Debat electoral - eleccions catalanes 2021

Les problemàtiques dels joves generen disputes en el debat d’Hebes Media

 

La UAB ha donat veu a les diferents visions dels partits que lluitaran a les urnes catalanes el proper 14F 

Per Albert Pallé i Sara Aguilera

22 de gener de 2021

El manual 'okupa' d'Arran ha sigut un dels temes més controvertits del debat d'Hebes Media, on han assistit representants joves dels partits amb representació política al Parlament de Catalunya. Malgrat els problemes tècnics de l'emissió, els portaveus han pogut expressar la seva visió de les principals problemàtiques dels joves, en l’àmbit de l'educació, la feina i l'habitatge.

 

El debat s'ha iniciat plantejant si és òptim anar a votar el 14 de febrer, considerant la situació sanitària actual. Ràpidament s'ha tractat el tema de l'educació on s'han vist punts en comú entre els representants dels diferents partits, com l'encert en la reducció de les taxes universitàries, tot i que es considera que s'ha de seguir treballant per garantir l'accés en igualtat de condicions de tota la població. Ressalta també la qüestió lingüística, on Pau Ferran, del PPC, i David Andrés, de Ciutadans, han posat l'èmfasi en garantir que tots els alumnes puguin rebre una educació en les seves llengües maternes, incloent-hi el català, castellà i fins i tot l'anglès.

 

L’ocupació, un dels temes que més preocupa els joves, ha estat marcat per la proposta de Pau Morales, d'ERC, qui posa en manifest les intencions del partit per augmentar el salari mínim fins als 1.200 €. En aquesta mateixa línia, Judith Toronjo de JxCAT i Anna Winkelmann d'En Comú Podem posen el focus en les baixes rendes dels joves. Winkelmann apunta que "no volem un país sense joventut, ni joves sense futur".

 

El tema que més ha donat per parlar ha sigut el manual 'okupa' d'Arran. Mar Ampurdanès, representant de la CUP, defensa que el 99.9% dels pisos ocupats estan buits i que el nombre de desnonaments diaris són una vergonya, i per això consideren legítim ocupar pisos buits. David González i Anna Satorra, del PSC i PDeCAT respectivament, han defensat ajudes per garantir el retorn  dels joves que resideixen a l'estranger i s'augmenti el nombre d'habitatges públics accessibles per joves.

 

Per acabar, cada representant ha pogut expressar en un minut les seves propostes de cara al 14F, on el tema en comú ha estat la independència, tant pels que es postulen com l'alternativa a aquesta, com pels que creuen que és el camí a seguir d'ara endavant.

 

Especial eleccions

Els partits amb representació parlamentària debaten sobre algunes de les principals preocupacions dels joves

 

El primer debat electoral discuteix sobre habitatge, educació i treball

Els portaveus dels partits han comentat els seus programes posant en el punt de mira els problemes que preocupen als joves

Per Jordi Cardero

22 de gener de 2021

El debat, moderat per Laura Valverde, s’ha realitzat als platons de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB

L’equip d’Hebes Media ha realitzat aquest divendres el primer debat electoral de cara a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Moderat per la periodista Laura Valverde, ha comptat amb la participació de tots els partits amb representació i ha estat enfocat als joves, pivotant sobre l’educació, l’habitatge i el treball. A diferència d’altres anys, el debat no s’ha centrat principalment en la independència, sinó que ha girat entorn de la crisi de la Covid i com d’afrontar-la. 

 

Els polítics han debatut sense conèixer amb certesa quan se celebraran les eleccions. Tot i que estaven previstes per al 14 de febrer, la situació epidemiològica va provocar que el govern les posposés al 30 de maig. Però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en els darrers dies, ha decidit mantenir-lo el mes vinent. 

 

Disparitat d’opinions sobre l’ajornament de les eleccions

 

Sobre l’ajornament de les eleccions ha tractat el primer tema que ha proposat Valverde. La majoria de partits han coincidit que la suspensió del decret de govern per part del TSJC no és encertada. El portaveu d’Esquerra Republicana, Pau Morales, ha dit que “és una irresponsabilitat”, però que “s’estarà preparat”, en la mateixa línia que la portaveu de Junts per Catalunya, Judith Toronjo, la del Partit Demòcrata, Anna Satorra, que ha aprofitat per comentar l’anhel que “acabi el govern del desgovern” -un govern del qual formaven part fins a l’escissió de Junts-, o la CUP, representada per Mar Ampurdanès. Els partits unionistes PSC, PP i Ciutadans, s’han amparat en respectar les decisions judicials, perquè qualsevol altra decisió els hauria fet ser incongruents amb la postura respecte dels líders independentistes. A més a més, el portaveu del PP, Pau Ferran, ha aprofitat per dir que “és la imatge de la legislatura: la incompetència total i absoluta”. 

 

Uns sobtats problemes tècnics han deixat el plató a les fosques i l’emissió aturada. “Podem aprofitar per fer tertúlia esportiva”, trenca el del PP, que reconeixia compartir afició per l’Espanyol amb David Andrés, de Ciutadans. “Doncs a mi no m’agrada el futbol”, replicava Morales, d’ERC, entre rialles. Sota la foscor, els portaveus han trencat el gel. Però en reprendre’s el debat, han acabat els miraments i les complicitats.

 

Immersió lingüística, universitat i classes en línia a debat

 

El bloc de l’educació ha estat marcat pel preu de les matrícules de la universitat i la gestió de les classes en línia arran de la pandèmia. Junts i ERC han defensat haver complert amb la majoria de punts que contemplaven en els seus programes i el republicà Morales ha insistit que la rebaixa del 30% de les taxes “ha de ser un punt de partida”. El PDCat ha volgut destacar que fou la consellera i candidata del partit, Àngels Chacón, qui va aplicar la rebaixa. Els demòcrates han aprofitat qualsevol temàtica per defensar els noms de la seva candidatura que van estar lligats al govern de la darrera legislatura. 

