REPORTATGE PETIT COMERÇ

Les traves al comerç de barri 

 

Per Sara Aguilera, Andrea Hernández, Albert Pallé

27 de noviembre de 2020

Amb l’arribada de la globalització la majoria d'indústries han evolucionat a un escenari eminentment digital i massiu. La transformació que ha viscut la nostra societat ha millorat molts aspectes del nostre dia a dia. A més, la digitalització ha provocat que moltes dimensions de la nostra vida s’hagin vist menys afectades per la COVID-19. Des de la compra i l’escola a casa fins al teletreball. Però, ha beneficiat a tothom per igual? 

 

Video reportatge petit comercio. Elaboració pròpia: Sara Aguilera, Andrea Hernández i Albert Pallé

 

La globalització i l’arribada de grans multinacionals han afectat el petit comerç d’arreu, obligant a abaixar la persiana a molts negocis familiars o locals, i deixant pas a les grans empreses com Zara o H&M, en el cas de les botigues de roba. El volum de negoci de les multinacionals, els seus baixos preus i la presència en línia i arreu del món fan que el comerç local no pugui competir i es vegi abocat a tancar.

 

 Els petits comerciants s’han vist obligats a abaixar la persiana i deixar pas a les grans empreses

 

L’auge del mercat digital i el comerç en línia, anomenat també e-commerce, ha sigut tal, que els comerços locals s’han vist obligats a adaptar-s’hi, fins i tot sabent que podria no ser rendible o que no els beneficiaria. Segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), el comerç electrònic va augmentar a Espanya un 22,2% el primer trimestre de  2019 respecte a l’any anterior.

E-commerce a Barcelona, una realitat en creixement 

 

A Barcelona hi ha prop de 61.000 comerços de proximitat i locals de restauració que no poden negar l’existència d’un mercat digitalitzat. Des de la compra en línia de roba i accessoris, maquillatge, fer la compra de la setmana o demanar menjar a casa. Tot hi té cabuda en aquest nou paradigma. De fet, el comerç local cada cop s’introdueix més en el sector digital i la pandèmia ha accelerat la incorporació al mercat en línia. L’adaptació, però, no és una transició fàcil. 

 

El comerç local cada cop s’introdueix més al sector digital i la pandèmia ha accelerat la incorporació al mercat en línia

 

Les grans empreses com Inditex, Amazon o Uber poden reduir costos de moltes formes, rebaixant el preu final o les despeses en l’enviament, per exemple. Segons el ‘Índice de Comercio al por Menor (ICM)’ de l’INE, les xifres de vendes de comerços locals el 2020 han sigut les pitjors des de 2015. Situació que, a més, s’ha agreujat amb l’arribada de la pandèmia actual.

La COVID-19 i els canvis que ha comportat

La pandèmia ha vingut per a canviar també els nostres hàbits de consum: ara hi ha una tendència creixent pel consum de proximitat en línia. Es tracta d’una transformació digital dels negocis que s’ha produït abans del que es podia esperar.

 

Els consumidors han tornat als comerços dels seus barris perquè són conscients que necessiten ajuda

 

La preocupació per la salut envers la COVID-19 ha suposat que els ciutadans comencin a decantar-se de nou pel comerç local, ja que aporta valors oblidats com ara la qualitat, la seguretat o la proximitat. A més, molts consumidors també han tornat als comerços dels seus barris perquè són conscients que necessiten ajuda per a subsistir a la pandèmia. Concretament parlem que un 77% dels espanyols compra més al comerç de proximitat que l’any passat, segons un estudi de Mastercard.

Els comerços locals s’estan incorporant progressivament a l’e-commerce per poder arribar a nous consumidors o per tal d’assegurar les seves vendes en un context d’incertesa. El comerç en línia ha estat una de les opcions preferides pels negocis durant la crisi sanitària, incrementant-se en un 86% segons la consultora Nielsen.

 

Molts comerços locals hauran de tancar a causa de la pandèmia i de la globalització. Imatge pròpia: Sara Aguilera

 

Digitalitzar-se com a solució 

 

Pedro Campo, el president de la Confederación Española de Comercio (CEC), afirma que “és el moment idoni perquè els comerços que continuen oberts fidelitzin a nous consumidors”. D’aquesta manera, davant l’amenaça de la COVID-19, molts negocis han experimentat nous canals de venda centrats especialment en les noves tecnologies. Les empreses fins i tot han arribat a destinar un 55% més de les seves inversions en la digitalització, segons el ‘Barómetro de Empresas. Edición especial COVID-19’, elaborat per Deloitte. 

 

Els comerços intenten adaptar-se tant com poden, ja que estan trobant noves maneres d’arribar a futurs clients i mantenir els de sempre 

 

Els comerços espanyols, inclosos els de barri, estan demostrant que intenten adaptar-se tant com poden, ja que estan trobant noves maneres d’arribar a futurs clients i mantenir els de sempre a través de la web, la botiga en línia o les xarxes socials.

