés il·limitat, per aprendre a conèixer-se a si mateixos i obtenir experiències enriquidores.

 

Internet és l’eina amb la qual els joves estan més familiaritzats. Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 95,1% de la població de 10 a 15 anys va tenir accés a Internet durant l’any 2016. La informació disponible a Internet ha augmentat exponencialment en els darrers anys, el problema arriba quan no és la més adequada per respondre les preguntes dels adolescents i es pot confondre la informació convenient amb aquella que no ho és.

 

Cada cop hi ha més contingut a la xarxa que no és el més apropiat. Tot i que l’experiència de navegació pot sevir, per exemple, per disminuir les probabilitats de patir malalties de transmissió sexual, el ventall de possibilitats que ofereix Internet permet l’accés a continguts pornogràfics i sexuals en un moment en el qual el jove té mil dubtes al respecte.

 

La joventut cada cop consumeix pornografia abans i té un major accés que generacions anteriors. És a dir, la pornografia és més accessible que mai. El primer contacte amb continguts pornogràfics és amb 13 anys en el cas dels nois, mentre que les noies el tenen amb 14 anys, segons l’estudi “Nueva pornografia y cambios en las relaciones interpersonales de adolescentes y jóvenes”

 

A més d’això, més del 50% dels adolescents d’entre 14 i 17 anys sol veure pornografia regularment. D’aquesta manera, els joves l’utilitzen com a substituta de l’educació sexual. Tanmateix, la pornografia no és fidel a la realitat, sinó que és com una pel·lícula de ciència-ficció on es mostren uns estereotips de gènere en els quals la dona té una funció d’objecte sexual. Això, pot arribar a causar que les primeres experiències estiguin marcades per aquesta idea.

 

Les cançons que escoltem al nostre dia a dia son, sobretot, d’un gènere concret, es especial per als joves: el reggaeton. Però què és el que ens diu aquesta música? Son masclistes realment aquestes cançons? Per tal d’esbrinar aquests dubtes hem realitzat un estudi utilitzant algunes de les cançons més escoltades a Espanya extretes de la llista d’Spotify TOP 50 ESPAÑA i que podreu trobar a la llista “SEXUAL LYRICS”. 

 

D’aquesta manera al núvol de paraules podreu veure en més gran aquelles paraules que més es repeteixen a les cançons com “no” o “mamasita” i la relació que esdevé amb les altres paraules. Així veurem a què s’associa “mujer” i si aquestes paraules donen un significat denigrant cap a la dona o, pel contrari, es veu una situació d’igualtat de condicions. 

 

QUÈ ENS DIUEN LES CANÇONS DE REGGAETON?

 

Pel que fa al gràfic, hem utilitzat algunes de les paraules més repetides a les cançons i que més ens cridaven l’atenció pel seu caràcter denigrant com “mojaíta” o “pistolo” per veure els cops que es repeteixen i, a partir d’aci, poder valorar si aquest tipus de música s’esforça en la concienciació sobre la igualtat de gènere o, pel contrari, fan aquesta bretxa més gran.

bel olid, escriptora

ESCOLTA TOTES LES CANÇONS D'AQUESTA LLISTA

Spotify_Logo_CMYK_Black.png
HEBES WEB-04.png

HEBES MEDIA 2019

Universitat Autònoma de Barcelona

Qui som

  • Twitter Icono blanco
  • Blanco Icono de YouTube
  • Blanco Icono de Instagram
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now