 

Des de l’oposició, Ferran, del PP, ha dit que “la pandèmia ha posat de manifest l’estat de l’educació” i ha reclamat que el 25% de l’educació s’ha de donar en castellà -arma que els populars utilitzen en cada campanya electoral-, tot i l’aval del Consell d’Europa en favor al programa d’immersió lingüística. D’altra banda, el portaveu del PSC, David González, ha explicat que en els darrers anys s’han retallat 700 milions d’euros en educació i que “el preu de les matrícules és una barbaritat”, però ha afegit que el sistema de beques “funciona” i cal “enfortir”. Andrés, de Ciutadans, que ha aprofitat la pausa dels problemes tècnics per canviar de llengua i passar a utilitzar el castellà, ha insistit en la necessitat que tots els alumnes tinguin les eines per fer les classes en línia.

 

Els partits coincideixen que els joves tenen dificultats per emancipar-se 

 

L’habitatge és un dels temes que més preocupa al jovent. Tres de cada quatre no es poden independitzar i els que ho fan dediquen un 40% del seu sou al lloguer. Aquesta branca del debat ha començat a girar entorn al Manual d’Okupació que Arran ha publicat fa pocs dies. “Mentre hi hagi tres milions i mig de pisos buits, és legítim que la gent els ocupi, perquè és un dret tenir sostre”, es defensava Ampurdanès, de la CUP, “som conscients de les limitacions de les institucions, per això donem eines a la gent. Si hi ha un pis buit, s’ha d’omplir”, tancava la cupaire. “Jo hi posaria les direccions de les de la CUP, perquè la gent ocupi les seves cases”, contestava el PP. Fidel als diferents artefactes que temps endarrere va emprar Albert Rivera -de gràfics a mapes, passant per llambordes-, el portaveu de Ciutadans ha tret el fulletó d’Arran i ha recriminat a la CUP la falta de propostes, emparant-se en què ells han estat els més propositius durant la legislatura: “Hauríeu de treballar”, ha dit Andrés. 

 

La resta de partits han coincidit en la necessitat de construir i promocionar el parc d’habitatge públic per facilitar l’emancipació dels joves, promocionar, per exemple un lloguer social, segons ERC i Junts, ajudes per comprar pisos i retornar els préstecs a 50 anys vista, promou el PSC, o augmentar fins al 15% en cada municipi l’oferta d’habitatge públic, segons proposa Anna Winkelmann, d’En Comú Podem. 

 

“No volem un país sense joves, ni joves sense futur”

 

En la darrera temàtica, el treball, alguns partits han coincidit en les seves propostes. Junts i els comuns han remarcat la necessitat d’impulsar el retorn d’aquelles persones que van marxar a buscar oportunitats a l’estranger a causa de la crisi del 2008. “No volem un país sense joves, ni joves sense futur”, ha dit Winkelmann, de la formació lila. D’altra banda, ERC proposa apujar el salari mínim a Catalunya a entre 1250 i 1300 euros i vol acabar amb les pràctiques no remunerades, com En Comú Podem. Els socialistes i la CUP han coincidit amb la necessitat d’impulsar la reindustrialització i de tenir en compte la perspectiva ecològica. Els cupaires, per reduir l’atur, proposen rebaixar la jornada de treball setmanal a 30 hores, perquè pugui treballar més gent. 

 

Les propostes electorals en una frase: repassem el més destacat del minut de què han disposat al final del debat. 

  • Ciutadans: Diuen ser el partit amb més propostes socials i l’alternativa al govern independentista. Prometen no pactar amb els partidaris de la república i governar per a tots els catalans.

  • Esquerra Republicana: “Volem que els joves siguin protagonistes del futur”, “no deixar a ningú enrere” i “no renunciar a cap esperança de llibertat”.

  • Junts per Catalunya: Creure en el “projecte de vida” dels joves, donar suport a l’emancipació i “avançar amb els nostres reptes de país”. 

  • Partit Socialista: Catalunya necessita una reactivació econòmica i no es pot permetre un altre govern independentista, el canvi no arribar de PP ni C’s perquè “ni estan ni se’ls espera, i quan estan pacten amb VOX”. 

  • En Comú Podem: Creuen que el govern de Junts i ERC està esgotat i no pactaran amb la dreta, volen solucionar el conflicte català.

  • CUP: Reindustrialització, nacionalització, jornada a 30 hores, banca pública i tornar a lluitar per la independència

  • Partit Popular: “Deixar enrere la divisió i sumar”, “sentit comú” i lluitar contra l’independentisme i el sanchisme. 

  • Partit Demòcrata: “Independència i gestió”, treballar per l’emancipació juvenil i l’habitatge social.

 

Què ha donat de si la XII legislatura del Parlament de Catalunya?

Ha estat la segona legislatura més curta de la història del Parlament des de la restitució de la institució després de la dictadura franquista. Només s'han aprovat 32 lleis i s'ha hagut de gestionar la pandèmia de la Covid-19

HEBES  MEDIA 2020

SECCIONS

SOBRE

NOSALTRES

Universitat Autònoma de Barcelona

Campus de la UAB, Plaça Cívica, 08193

Bellaterra, Barcelona

Facultat de Ciències de la Comunicació

SEGUEIX-NOS!

  • Twitter Icono blanco
  • Blanco Icono de YouTube
  • Blanco Icono de Instagram
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now