L’aposta tan pronunciada per digitalitzar l’esfera comercial s’evidencia amb una dada de l’informe Global E-commerce 2020 d’eMarketer. Actualment Espanya, juntament amb Filipines i Malàisia, està liderant mundialment en creixements iguals o superiors al 20% en el petit comerç en línia. Ens trobem, per tant, en un escenari on cada cop més comerços locals intenten obrir un espai més fora de la seva botiga física.

 

Un sector que necessita ajuda

 

Tot i que els comerços locals han buscat altres opcions per a resistir a la pandèmia, segurament molts no ho aconseguiran. De fet, del total de 450.000 petits comerços que hi ha a Espanya, la CEC estima que a finals d’any tancaran 110.000.

 

Per afrontar la situació, a Barcelona es va aplicar el Pla de Reactivació del Comerç i la Restauració i mesures molt variades, com ara la campanya de conscienciació ciutadana ‘Compra a prop’ o les ajudes municipals per a la digitalització dels comerços. Les iniciatives que s’han posat en marxa a la ciutat són només una part de tot el que es pot fer, ja que en realitat existeixen múltiples opcions sobre la taula per salvar el comerç local a Espanya. 

 

Estem, en definitiva, en un moment en què les ajudes administratives i ciutadanes són més necessàries que mai perquè el comerç local pugui resistir al tancament. La COVID-19 s’ha afegit a l’amenaça de les grans multinacionals, de manera que el petit comerç intenta seguir viu i compartir l’espai amb els gegants del comerç i la crisi sanitària.

 

Black Friday

 

Black Friday: orígens allunyats de l’era d’internet

La data del Black Friday és clau. Les vendes augmenten substancialment i suposa una gran oportunitat pels negocis físics i en línia

Per Sara Bosch, Ana Eguren

27 de noviembre de 2020

Video animat sobre l'origen del 'Black Firday'. Elaboració pròpia: Sara Bosch i Ana Eguren

 

La tradició d’oferir als consumidors grans ofertes el quart divendres de novembre, ha anat traspassant fronteres fins a expandir-se a diferents països, incloent-hi Espanya. Tot i que al seixanta ja es reconeixia aquest terme i es practicava als Estats Units, a Espanya fins fa poc resultava desconegut el concepte de ‘divendres negre’.

 

El gran dia dels descomptes no va arribar a Espanya fins a l’any 2012. La cadena alemanya ‘MediaMarkt’ va ser la primera a llençar una campanya de Black Friday a escala nacional, tant en les seves botigues físiques com en la seva pàgina de venda en línia. Aquell mateix any no va tenir gaire d’èxit, però en les dates posteriors es van anar sumant empreses en l’oferta de rebaixes. El 2016 les promocions del ‘divendres negre’ van generar en tot l’estat uns beneficis de 1.260 milions d’euros. En l’actualitat, molts consumidors coneixen la sistemàtica d’aquest dia, es pot considerar un fenomen de masses consolidat a Espanya.

 

El Corte Inglés, en 2017, va augmentar les seves vendes en un 70% el dia del Black Friday. En el mateix any Play Station, empresa internacional, va registrar el record de venda de consoles en vint-i-dos anys, tal com apunta Eric Lempel, vicepresident de PS Network. Sens dubte, grans empreses com Fnac o Amazon triomfen amb les seves ofertes, però les xifres no són tan favorables pels petits comerços. Tal com indica la Confederació Española del Comerç: ‘aquesta celebració no compta amb molta participació per part dels petits comerços’.

 

La compra a través d’internet serà clau a causa de l’actual crisi sanitària  

 

L'argument del consum en línia en els darrers anys, ha posat en un segon pla les aglomeracions i el dens trànsit característic del Black Friday estatunidenc dels seixanta. Aquest dia té un gran impacte en l’e-commerce. N’és un exemple Amazon, botiga exclusivament online, que cada any trenca records de venda durant la jornada. 

 

Aquest any la compra a través d’internet serà clau i gairebé essencial per l’actual crisi sanitària causada per la Covid-19. Segons un estudi realitzat per Google, s’espera que les limitacions d’aforament i mobilitat redueixin la venda física  i potenciïn la venda en línia. Els consumidors buscaran formes més segures i digitalitzades de consum, planificant les seves compres per endavant per tal d’evitar aglomeracions i el contacte proper amb la gent. 

 

Enguany el Black Friday tindrà lloc el 27 de novembre, les grans empreses ja anuncien quines seran les millors ofertes de les seves campanyes promocionals. Algunes opten per estendre les seves rebaixes a tot el cap de setmana o inclús tota la setmana.

