NOVES PLATAFORMES

Xarxes socials: les noves formes de promoció

Per Sara Bosch

13 de noviembre de 2020

Tres perfils en diferents punts de la seva carrera musical ens parlen de les dificultats que té la indústria de la música, el procediment que segueixen per elaborar una cançó i què en pensen de les noves formes de promoció a xarxes socials.

Vídeo 'les xarxes i les naves plataformas'. Elaboració: Sara Bosch

IMG_1828.jpg
IMG_1826.JPG
IMG_1825.JPG
 

Emlan en concert. Imatge:@emlan.wav

Mia Canvas. Imatge:@w0rldismycanvas

Sebastian Cortés. Imatge:@sebastiancortes

CONSUM MUSICAL 

Les noves tendències en el consum musical

Les plataformes de streaming i les xarxes socials fan que semblin infinites les possibilitats per a reinventar-se

Per Sara Aguilera

13 de noviembre de 2020

Ara podem optar per no existir en la societat, només cal desconnectar-nos d'internet i rebutjar la idea tenir un perfil a les xarxes socials del moment. Però un artista no es pot permetre el luxe d’obviar les noves plataformes si vol viure de la seva música perquè les formes de consumir han canviat i, conseqüentment, el negoci musical. En aquest context, els artistes han hagut d’innovar per adaptar-se i promocionar-se dins d’un nou ecosistema digital.

Un canvi de model, de consum i d’usuari 

L’internet “és una gran via per a donar-se a conèixer i ha suposat una nova manera d’interactuar amb els fans”, explicava Javier Gayoso, exdirector de Spotify Espanya, a 20 Minutos. L’artista descobreix en els nous canals, especialment en les xarxes socials com TikTok o Instagram, una manera de difondre les seves peces musicals perquè és aquí on es troba ara l’audiència.

Es tracta d’un canvi en el model de la indústria musical: l’èxit de les cançons ara es mesura en visites o reproduccions, les xarxes socials permeten la fidelització dels seguidors i una relació més pròxima i bidireccional, etc. La indústria i el consum ha canviat i, per consegüent, els usuaris. Segons l’estudi ‘¿Nueva escucha en la red? Hábitos universitarios de consumo musical y navegación’ de l’any 2017, basat en estudiants del TecnoCampus, conclou que les noves tecnologies han conduït a un consum més funcional, personalitzat i individualista, de manera que la música sovint es transforma en un so de fons mentre fem altres tasques. 

"És la Generació Z la que marca la tendència musical per ser la que més utilitza les plataformes i les xarxes socials"

El nou usuari que ha sorgit ve determinat per les pràctiques de consum digital i musical dels joves. Concretament és la Generació Z la que marca la tendència musical per ser la que més utilitza les plataformes i les xarxes socials. Un exemple que demostra que tot gira al seu voltant és l’aposta per la música internacional que s’escolta a totes bandes, ja que curiosament són els usuaris d’entre 18 i 25 anys els que més l’escolten, segons l’informe de Spotify ‘Culture Next: The Trends Defining Gen Zs and Millennials’ del 2019. 

El potencial de les plataformes digitals ha causat que sovint s’abandoni el CD i altres suports físics. Imatge pròpia: Sara Aguilera

El domini del mercat digital i del streaming

Suports més antics, com el vinil o el CD, encara segueixen en peu en el nou panorama digital, juntament amb la ràdio. De fet, la ràdio compta amb un 86% dels usuaris d’internet d’entre 18 i 64 anys dels 18 països més rellevants en consum d’internet, segons l’estudi ‘Music Consumer Insight Report 2018’ de l’International Federation of the Phonographic Industry (IFPI). Tot i això, el domini està en el suport digital, ja que, segons El Economista, a Espanya el mercat digital suposa un 65,8% del sector musical.

Que les noves plataformes digitals triomfen en la indústria és innegable. Spotify, Amazon Music, Deezer, Apple Music, YouTube, etc. són ara les tendències pel que al consum. Especialment les plataformes de reproducció en línia d’àudio dominen en consum de streaming amb un 61% en el món i amb un 63% a Espanya, segons l’estudi de l’IFPI. Tot i això, YouTube és on els usuaris inverteixen més temps escoltant música, segurament per la seva característica de gratuïtat. 

