Una petita mostra del que és i significa l’art urbà a Barcelona.

ART URBÀ

La veu dels carrers

L’art urbà es reivindica a Barcelona com a part de la cultura

L’any 1919, a l’Avinguda Paral·lel de Barcelona els obrers van alçar-se contra la patronal per reivindicar els seus drets en el que històricament s’ha conegut com la Vaga de la Canadenca. Els treballadors de la indústria elèctrica van fer brotar el moviment, amb Salvador Seguí com a altaveu, i van rebre la solidaritat d’altres sectors. Tot i la repressió de l’estat i la sang que va omplir les clavegueres de la ciutat, la veu dels carrers, la del poble, va aconseguir beneficis com la reducció de la jornada laboral a vuit hores.

 

Un segle després, amb Les tres xemeneies de La Canadenca encara vigilant el Paral·lel, el parc se segueix manifestant. Ja no són els crits ni tampoc les pancartes les que reivindiquen un canvi, són els murs els que parlen. El 2012, Murs Lliures va néixer per alliberar espai per a l’art urbà. Seleccionant un espai de Barcelona i un dia, qualsevol artista pot fer arribar les seves obres als habitants de la ciutat. Sense preus, sense restriccions; un museu a l’aire lliure que convida als passatgers del Paral·lel a animar-los la vista i els ofereix la mà per saltar a l’altra banda i fer una mirada més profunda. 

“El millor d’aquell museu és que tot estava sempre al mateix lloc. Res es movia. Podies anar-hi cent mil vegades i l’esquimal hauria acabat de pesar aquells dos peixos, els ocells seguirien anant cap al sud, els cérvols seguirien bevent aigua d’aquell bassal amb aquelles banyes tan boniques i aquelles potes tan i tan fines que tenien (...) Res era diferent. L’únic diferent eres tu”. Aquest fragment de J. D. Salinger a El vigilant en el camp de sègol explica com se sent Holden Caulfield en anar al Museu d’Història Natural de Nova York cada certs anys. Les obres es mantenen intactes, però el que canvia és el visitant. A Les tres xemeneies les obres són efímeres, són substituïdes per unes altres amb el pas dels dies, però perduren en la memòria del mur. L’art urbà arriba i marxa, com els vianants, perquè neixen noves mirades, nous artistes. Quan cau la nit i el silenci pren Barcelona, el so dels aerosols marca el ritme del parc, sota l’atenta mirada dels sense sostre -i la companyia de l’alcohol- i els skaters, que obvien la marxa del sol. 

 

L’art urbà fuig dels elitismes. És una expressió popular, transversal i inalienable. A diferència de Salinger, el parc et demostra que amb tu també canvia el teu entorn. Tal com van canviar el paradigma els obrers de la Canadenca i com ara ho volen fer els artistes urbans. Perquè són cultura i part de Barcelona. Encara que les presses de la ciutat i de la rutina només fixin la mirada en el mòbil i en els teus peus, la veu dels carrers et seguirà parlant. I els murs, esperant. 

Una guia per l'art urbà de Barcelona

La ciutat de Barcelona està plena d’art per totes bandes, però a vegades ens pot costar veure-ho. Aquest mapa ens permet fer un recorregut per alguns dels punts d’art urbà que trobem a la ciutat i que poden passar desapercebuts si no prestem atenció

Entrevista a Zosen Bandido

Zosen: ’Jo utilitzo l’art per intentar despertar alguna inquietud o donar visibilitat a col·lectius que no la tenen’

Zosen Bandido és un artista de Barcelona i als seus quaranta-un anys es dedica a l’art urbà vestint edificis de tot el món de colors i formes. Tot i que també es mou per altres àmbits com la il·lustració, l’edició de llibres o la documentació. És un gran activista i un dels seus objectius és conscienciar a través de l’art. 

L’art urbà i en concret el graffiti és per ell una forma d’expressió que es va iniciar com una afició quan només tenia onze anys. Després de començar del no-res pintant amb un grup de joves als anys 2000 avui en dia s’hi pot dedicar plantament, i confessa que l’apassiona estar infinites hores pujat a una grua deixant ballant la seva mà sobre el mur. 

Com varen ser els teus inicis com artista urbà? 

00:00 / 02:22

'Jo als anys noranta ja pintava graffitis i no guanyava diners

amb això, però tampoc era la meva intenció'

Art o vandalisme?

Sortim al carrer i preguntem a diferents generacions què consideren que és l’art urbà: vandalisme o art? Aquest debat es fa present en la diversitat d’opinions recollides

L'art urbà no té gènere

Les dones a l’art urbà segueixen lluitant per la presència que mereixen al carrer

Hi ha moltes dones de tot el món que es dediquen professionalment a l'art urbà, amb un talent innat i un esforç innegable. Però com anticipem aquest corrent artístic ha estat històricament dominada per home.

 

Considerem que encara no s'ha aconseguit l'equilibri just perquè es pugui deixar de parlar de les traves i dificultats de la dona artista. És per això que hem entrevistat quatre dones professionals de l'art urbà perquè ens comptin el seu punt de vista i les seves experiències personals més inspiradores, ja que parlar-ho és el primer pas per a canviar les coses.

HEBES  MEDIA 2020

Universitat Autònoma de Barcelona

Campus de la UAB, Plaça Cívica, 08193 Bellaterra, Barcelona

Facultat de Ciències de la Comunicació

Segueix-nos!

  • Twitter Icono blanco
  • Blanco Icono de YouTube
  • Blanco Icono de Instagram
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now