 

CRÒNICA

 

Salvar el barri a cop de pedal

L’ONG De veí a veí promou el comerç local amb el seu nou projecte: els Riders Solidaris

Per Jordi Cardero

27 de noviembre de 2020

En Rafa Martínez arriba a l’inici del carrer Rocafort de Barcelona amb una jaqueta vermella i el logo de De veí a veí a l’alçada del cor. Et rep amb un airpod a l’orella i entra al local de l’ONG del barri de Sant Antoni gairebé sense temps a saludar tots els voluntaris que són fora. Alguns parlant, altres fent una cigarreta. És l’únic moment de pausa de la tarda enmig del frenesí.

  

 

Una vintena de riders ja formen part del projecte / Foto: Rafa Martínez

 

En Rafa és el president de l’ONG De veí a veí, que va començar a rodar fa més d’un lustre en aquest barri de l’Eixample. “Avui han vingut els de TVE”, inicia en Rafa. L’últim projecte, el dels Riders Solidaris, ha cridat l’atenció d’uns quants mitjans de comunicació. L’explicació és senzilla: una vintena de voluntaris s’ofereixen a fer amb bici el trajecte del comerç o el restaurant fins a la casa de qui sol·licita el servei. La forma -el funcionament- és el mateix que el d’empreses com Glovo. El fons, totalment diferent.

 

El local es presenta amb un passadís llarg amb caixes a costat i costat fins que s’arriba a la sala on s’hi treballa; un parell de taules rectangulars amb cadires -cadascuna d’elles diferent-, quatre neveres, prestatgeries plenes de menjar i l’Eva davant l’ordinador. “Ja veus, aquí no ens aturem”, comenta sense desenganxar la mirada de la pantalla. Des de fa algunes setmanes, De veí a veí va impulsar els Riders Solidaris, un projecte al qual més de 250 comerços del barri de Sant Antoni ja s’hi han adherit. El funcionament és senzill: l’interessat contacta per Whatsapp amb el comerç i aquest li passa la comanda a l’ONG, que llança un rider en el moment de l’entrega. L’acció sembla pur romanticisme del voluntari amb el veí fins que en Rafa posa sobre la taula conceptes com el màrqueting local o el Whatsapp Bussiness. El projecte ja està en marxa, però el marge de creixement és encara gran. Estan tancant els darrers detalls per llançar l’aplicació.

  

 

Els riders duen a l’esquena una caixa personalitzada / Foto: Jordi Cardero

 

Una trucada interromp la xerrada amb el president de l’organització, l’airpod preparat a l’orella és una invitació a agafar qualsevol trucada. Mentrestant, el teclat de l’Eva no s’atura i un parell de voluntàries ordenen el menjar: una s’encarrega de la nevera i l’altre viatja amunt i avall pel passadís. I és que l’ONG també reparteix menjar a les famílies en situació de risc. Res s’atura al local. “Era una trucada de La Caixa”, diu en Rafa quan penja. El banc els està ajudant en els tràmits legals a l’hora d’efectuar els pagaments.

  

 

'Podem competir amb Amazon'

 

Cada vegada és més comú veure per Barcelona riders o motos amb una caixa de colors a l’esquena. L’ONG ha confeccionat la seva pròpia i en Rafa apunta alt: “Podem competir amb Amazon”De veí a veí és l’intermediari, però amb la futura aplicació la comanda serà més ràpida de fer i, a més a més, hi ha un valor afegit diferencial respecte de la competència: el comerciant. 

 

El barri de Sant Antoni no és turístic, però sí que es troba entre zones d’interès. Concretament, se situa entre la Plaça Universitat i la Plaça d’Espanya. L’associació de veïns i veïnes del barri, Fem Sant Antoni, el 2017 va concretar en el seu estudi El mapa de la vergonya que n’hi ha 561 pisos turístics legals i un total de 904 ofertes a Airbnb. 

 

Sant Antoni no escapa d’una fragilitat econòmica que situa desenes d’establiments amb l’aigua al coll. Ni tampoc del context turístic de la ciutat que fa anys que expulsa els veïns. Però projectes com el dels Riders Solidaris arrelen els veïns al barri i fomenten el comerç local, sense por a competir amb gegants com Amazon. A més a més, en Rafa creu que pot servir com a inspiració per a altres comunitats. I és que el missatge és clar: es pot salvar un barri a cop de pedal. 

 

HEBES  MEDIA 2020

SECCIONS

SOBRE

NOSALTRES

Universitat Autònoma de Barcelona

Campus de la UAB, Plaça Cívica, 08193

Bellaterra, Barcelona

Facultat de Ciències de la Comunicació

INICI

A FONS

PODCASTS

SITGES

FACT CHECK

TEMP. ANTERIORS

CONTACTE

QUI SOM?

SEGUEIX-NOS!

  • Twitter Icono blanco
  • Blanco Icono de YouTube
  • Blanco Icono de Instagram
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now