La Covid-19 ha significat un repte més per a una indústria que requereix renovar-se contínuament

A més, segons l’IFPI, el 86% dels usuaris d’internet a escala mundial escolten música a través de streaming a la carta, dada que contrasta amb el 38% de consumidors que ataquen els drets d’autor amb la pirateria. De fet, la pirateria musical s’ha reduït dràsticament, només cal veure que, segons la ’Encuesta de Hábitos y Prácticas Culturales’ del 2018-2019 hi ha hagut una caiguda d’uns 13,2 punts. S’evidencia, per tant, el canvi de consum que han generat les noves plataformes digitals.

 

Innovar en temps de pandèmia

La pandèmia de la Covid-19 ha significat un repte més per a una indústria que requereix renovar-se contínuament. Tant és així que han aparegut iniciatives musicals, com ara els concerts en línia per a substituir temporalment a la música en viu. Alguns dels concerts via streaming que s’han dut a terme han format part de campanyes solidàries. Un exemple és el festivalfestival ‘One World: Together At Home’, que va comptar amb les actuacions de Lady Gaga, Billie Eilish, Elton John, etc. A Espanya va destacar el #YoMeQuedoEnCasaFestival, amb artistes com Rozalén, Sofía Ellar, entre d’altres, que es va realitzar a través d’Instagram. 

Contra tot pronòstic, les plataformes de streaming han permès que el sector musical es mantingui amb vida a Espanya durant el 2020

Tot i les dificultats, s’ha d’assenyalar que el consum de la música en continu s’ha disparat encara més en la pandèmia i ha obtingut un augment d’un 3,99% en les seves xifres globals vendes, segons dades de Promusicae. Contra tot pronòstic, les plataformes de streaming han permès que el sector musical es mantingui amb vida a Espanya durant el 2020.

La música ha sabut, per tant, adaptar-se a un context imprevisible com és una pandèmia, però la necessitat de trobar solucions enginyoses per perdurar no ha sigut excepcional. La indústria musical es veu obligada constantment a transfigurar-se, especialment pels avanços tecnològics, i a investigar on estan les audiències per poder assaltar-les.

PODCAST

 

Multinacional vs. Autogestió: seguretat i llibertat 

13 de noviembre de 2020

Per Andrea Hernández i Albert Pallé

El món de les discogràfiques és un gran desconegut per a la majoria de nosaltres. Al podcast d’aquesta setmana parlem de la diferència entre treballar de forma independent i anar acompanyat d’una gran discogràfica. A més, hem pogut parlar amb la Mireya Bravo (OT 2017) que ens explica com és passar d’una multinacional com Universal a fer-ho de forma independent. 

 

Sempre és la millor opció firmar amb una multinacional? Arrisquen les grans empreses? Quines alternatives hi ha?Tot això, en un podcast que busca saber més sobre el que hi ha darrere dels nostres artistes. 

Multinacional vs. AutogestióPer Andrea Hernández i Albert Pallé
00:00 / 27:25

vinils en 2020

El retorn dels discs de vinil

 

Tres dècades enrere els discs compactes van posar en segon pla als vinils, però en els últims anys estan vivint una segona joventut

Per Ana Eguren

13 de noviembre de 2020

El disc de vinil va estar enterrat durant trenta anys,  després que milions de persones d’arreu del món el consumissin entre els setanta i els vuitanta. Tot i que actualment les plataformes de reproducció en línia com Spotify o SoundCloud arrasen, curiosament i contra tot pronòstic, els vinils tornen a ser tendència arreu del món. El disc de dues cares que només es pot escoltar si es disposa de tocadiscs, té alguna cosa màgica que ha reenganxat a un ampli públic en els darrers anys. La qüestió és; el disc de vinil ha tornat per quedar-se o serà enterrat de nou?

