ENTREVISTA A ADRIANA DÍAZ

“És difícil trobar un espai en el periodisme cultural perquè hi ha molta competència”, Adriana Díaz

El treball dels periodistes freelance en la cultura

Per Marc Abelló i Carla Altadill

23 de gener de 2021

Huawei-P-Smart-Plus.jpg

Adriana Díaz Arasanz és una periodista graduada a la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 2018. Des de sempre ja sabia que la seva passió era el periodisme cultural i el cinema, per això un cop acabada la carrera va decidir realitzar el màster en Documental a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) per poder-se especialitzar en el sector. Tot i la seva joventut té una llarga trajectòria i bagatge, especialment adquirida gràcies als diversos festivals de cinema als que ha pogut assistir. Va realitzar les pràctiques a Onda Cero, on després hi va seguir col·laborant. Té una gran experiència com a freelance i fa fotografies pel mitjà “COMOexplicARTE”, continguts per la revista digital de cine i televisió “35 Milímetros”, entre d’altres. També ha participat a “Zippi Zapping” de Tevecat. Actualment dirigeix un podcast que es diu “Cinematógrafo” que està patrocinat per un programa de la European film challenge, és directora del programa “Parlem-ne” i és ajudant de producció a Massa d’Or Produccions. 

Clica i descobreix 
molt més!
IMG_6924.jpg

Fotografia d'Adriana Díaz al Festival de Màlaga

Programa "Parlem-ne"

Tweet d'Adriana Díaz

Els inicis d'Adriana Díaz 

Vídeo editat per Marc Abelló i Carla Altadill

Periodisme cultural

Vídeo editat per Marc Abelló i Carla Altadill

Què és ser freelance?

Vídeo editat per Marc Abelló i Carla Altadill

Situació actual dels freelance a Espanya

Presentacio feta per Núria Gallardo

Segons el Foro Europeo de profesionales independientes (EFIP), el nombre de freelance a Espanya creix del 2012 al 2019 en un 40% i se situa en l’actualitat amb 700.000 persones que treballen de forma autònoma. El major gruix d’ells es troben a la Comunitat de Madrid (39%), seguida de Catalunya (24%) i en major mesura a la Comunitat Valenciana (9%), Andalusia (8%) i Galícia (5%). 

Aquesta tendència va en augment i, per exemple, als Estats Units, país pioner en la tassa d’autònoms, es preveu que al 2025 la meitat de la  població tingui aquesta condició laboral. 

Captura de pantalla 2021-01-26 a las 22.

Font: Estudi Malt

Els avantatges d’optar per aquesta via són múltiples. A diferència dels treballadors convencionals, restringits amb horaris i rutines, els freelance compten amb una major llibertat i flexibilitat a l’hora de treballar, ja que es poden administrar el temps i la feina ells mateixos. Segons l’estudi deLa situación freelance 2019 de l’empresa Malt, aquesta és la principal motivació per fer-se autònom.

 

Aquesta autonomia també es troba a l’hora de decidir per a qui i on treballar. La persona freelance ven els seus serveis professionals a aquells clients en les que està interessat. A més, al no estar condicionat per un lloc de treball fixe, les oficines dels freelance són nòmades, ja que les principals eines que necessiten per a realitzar les seves tasques  són un ordinador i connexió a Internet. Aquesta és una opció a la que milers de persones s’han unit, el 84% segons l’estudi de Malt, per decisió pròpia i de manera meditada.

 

Tot i això, fer-se freelance comporta uns desavantatges que cal considerar abans de prendre la decisió. Després de la llibertat, la inestabilitat és un factor que afecta directament als autònoms. Els ingressos i els clients no són fixes, és a dir, que no sempre es cobrarà el mateix i no sempre hi haurà el mateix flux de clients disponibles. 

 

L’anterior benefici d’escollir per a qui treballes pot ser una arma de doble fil, ja que el 50% dels freelance dedica entre 3 dies i una setmana en trobar clients, però, segons l’estudi de Malt, l’altre 50% es troba amb problemes per trobar-ne. El desemparament social és una dificultat amb la que a dia d’avui viuen molts autònoms. Això vol dir que no hi dret a l’atur, a vacances pagades, a baixes per enfermetat o dies lliures. Tota la responsabilitat recau sobre l’autònom, és per això que moltes vegades es diu que ser freelance és ser el teu propi cap. 

Plataformes de continguts sota demanda vs. Cinema espanyol i Europeu

Les plataformes de contingut sota demanda no deixen de créixer a Espanya. En un estudi d’abril de 2020, es va calcular que un total de 16,3 milions de persones estaven suscrites a plataformes sota demanda. Aquesta xifra es deu, en part, a la crisi del coronavirus i al confinament que es va durar durants els mesos de març i abril, que va provocar que un gran nombre de persones es fessin usuaries d’alguna d’aquestes plataformes de pagament. La líder sense dubte es Netflix, amb un total de 14 milions d’usuaris, seguida d’Amazon Prime amb 5,8 milions. HBO té un total de 3,7 milions i DAZN, una plataforma més enfocada als fanàtics dels esports, compta amb 700.000 usuaris. Un dels aspectes claus que fa que la gent decideixi convertir-se en usuari d’aquestes plataformes és la immediatesa de poder veure el contingut desitjat. Com comenta l’Adriana Díaz a l’entrevista: “Ara és tot tant ràpid que quan plataformes t’ofereixen continguts a la carta, és més còmode”.

