editorial

La generació de la crisi endèmica

Sorpresa: Espanya té la taxa d'atur juvenil més alta d'Europa

Un estudiant buscant feina "online" / Font pròpia: Anna López

La desigualtat econòmica, la inestabilitat laboral i la creixent percepció de retrocés en drets i llibertats són la combinació de factors més catastròfica possible per una generació que ha crescut escoltant dia rere dia la paraula “crisi”. El nostre país no aconsegueix donar resposta a tots els joves educats en l’etapa de major inestabilitat econòmica que s’ha viscut mai. Hem vist com les nostres condicions de vida i les nostres perspectives de futur han minvat a un nivell desconcertant. Fins a arribar al punt que “l’estat de benestar” ja ens sona a antic. 

 

El primer organisme que alerta del problema és L’Organització Internacional del Treball (OIT), que intenta reduir el nombre joves aturats. Especialment, des de la crisi de la bombolla immobiliària del 2008. I és que, abans de la pandèmia, l’any 2019, l’atur juvenil de la Unió Europea entre els 15 i 24 anys era del 14,9%, molt per sota del pic del 2013, quan era del 24,4%. Aquesta xifra, però, s’ha vist disparada de nou amb el Coronavirus. Segons l’últim recull de dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), en aquests darrers mesos la taxa d’atur dels menors de 25 anys ha augmentat fins al 39,6%, la qual cosa provoca que en l’estiu del 2020 hàgim viscut la recessió més profunda de la història. A l’Estat espanyol, doncs, es multiplica aquesta dada per més del doble de la mitjana europea. I és que, sorpresa, Espanya se situa, juntament amb Grècia, com el país amb la taxa d’atur juvenil més elevada. 

 

La causa principal de la incertesa i l’atur juvenil recau en l’alt percentatge de contractes temporals. La situació a Espanya és d’elevada precarietat. I aquesta no ha fet més que augmentar. Des del 2008, els menors de 25 anys arrosseguen la desocupació i els contractes a temps parcial. Les empreses opten, en el major dels casos, per esprémer els torns de treball amb contractes setmanals. I això provoca ocupació amb baixa qualitat i escasses cotitzacions. Cada vegada més, doncs, són els joves qui decideixen marxar a l’estranger per salvar-se de la precarietat. Els que poden. I les xifres d’Eurostat així ho afirmen, amb un total de 64% d’enquestats que estan disposats a emigrar a altres països. La desigualtat en aquest sector ens allunya de la resta d’Europa. És per això, que la Comissió Europea adverteix a Espanya sobre la problemàtica, i recalca que l’ús majoritari de contractes temporals contribueix que els joves visquin situacions de gran desigualtat econòmica, que de vegades freguen el llindar de la pobresa.

 

Es fracassa com a país si no es comencen a implantar unes condicions laborals justes per la generació que, com s’acostuma a dir, ha d'aixecar el país en un futur pròxim. La mitjana del sou anual que cobren les persones d’entre 16 i 29 anys se situa entre els 8.000 i els 16.000 euros. Les administracions han de regular els abusos empresarials i els drets dels treballadors. La remuneració que rebem el sector més jove fa que cap de nosaltres puguem plantejar-nos un projecte de vida. Ni a curt termini, i menys encara d’uns anys vista. Es justifica, doncs, que només la meitat de joves ens puguem emancipar abans dels 30 anys i, que d’aquests, només el 40% ho puguem fer sense compartir pis. Això sí, hem d’estar preparats per destinar la meitat del sou a pagar el lloguer.

 

Tot apunta que seran molts els mesos que caldran per recuperar el nivell d’ocupació anterior a la crisi. Mentrestant, el jovent ens deixem emportar per inèrcies que no podem controlar, envoltats per fenòmens socials i econòmics emergents sobre els quals no en tenim cap mena de domini, i que, certament, generen més pors que esperances. Com si tot el que no estava funcionant abans que esclatés la crisi de la Covid-19 s’accelerés i es reproduís amb més força. I nosaltres, no en sortim indemnes. Tot el contrari. Ens convertim en els grans perdedors del procés de recuperació de l’economia. Ens convertim en una generació frustrada que no podem ni aconseguim arrancar. 

HEBES  MEDIA 2020

Universitat Autònoma de Barcelona

Campus de la UAB, Plaça Cívica, 08193 Bellaterra, Barcelona

Facultat de Ciències de la Comunicació

Segueix-nos!

  • Twitter Icono blanco
  • Blanco Icono de YouTube
  • Blanco Icono de Instagram
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now