Façana discos revolver, botiga de vinils que segeix fent vendes en ple 2020. Imatge pròpia: Jordi Cardero

El vinil en l’oblit

 

Res s’esfuma perquè sí, i com no és excepció, el vinil tampoc. Durant els anys setanta el disc de vinil va ser el medi més popular per la reproducció de música. El punt més àlgid va ser al voltant del 1984, però l’arribada del disc compacte va fer que els dies de vida del vinil estiguessin contats. Les que havien estat les grans productores, Philips i Sony, van anar deixant enrere la producció industrial dels vinils i es van afanyar a llençar al mercat els discs compactes. 

 

Mentre els últims èxits dels Beatles o U2 passaven pels nous formats del CD, no tothom va oblidar els vinils. Julián Ruiz, productor i periodista, expressa  en la plataforma ‘El Cultural’ la seva disconformitat envers el canvi de format que es va viure tres dècades enrere ‘aquella primitiva compressió digital ni s’aproximava al so d’un vinil ben premsat’.

 

 

Una segona joventut

 

Gairebé trenta anys després de la paralització de la producció dels vinils, s’estima que actualment un terç de les novetats musicals s’editen en aquest format, segons dades de Promusicae. Es registra per primer cop des de la dècada dels vuitanta que aquest any, els vinils han assolit un nombre de vendes superior a les dels CD. L’interès pel format del vinil i la seva demanda ha augmentat significativament, exactament des de l’any 2011. 

 

On s’ha viscut un ressorgiment amb més força ha estat als Estats Units, l’any 2019 es calcula que el vinil va representar el 26%  del total de les vendes físiques, 18,8 milions d’unitats. Una xifra del 14,5% superior a la registrada l’any anterior, d’acord amb el ‘Year to End Music Report’ de Nielsen Music’.

 

A Espanya han sorgit les dues úniques productores de vinils nacionals de l’actualitat

Espanya tampoc es queda enrere, el vinil va representar en l’últim semestre de l’any 2019 gairebé un quart del mercat físic espanyol, el que representa un total de 7,7 milions d’euros, segons dades de Promusicae. Tot i que cal considerar que a causa de l’actual pandèmia mundial, les vendes del mercat físic s’han vist lleugerament a minorades durant el primer semestre del 2020.

 

Arran d’aquest augment de consum, grans empreses com Sony Music Entratainment va engegar la producció de vinils l’any 2017, després de trenta anys de paralització. A Espanya han sorgit les dues úniques productores de vinils nacionals de l’actualitat; Kraktoa Records l’any 2013 i Bernant Fayos l’any 2019.

Els joves i els vinils 

 

Els principals consumidors de la nova era dels vinils són els joves. S’estima que gairebé el 50% dels consumidors són joves d’entre 25 i 35 anys, segons les dades que recull The Economist en l’article ‘How millennials are warping the vinyl industry’.

  

Els discs de vinil representen una forma més per viure la música

Resulta curiós que en un entorn digital els formats analògics creixin, la clau es troba en una combinació de so i experiència.  ‘El sentiment i l’especial que és escoltar música amb vinil, connectat a un bon altaveu, no t'ho aporten les plataformes de reproducció en línia’, així ho expressa l’Alba Dalmau, una jove de vint-i-un anys que fa sis va començar a col·leccionar vinils i actualment disposa de cinquanta-un. És una qüestió de viure la música d’una forma diferent ‘Tothom té accés a les plataformes d’streaming, un vinil és una cosa més personal’, tal com expressa l'Oscar Novials, jove de disset anys que va començar la seva col·lecció de vinils fa un any.

  

Actualment,  els discs de vinil representen una forma més per viure la música, també hi ha moltes altres formes de reproducció amb les que ha de conviure, així com les plataformes digitals o els CD. No es poden fer pronòstics exactes amb relació a si el ressorgiment és passatger, però les xifres de venda de discs de vinils van en augment any rere any arreu del món, mentre les vendes dels discs compactes cauen considerablement.  

CRÒNICA

La fidelitat de Casa Beethoven

Lluitant contra la crisi i les noves tecnologies, la històrica botiga de música es resisteix a abaixar definitivament la persiana

Per Jordi Cardero

13 de noviembre de 2020

És difícil trobar algú o quelcom més fidel que la música. És comprensiva, empàtica. I sap què donar-te en qualsevol moment. La música ens omple la vida, els silencis, ens acompanya, ens anima, ens entristeix. Som els compositors de la banda sonora de la nostra vida, perquè mai havia estat tan fàcil disfressar-se d’Ennio Morricone. 