 

Aquesta apreciació per aquestes plataformes ha tingut un impacte negatiu en el cinema, tant nacional com internacional. La Adriana destaca que “les plataformes tenen una part positiva perquè la cultura està arribant a més gent, però no és bo que es perdi el fet d’anar al cinema”.

La forta crisis del coronavirus ha tingut un impacte molt important en les sales de cinema. Segons dades de la Federació de Cinemes d’Espanya (FECE), un 96% de les empreses del sector del cinema podria tenir problemes de solvencia. Al 2019, es van registrar 624 milions d’euros en recaudació al cine, una xifra històrica que no es veia desde fa una dècada i va suposar un increment del 37% respecte del pitjor moment, al 2013. A causa del coronavirus, al finalitzar el 2020 el sector s’enfronta a una pèrdua de rendibilitat de fins a 171,6 milions d’euros. Si aquesta baixa demanda i els nivells de restriccions es mantenen durant aquest any, s’espera que l’impacte al 2021 pugui ascendir fins als 216,8 milions d’euros.

 

També s’ha de tenir en compte que la disminució en demanda dels cinemes pot estar relacionada a l’augment de la subscripcions a plataformes de contingut sota demanda. O no? A finals de l’any 2018, Espinof va dur a terme un estudi per comprovar si aquesta creencia era verdadera. De 2.500 usuaris, un 80% van veure, com a mínim, una pel·lícula al cinema durant els últims 12 mesos. També es va comprovar que aquelles persones que havien anat més de nou vegades al cinema durant l’últim any eren també les que més contingut en streaming consumien. Un altra dada important de l’estudi es que aquells usuaris que no pràcticament no havien assistit al cinema durant els últims dotze mesos, tampoc havien fet ús de cap servei en streaming.

On si es veu l’impacte d’aquestes plataformes sota demanda és en el consum de televisió per cable, ja que al 2018 va haver-hi fins a un 32,8% d’usuaris que van cancelar aquest tipus de serveiTot i que pugui semblar que les plataformes com Netflix o HBO están sent un fort rival del cinema, estudis com el d’Espinof demostren que aquells usuaris que de veritat volen gaudir de les pel·lícules, seguirán assistint al cinema.

foto.jpeg

Fotografia feta per Àgata Lasheras

Cultura segura i situació de la indústria en l'actualitat

La cultura, així com altres sectors, ha patit una gran crisi des que va començar la pandèmia de la COVID-19. Cinemes, teatres, museus, sales de concerts, circs i altres espais culturals han hagut de tancar durant molts mesos i, quan han pogut obrir, sempre ha estat amb una capacitat molt per sota de l’habitual. Aquesta situació ha afectat a tots els treballadors relacionats amb la cultura, que segons consideren ja són un sector precari de base. Segons l’informe anual sobre l'estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya (CoNCA), gener de 2020 obria un camí d’esperança a les empreses culturals, ja que van aconseguir una facturació de 45 milions d’euros, que supera a la mitjana mensual que ronda aproximadament els 37 i 40 milions. Tot i això, després del confinament, aquesta xifra va caure a 8 milions, i el moment més crític va ser l’abril.

 

L’afectació econòmica a la cultura i el sentiment d’injustícia davant el tancament d’aquests espais (mentre que d’altres, com ara la restauració o les botigues de roba estaven oberts) va crear el moviment #LaCulturaÉsSegura, que pretenia conscienciar a la ciutadania de la importància de fer costat a un sector que tan malament ho ha passat i a la mateixa vegada reclamar l’obertura dels espais amb les mesures sanitàries necessàries. La pàgina web Cultura Segura ha reunit la protesta en un sol espai i ha aconseguit crear una xarxa amb desenes d’entitats i treballadors culturals de tot Espanya, a més del públic que també vol lluitar perquè es pugui seguir gaudint de l’art. Segons l’Adriana Díaz, espais com el cinema són segurs i necessaris, ja que “permeten desconnectar del dia a dia i gaudir de la cultura”. Afirma, també, que li fa por que la gent abandoni els hàbits relacionats amb la cultura a conseqüència de la pandèmia i les plataformes sota demanda:  “Em preocupa molt que s’estigui perdent el fet d’anar al cinema”. 

 

Tot i que actualment la majoria d’espais culturals es troben oberts, però amb restriccions, des d’Hebes Mèdia hem volgut conèixer l’opinió de joves estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona. La cultura és segura?

00:00 / 02:12

Entrevista feta per Àgata Lasheras