 

“Pot un home escoltar música, música de veritat, i ser mala persona?” es preguntaven a La vida de los otros. Entrar a la Casa Beethoven imposa. Una entrada de fusta amb vidres fràgils i dues llums d’època et deixen passar a un local màgic, on la cronologia de la història de la música es barreja. Un retrat de l’artista que dóna nom a la botiga i un altre de Mozart vigilen els visitants. El llarg, però estret espai aclapara, les parets, plenes de llibres, discs, vinils i caixes plenes de partitures semblen encongir-te i et conviden a saltar a un temps del passat indefinit, a un paradís en què res pot fer front a la tirania de la música.

La pàgina web no està actualitzada perquè tenen centenars de milers de productes i cada dia n’arriben de nous. Imatges pròpies: Jordi Cardero

Al cor de La Rambla de Barcelona, Casa Beethoven porta oberta des de 1880. Són 140 anys de servei a la ciutat, amb les portes de bat a bat des d’abans que es comencés a construir la Sagrada Família. L’establiment és un refugi contra la intempèrie i el pas del temps. La Rambla és una de les avingudes que més ha sentit l’auge del turisme dels darrers anys i, lluny de preservar llocs de culte com la casa de música, la ciutat ha deixat que les botigues impersonals de souvenirs hagin anat omplint el passeig. Hi resisteix com pot Casa Beethoven, que ja fa anys que lluita la crisi i els gegants impertorbables de la tecnologia.

 

La Casa Beethoven va obrir abans que la Sagrada Família

La resistència musical del cor de Barcelona ha anat sentint, per motius indirectes, la davallada de vendes des de la crisi econòmica del 2008. Casa Beethoven també ven instruments i era el lloc preferit de pares i mares que apunten als seus fills als cursos de música. Amb la reducció dels sous, sorgeixen menys interessats en hobbies i molts han de dedicar el seu temps lliure en guanyar uns euros de més. A més a més, tot i que els vinils viuen un auge tant estrany com inesperat, les plataformes en línia han guanyat tot el terreny al físic. Queden partitures -n’hi ha més de 150.000 a la botiga, no totes de música clàssica, també de tradicional- a l’espera que algun anònim els doni vida. Però amb el darrer cop a la cultura, els músics s’han quedat sense escenaris i sense espectadors als quals regalar les seves notes.

 

Casa Beethoven és una de les darreres ànimes de la ciutat que encara es mantenen en peu. En els atemptats de Les Rambles també van ser refugi per a una vintena de persones. Atemorit, Jaume Doncos, propietari de l’establiment, va abaixar la persiana i va fer sonar Chopin per calmar la gent. Però la va aturar. “La millor música en moments crítics és el silenci”, explicava Doncos a El Periódico. I en el gairebé segle i mig que Casa Beethoven manté les seves portes obertes, va ser l’únic moment en què la música va deixar de sonar. 

 

La música ens dóna respostes, ens parla de nosaltres, ens recorda aquella persona. D’un pentagrama neixen himnes i molts són a Casa Beethoven. La transversalitat de la tendresa dels Beatles, la poderosa veu de Bruce Springsteen, una Montserrat Caballé penetrant o unes sardanes que travessen generacions i donen sentit a cultures i generacions. Totes elles són presents a la botiga. “Deixo la música posada perquè es ventili la casa”, deia Marcos Ordóñez. I, d’alguna forma, Casa Beethoven ens convida a fer el mateix; una oportunitat per seguir preservant la cultura i la història de Barcelona. 

HEBES  MEDIA 2020

SECCIONS

SOBRE

NOSALTRES

Universitat Autònoma de Barcelona

Campus de la UAB, Plaça Cívica, 08193

Bellaterra, Barcelona

Facultat de Ciències de la Comunicació

INICI

A FONS

PODCASTS

SITGES

FACT CHECK

TEMP. ANTERIORS

CONTACTE

QUI SOM?

SEGUEIX-NOS!

  • Twitter Icono blanco
  • Blanco Icono de YouTube
  • Blanco Icono de Instagram
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now